Amb aquest títol es va publicar a mitjans de juliol un estudi de la plataforma online BravoDescuento, que analitza els països que millor gestionen les seves compres, tenint en compte els seus estalvis i hàbits de despesa.
L’acció de l’Estat es va expandir durant la Primera Guerra Mundial, els governs, per assolir els seus objectius militars, nacionalitzaren abundants recursos econòmics i consentiren transformacions profundes en la despesa pública, així com reformes impositives progressives. Un cop acabada la guerra, aquestes mesures se suavitzaren, però els avanços bàsics en la tributació, les assegurances socials i la depesa pública van mantenir-se.
Aquest és el primer d’una sèrie d’articles que tenen per objectiu aproximar-nos al naixement de l’Estat del benestar i la seva consolidació durant les darreres dècades i, de manera més concreta, al naixement i consolidació del sistema de pensions a Espanya.
Si és cert allò de "La història l'escriuen els vencedors", referint-se a les diferències que tenen un bàndol i l'altre sobre com han anat els fets abans, durant i després de les guerres i conflictes entre països i pobles, també ho és que alguns fets de relleu no reben l'atenció que mereixen.
El passat dilluns 14 de juny, la nostra Plataforma de Pensionistes va fer l'última concentració abans de les vacances d’estiu, després de 3 anys de concentracions cada dilluns davant del nostre Ajuntament; al setembre tornarem a fer les concentracions.
Hi ha diverses accions plantejades, tant de la Marea Blanca com de pensionistes i són les següents.
Els jubilats i les jubilades hem estat treballadors o treballadores i, potser en alguns casos, també sindicalistes o, si més no, afiliats o afiliades a un sindicat.
Dediquem els nostres ingressos bàsicament a tres conceptes: Consum, inversió i estalvi.
Som de camí cap a un desastre que es prefereix no veure. Em refereixo a la pujada en el to i l’amplitud, als discursos d’odi, intolerància, deshumanització, agressió, eliminació física de l’altre.......cada vegada tenen més suport i ja no dissimulen.
Sant Cugat no ha assolit mai el nivell d’industrialització de la majoria de municipis del seu entorn. Fins a principis dels anys seixanta, exactament el 1961, no es produí l’arribada de la primera gran indústria, la qual trencà el caràcter eminentment agrícola de la vila.