Cotorra argentina, mentides i veritats

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fa unes setmanes al Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat es va presentar la Moción institucional con relación a las actuaciones para el control de la población de la cotorra argentina como especie invasora impulsada per Ciutadans. En ella es parla del perill que suposa aquesta espècie per als ecosistemes, les repercussions sobre les aus autòctones, dels efectes negatius en la salut de les persones, del soroll i de la insalubritat als carrers com a conseqüència dels seus excrements. Semblaria que estem davant d’armes de destrucció massiva amb ales. D’aquí a unes línies, entraré a explicar la falta de rigor d’aquestes afirmacions, però seguim amb la moció. També plantegen deixar de plantar els arbres que les cotorres fan servir per construir els seus nius, això és: arbres de la família de les Pinaceae (pins, avets, cedres, etc.), arbres caducifolis i, en general, arbres de grans copes i ramificacions. Finalment, parlen d’erradicació i mencionen la falconeria com a mètode de control. Molt a comentar.

En primer lloc, permeteu-me que no parli d’espècies invasores sinó d’espècies introduïdes o importades. Pot semblar un matís sense importància, però no l’és. Un culpabilitza l’espècie de la seva presència al nostre entorn (invasores) mentre que en els altres l’acció recau sobre els humans, que som els vertaders responsables d’haver-les introduït al medi.

Entro a parlar de l’impacte de la cotorra argentina (Myiopsitta monachus) sobre les poblacions d’aus autòctones. Es repeteix com un mantra que aquesta espècie és una amenaça per a les aus autòctones, que són culpables de la disminució de poblacions com ara la dels pardals... És completament fals. No hi ha estudis científics que avalin aquestes afirmacions. És més, estudis fets sobre la població de cotorra argentina (el més recent del 2021) mostren com aquestes poden suposar un benefici per a algunes espècies d’aus autòctones que fan sevir els nius comunals de les cotorres sense que es donin interaccions negatives entre espècies. Davant aquesta evidència científica em pregunto, d’on treuen la informació els nostres polítics? És fantàstic que es preocupin per l’avifauna de la ciutat, però de res serveix si a l’hora de la veritat només es valen d’arguments demagògics i falsedats.

Seguiré amb la qüestió de la salut, el soroll i la insalubritat. Parlar de produce efectos negativos en la salud de las personas és tan vague com dir que la pols produeix efectes negatius, o el sucre, o la falta d’exercici, o... La cotorra argentina, com tots els animals, suposen un risc potencial de ser transmissors d’alguna malaltia, però igual que el suposen les aus autòctones, els gossos, els gats, els humans i així podria seguir línies i línies. Per tant, no hi ha cap problema de salut pública amb aquesta espècie en concret. Deixar anar aquesta frase com qui no vol la cosa és pervers i pretén demonitzar (encara més) aquestes aus per justificar qualsevol barbaritat que es plantegi per erradicar-les. Res tan efectiu com espantar la gent per a que tot s’hi valgui. I què dir del soroll? Si les cotorres refilessin com ho fan els rossinyols la seva estima popular seria ben diferent. Doncs el seu so és el que és i no per això són animals amb menys dret a viure. Les cotorres argentines són molt més que el so que emeten, són molt intel·ligents, increïblement socials i molt divertides. I siguem justos, si hem de parlar de contaminació acústica posem l’acció humana al centre de la qüestió que per sorolls, els nostres. I acabo el bloc parlant de la insalubridad en las calles como consecuencia de sus excrementos. De veritat? A cas l’Ajuntament ha realitzat un estudi sobre la quantitat i ubicació d’excrements específics d’aquesta espècie per mantenir tal afirmació? O una vegada més es tracta d’una vaguetat? Excrements insalubres? Tan obvi com dir que les caques de gos ho són o les de qualsevol altra au autòctona (o les nostres).

Acabo amb dues apreciacions més. Quan parlen de deixar de plantar les espècies d’arbres que citat fa unes línies, han tingut en compte l’impacte sobre la resta d’aus (i d’altres animals) que hi fan niu i vida? Perquè si això va de conservacionsime no entenc res. Protegim la fauna autòctona o les perjudiquem? Protegim la flora autòctona o les perjudiquem?

I finalment, ús de falconeria per controlar la població de cotorres? La idea és que l’ús d’aus rapaces serveixi de mètode dissuasiu i faci que les cotorres decideixin marxar al barri o població del costat (tot molt solidari), però què hi ha del què suposaria la presència d’aquests depredadors per a les altres espècies de fauna autòctona? No us preocupeu massa, el sistema tampoc té l’efectivitat esperada. L’associació Galanthus (dedicada a l’estudi i divulgació del medi ambienti) contractada per l’Ajuntament de Barcelona per a un pla de reintroducció de falcons a la ciutat, afirma que l’impacte de la falconeria és relatiu i que funciona més com una molèstia per a les aus afectades que no pas per fer-les marxar definitivament. I ja per acabar i mirant-ho des d’una perspectiva ètica, és una immoralitat fer servir aus rapaces a les quals s’ha privat de llibertat i ensinistrat a la força, en nom de la protecció de la biodiversitat. És el súmmum de la perversió.

No soc cap il·lusa, desgraciadament fa un temps la cotorra argentina va ser inclosa dins el llistat de fauna invasora, per tant l’Ajuntament pot plantejar un pla de control de la seva població, però és la seva obligació que aquest pla sigui ètic. El Reglament (UE) nº 1143/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 22 d'octubre de 2014 sobre la prevenció i la gestió de la introducció i propagació d'espècies exòtiques invasores, concep com a política de la Unió, l’aplicació de mètodes NO LETALS i insta, específicament, a tenir-los en compte. Fa temps que molts experts en la matèria i associacions especialitzades treballen en mètodes ètics de control de la població d’aquesta espècie. Hi ha alternatives de gestió ètica que no suposen la mort d’individus i que poden implementar-se en una ciutat com Sant Cugat del Vallès. La PAS (Plataforma Animalista de Sant Cugat) ha demanat formalment a l’Ajuntament de Sant Cugat la creació d’una comissió per aportar experts en la matèria i així traçar un pla rigorós de gestió ètica. És una oportunitat única per a que la nostra ciutat sigui pionera en la gestió ètica de la fauna i en la protecció del animals. No la deixem escapar, és un beneficia per a nosaltres i per a tota la fauna de la ciutat.

Marta Guàrdia, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades