Retalls de la història: Leon Degrelle

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Leon Degrelle, Bouillon (Bèlgica) 15.6.1906 - Màlaga (Espanya) 31.3.1994

Si és cert allò de "La història l'escriuen els vencedors", referint-se a les diferències que tenen un bàndol i l'altre sobre com han anat els fets abans, durant i després de les guerres i conflictes entre països i pobles, també ho és que alguns fets de relleu no reben l'atenció que mereixen, sigui per interessos particulars o altres qüestions, i resten quasi oblidats en el temps; avui voldria comentar un d'aquests fets que crec interessant de compartir: El cas de Leon Degrelle, polític belga al voltant de la Segona Guerra Mundial. Les dades són bàsicament de Viquipèdia, complementades per dos articles del diari "El País".

León Joseph Marie Ignace Degrelle va ser un polític belga catòlic i oficial de les Waffen SS, que va acabar la seva vida a Espanya. Després de fundar als anys trenta un moviment polític Christus Rex (Rexism), d'inspiració catòlica i conservadora, va aproximar la seva posició als anys següents cap al nazisme. Va combatre amb les forces de l'Eix en la Segona Guerra Mundial a la Legió Valonia, una unitat estrangera adscrita a les Waffen SS.

Quan es trobava a Noruega, en el moment de la rendició alemanya l'any 1945, va poder fugir a Espanya, on el règim de Francisco Franco el protegiria durant dècades de la sentència de mort a Bèlgica per crims de guerra en contra seu per "Intel·ligència amb l'enemic i complot contra la seguretat de l'Estat". L'oportuna concessió de la nacionalitat espanyola el va salvar de ser extradit després del final del franquisme i va dedicar els seus últims anys a escriure diferents obres. Va continuar amb la seva militància política sense renunciar mai a les seves idees nazis. A més, va participar activament en la reorganització dels nous partits d'extrema dreta a Europa. Durant la seva estància a Espanya, va viure sota el fals nom de José León Ramirez Reina. Faig un resum de la seva història amb el nazisme i el feixisme.

L'1 de gener de 1941, Leon Degrelle va declarar públicament la unitat del moviment rexista amb el nazisme i el feixisme. Quatre dies més tard, Degrelle va confessar la seva admiració per Adolf Hitler, al que va dir "l'home més gran de la nostra època". El 21 de juny de 1941 va establir una aliança amb els nacionalistes flamencs, un dia abans de la invasió alemanya de la Unió Soviètica. La unificació de la ultradreta europea en un front comú contra l'URSS donaria l'oportunitat per llaços més estrets de col·laboració. Després de sol·licitar autorització especial de Hitler per fer-ho, Degrelle va fundar aquest mateix mes la Legió Valonia (Legion Wallonie), un contingent de voluntaris belgues que combatria amb la Wehrmatcht, de manera similar al que va fer la División Azul de voluntaris espanyols.

La Legió Valonia, d'un miler de persones, va combatre inicialment amb uniforme i armes belgues en el Front Oriental, com a part de l'Operació Barbarroja. Després de tenir greus pèrdues, i en el procés de reorganització de les forces destinades a l'atac a l'URSS, va rebre reforços l'any 1943 en integrar-se en ella tots els voluntaris de nacionalitat no alemanya, amb el que es va convertir en una brigada d'assalt adscrita a les Waffen-SS. Degrelle havia estat nomenat Caporal uns dies després de la seva conscripció (Servei Militar) i Tinent pel seu mèrit en combat després de rebre el maig de 1942 la Creu de Ferro. En convertir-se en Brigada, va ser destacat com a comandant (Obersturmführer) al comandament d'aquesta.

El 2 de maig de 1945, quan la derrota alemanya era ja evident, Himmler va nomenar a Degrelle Brigadeführer de las SS, encara que el nomenament mai va tenir efecte, donat que Himmler havia estat desposseït de les seves responsabilitats partidàries i militars a l'abril. Seva va ser la frase que va passar a la posteritat per aquesta decisió: "en temps difícils els intel·ligents busquen solucions, els altres culpables, nosaltres som dels primers". Degrelle havia ja abandonat el front per viatjar a Copenhague, allunyant-se de la línia d'avanç dels aliats; tres dies després es trobava a Oslo, però poc més tard les forces alemanyes a Noruega van capitular. Degrelle va escapar a Espanya en un avió Heinkel del ministre nazi Albert Speer; després de travessar les línies enemigues se li va acabar el combustible i el seu avió va caure al mar a la badia de Sant Sebástiá (Guipúscoa), al nord d'Espanya (es pot veure a internet la famosa foto amb l'avió accidentat a l'aigua de la platja de "La Contxa"). Després de rescatar-ho de les aigües, el règim franquista li va garantir l'asil polític, i asilat per Espanya viuria aquí fins a la seva mort a Màlaga l'any 1994.

Després de conèixer breument la història de León Degrelle, les preguntes que habitualment surten són dues:
1.- ¿Per què no va ser extradit a Bèlgica una vegada instaurada la democràcia a Espanya i, pel que sabem, cap dels responsables del Govern d'Espanya en aquells anys no va iniciar els tràmits en aquest sentit? (1)
2.- ¿Té alguna cosa a veure el cas Degrelle que alguns polítics catalans imputats en el procés, es traslladessin a Bèlgica en comptes d'anar a un altre país?
Si algú coneix les respostes, estic segur que molts ciutadans d'aquest país li agrairíem que la compartís amb la resta de la població.

(1) El febrer del 1983 el diputat socialista belga Willy Burgeon va demanar al seu govern que sol·licités a Espanya l'extradició de Leon Degrelle, però el Ministeri de Justícia belga va assenyalar que la legislació espanyola no permetia l'extradició d'un nacional espanyol; Degrelle havia estat desposseït de la nacionalitat belga. (El País, 11.2.83)

Josep López. Aficionat a la història, membre de la Plataforma de Pensionistes de Sant Cugat.

Notícies relacionades