Publicitat

Els "defectes" dels adoptats

No és la primera vegada, ni de ben segur serà l'última, que escolto que els animals adoptats venen amb tares que encara que inicialment no s'apreciïn, tard o d'hora apareixeran per sorpresa, provocant un patiment (especialment econòmic) a la persona adoptant.

Aquesta és una de les raons que sovint s’al·lega quan mantinc una conversa sobre l'adopció amb algú que compra animals, persones que (a part del fet de preferir una raça en particular i desitjar un cadellet) esgrimeixen que volen tenir la garantia de la qualitat del que compren, evitant futurs problemes de salut inesperats.

Els entenc. Comprenc la incertesa que comporta viure amb un animal adoptat i desconèixer l'origen de les seves pors, dels seus problemes de salut (si és que els té), del seu caràcter. Però no ho comparteixo.

La realitat de la cria d'animals (en aquest cas dels "domèstics") ens demostra que esdevé un negoci mancat de mesures de benestar animal i d'ètica. Els cadellets no neixen perquè sí, les mares crien i pareixen any rere any, produint mascotes preparades per a ser separades d’elles i entregades a una família humana quan encara són massa petits; els criadors que “cuiden molt bé els gossets i gatets" exploten els animals i comercialitzen amb les seves cries, com qui ven els fruits dels seus camps. Però els animals senten, tenen sensacions, sentiments i dignitat, i no han de ser objecte d’un negoci ni comercialitzats.

I és responsabilitat nostra, a l’hora de decidir augmentar la família, fer-ho amb coneixement de la realitat dels criadors, i de la necessitat de milers d’animals (molts d’ells producte d’aquesta cria indiscriminada) de trobar una família que els estimi com mereixen, i no només per la seva raça i “qualitat”.

Les protectores són plenes de gossos i gats preciosos, en aparença i en ànima, que es desviuen per ser estimats, i aquesta és la millor garantia que es pot demanar.

Andrea Xaxo, membre de la PAS (Plataforma Animalista de Sant Cugat)

Notícies relacionades