I Sant Jordi matà el Drac

Recent passada la sempre bonica diada de Sant Jordi, és bon moment pensar en el que s'ha viscut i en la història que se'ns ha explicat generació rere generació. Novel·les, contes, poemes i relats recullen la fita del valerós cavaller Jordi, que salvà la princesa “indefensa” de les urpes del Drac, de la sang del qual en sortiren roses rojes. El Drac atemoria la població: ja havia devorat el bestiar “propietat” dels ramaders i amenaçava amb engollir els veïns; així doncs, calia eliminar-lo.

Està clar que la de Sant Jordi és una antiga llegenda, però això no impedeix que puguem analitzar-la i fins i tot adaptar-la a l'actualitat.

Proposo centrar-nos en el drac, mort per salvar la princesa i la resta de la població. Què més podem esperar que es faci amb un animal que fa desaparèixer els béns del poblat i al que la fam obliga a haver d'alimentar-se d'humans?

Tanmateix, ningú s'ha preguntat per què el rèptil atemoria els vilatans? Per què ha de recórrer als nuclis o assentaments humans per poder alimentar-se? Tot es redueix a que és un animal amb mal cor i té la intenció de cruspir-se ovelles i humans.

Com a molts d'altres contes clàssics, trobem espècies estigmatitzades, titllades de dolentes i cruels, a les que s' atorguen comportaments que disten molt de la seva naturalesa. Llops, dracs, guineus… Són els més malparats. Són els animals dolents. Però no només es fa referència a animals malvats; trobem també animals sense intel·ligència, d'altres sense sensibilitat, sense més valor que el d'estar sota el mandat de l' humà.

I tot i que pugui semblar un fet sense importància, aquesta mena de relats posen una creu sobre aquests éssers, elaboren una llista negra i, poc a poc, fan que el nostre respecte cap a ells vagi desapareixent. Els converteixen animals sense valor.

 

Els categoritzem com a animals de segona. I els neguem mesures de protecció de les que altres espècies, pel fet de no estar estigmatitzades, gaudeixen. Legislació sobre controls de població, normativa sobre cacera, sobre granges i cria només en són només alguns exemples.

Seria bo dedicar més espai a valorar la discriminació que exercim entre espècies per la seva pròpia naturalesa, però aturem-nos en aquest moment a reflexionar en el que, potser inconscientment, se'ns inculca des de la infància i que alimenta aquella diferència de tracte.

Conscienciem-nos i fem consciència: ni els llops són malvats ni els dracs són cruels devoradors de carn humana. Frenem estigmes i alimentem empatia i amor per totes les criatures amb les que compartim el Planeta, per fer néixer una societat digna per tots els animals, i no només per a alguns.

Andrea Xaxo, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades