Temps de caça

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

A principis d’octubre, cap al dia 10, s’obre la temporada de caça arreu de Catalunya. El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural publica anualment una norma en la qual es fixen els períodes hàbils de caça a tot el territori de Catalunya i les vedes especials que s'estableixen per a cada temporada.

Així doncs, ciutadans i ciutadanes del municipi ja podem començar a ‘tremolar’ si els caps de setmana, diumenges sobretot, que és quan tenim el temps i les ganes i la família amb nosaltres, sortim a passejar a la muntanya acompanyats dels nostres gossos. Podem sentir trets, espantar-nos, tenir els nostres fills/es morts de por, haver de minvar l’angoixa dels nostres peluts atemorits per aquests sorolls i, encara pitjor, estar molt alerta que els caçadors no confonguin el nostre gos amb un porc senglar, per exemple, i li “fotin un tret” i se’l carreguin!

Altres anys ha passat i el drama familiar ha sortit als mitjans de comunicació i tot; la gent passeja per Collserola i voltants i la ruta esdevé un camp de paintball però amb bales reals, i amb l’afegit que poden matar-te el gos.

No estic gens d’acord que actualment sigui necessari caçar (les excuses barates de “serveix per reduir de població de...” –les anomenades batudes– no em convencen gens ni mica ja que hi ha la possibilitat d’esterilitzar prèviament alguns exemplars i s’arriba al mateix punt sense haver de “matar”) i encara menys a zones interurbanes on l’afluència de gent és molt més alta que al Pirineu i, per suposat, que es digui que és “un esport” (caça esportiva o caça de trofeus és la caça d'animals salvatges com a activitat de lleure en la qual els caçadors solen conservar una part de l'animal com a trofeu i símbol de l'èxit de la caça. L'objecte de la caça és habitualment un mascle de grans dimensions o ornaments cridaners, com ara banyes grosses.). Au va!

Per a tot això caldria, també, canviar el vocabulari emprat, perquè encara es fa servir el concepte peces de caça quan en realitat parlem de la cabra salvatge, el cèrvol, el cabirol, la daina, el senglar, el mufló, l’isard...

La caça encara està lligada a una pràctica arrelada a les tradicions i massa protegida per les “altes esferes”, pels qui manen vaja; deuen haver-hi interessos que desconec, i que segurament no entendria ni compartiria, que fan que aquesta activitat segueixi existint quan ja fa uns quants milions d’anys que l’ésser humà va evolucionar dels seus ancestres... o potser encara no massa?

Bibiana Navarro i Argelich, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades