Aquest és el primer d’una sèrie d’articles que tenen per objectiu aproximar-nos al naixement de l’Estat del benestar i la seva consolidació durant les darreres dècades i, de manera més concreta, al naixement i consolidació del sistema de pensions a Espanya.
Si és cert allò de "La història l'escriuen els vencedors", referint-se a les diferències que tenen un bàndol i l'altre sobre com han anat els fets abans, durant i després de les guerres i conflictes entre països i pobles, també ho és que alguns fets de relleu no reben l'atenció que mereixen.
El passat dilluns 14 de juny, la nostra Plataforma de Pensionistes va fer l'última concentració abans de les vacances d’estiu, després de 3 anys de concentracions cada dilluns davant del nostre Ajuntament; al setembre tornarem a fer les concentracions.
Hi ha diverses accions plantejades, tant de la Marea Blanca com de pensionistes i són les següents.
Els jubilats i les jubilades hem estat treballadors o treballadores i, potser en alguns casos, també sindicalistes o, si més no, afiliats o afiliades a un sindicat.
Dediquem els nostres ingressos bàsicament a tres conceptes: Consum, inversió i estalvi.
Som de camí cap a un desastre que es prefereix no veure. Em refereixo a la pujada en el to i l’amplitud, als discursos d’odi, intolerància, deshumanització, agressió, eliminació física de l’altre.......cada vegada tenen més suport i ja no dissimulen.
Sant Cugat no ha assolit mai el nivell d’industrialització de la majoria de municipis del seu entorn. Fins a principis dels anys seixanta, exactament el 1961, no es produí l’arribada de la primera gran indústria, la qual trencà el caràcter eminentment agrícola de la vila.
La mal anomenada motxilla austríaca és en realitat un fons de capitalització de pensions privades.
Fa mesos que estem sobre informats pel que fa al Coronavirus, captant xifres i més xifres, que som incapaces de processar, aprenent epidemiologia, salut pública, ciència en estat pur, escoltant barrabassades a tort i a dret, però, sobretot sentint-nos anomenar de formes tan irrespectuoses, que crec ens podem permetre una reflexió.