En tots els països s'ha desfermat una onada de solidaritat ciutadana que no té precedents des de la fi de la II Guerra Mundial. No solament busca alleujar la situació dels més desfavorits, sinó també involucrar-se en la lluita contra la pandèmia, per exemple, amb la producció de mascaretes casolanes.
A la compra del súper dediquem part important del pressupost familiar, així que és bo millorar la nostra experiència i la nostra butxaca, estalviant diners i/o millorant la qualitat dels productes comprats.
Les prestacions de viduïtat i orfandat legalment estan enquadrades com a pensions contributives, en la mesura que es perceben a conseqüència de la defunció del titular d'aquest dret.
Avui som a Espanya més de 500.000 jubilats, que estem discriminats a l'hora de calcular i cobrar la nostra jubilació; això ha fet que davant d'aquest problema ens hem organitzat i creat l'associació (ASJUBI40) l'Associació Jubilació Anticipada sense Penalitzar, en l'àmbit de tot l'estat Espanyol.
L’EMPRESA produeix sempre que s’obtingui benefici. Això és normal; amb els ingressos es cobreixen les despeses i es remuneren els salaris. El que no ho és, perquè la producció és social, del peó al gerent, és que tots aquests no tinguin res a dir respecte a la plusvàlua (benefici) o què produir o per a qui.
Continuem amb el pastís, però abans de menjar-lo, lamento dir que cal cuinar-lo, és a dir produir-lo, fabricar-lo i portar-lo a la pastisseria. Pregunta: qui fa totes aquestes funcions? L’empresa.
Vaig a explicar, espero que d'una manera fácil, com distribuir el producte social, que a partir d'ara anomenarem “EL PASTÍS”. Aquesta distribució, o repartiment, és una qüestió de política, és a dir, una qüestió de poder entre els membres d’una comunitat, societat, grup humà… i també és una qüestió deprioritats.
L’atac a les nostres pensions forma part d’una ofensiva neoliberal en tota regla a tot l’estat del benestar. No solament volen treure profit de les pensions, sinó també de la Sanitat, l’ Ensenyament i la Dependència. Estan disposats a treure beneficis de tots els camps que tenen a veure amb el benestar de les persones.
Veiem sovint articles i reportatges sobre el cost de les pensions públiques (jubilació, incapacitat, permanent, viudetat, etc., on les de jubilació són les més habituals) i de vegades em fa l´efecte que tracten els pensionistes quasi com paràsits que xuclen la sang a l’estat en forma de diners que calen per a d’altres necessitats de l’Estat del Benestar com: Sanitat, Educació, Serveis Socials, etc.
Han passat 5 setmanes des de la declaració de “l’estat d’alarma” i uns 3 mesos des que es va començar a parlar del Coronavirus des de la Xina; pensàvem que la història no anava amb nosaltres. I aquí estem, confinats obedientment, entenent que és l’únic que podem aportar al control de la pandèmia. S’ha escrit molt al voltant de la situació que vivim i queda molt per escriure.
