Publicitat
Fa mesos que estem sobre informats pel que fa al Coronavirus, captant xifres i més xifres, que som incapaces de processar, aprenent epidemiologia, salut pública, ciència en estat pur, escoltant barrabassades a tort i a dret, però, sobretot sentint-nos anomenar de formes tan irrespectuoses, que crec ens podem permetre una reflexió.
I aleshores s’aturà el món. Aviat farà un any. Ningú no era capaç d’imaginar, ni en els pitjors somnis, una sacsejada d’aquesta envergadura al nostre petit univers, un paradís a mida, emparat en el convenciment que la seguretat era cosa nostra.
Amb aquesta pandèmia, la informàtica ha pres una importància vital en les nostres vides, s'ha tornat imprescindible pel nostre dia a dia. Podem dir que estem híper connectats, no podem fer cap gestió si no tenim un mòbil o un ordinador.
Els santcugatencs i les santcugatenques, que, en general, estem encantats d’haver-nos conegut, acostumem a sortir de la nostra bombolla per anar a la segona residència, de vacances o a Barcelona a treballar, comprar o de lleure.
Celebrem aquest 2020 els dos-cents cinquanta anys del naixement d’aquest compositor nascut a Bonn (Alemanya) i mort a Viena (Àustria), amb arrels familiars a Holanda i considerat un dels més grans de la música clàssica, autor de temes molt populars i recordat per la seva sordera i la seva amplia i variada obra.
La Plataforma de Pensionistes de Sant Cugat inicià la seva lluita en defensa de les pensions públiques i de qualitat fa tres anys en resposta a la congelació de les pensions amb la revaloració del 0,25% imposat pel govern de Mariano Rajoy.
La cultura és una paraula fetitxe que ha generat un extens debat intel·lectual al llarg dels segles, fet reflectit en centenars de frases de pensadors, escriptors... Epíctet de Frígia va deixar dit que "Sols l'home culte és lliure".
En aquests moments tothom parla de les pensions, és un tema que està d'actualitat i, segons la font, les solucions són molt diferents, depenent de si són defensors del sistema públic de pensions o, al contrari, defensen la seva privatització, cosa que per ells pot ser un gran negoci.
En el pastís I, vaig explicar que el Pastís el cuinàvem entre tots, (treball mercantil + treball cures) però que es distribueix molt desigualment.
Apreciades companyes, companys: Difícilment hauríem imaginat allà per febrer i març, tot l'ocorregut els últims sis mesos. Semblava que allò que transcorria a milers de quilòmetres no anava amb nosaltres; però sí que anava, encara hi va i no sabem per quant temps.