Cinc desitjos antropomòrfics per a éssers vius

Han passat unes setmanes, fins i tot mesos per alguns dels processos electorals, ja siguin amb el sufix ‘pre’ o ‘post’ de campanya i resultats, respectivament. Després de llegir a molts mitjans i sentir a moltes persones que comencen cicles i noves etapes o que hi hauran canvis i noves idees per portat a terme. Allà on podem veure i sentir les veus de canvi amb noves cares, no tan noves i retrobats que reprenen càrrecs i reproven confiances. Tornat d’un color o altres, on poc importen els idearis si els problemes de la gent del carrer son els mateixos. A totes aquestes paraules que tenen molt a demostrar, m’agradaria –i m’arrisco a dir que ens agradaria, sense ésser portaveu de res– vàries coses que podria dir més alt però no goso dir mes clar.

La primera i no per això la mes important: que tot i moure’ns la cultura i els costums humans i tot i treure pit de que som conscients dels problemes planetaris –europeus si m’apures– no ens oblidem del nostre entorn proper. No ens escudem en directives europees o competències autonòmiques o ministerials per lluitar. Parlo per posar un exemple de les ZCC (Zona de Caça controlada) a 87 metres d’una escola. Diguem no a la caça i no posem d’excusa que ho gestiona la Generalitat, el Consorci de Collserola o d’altres.

La segona és que abandonem les línies que no existeixen fora del paper i pensem en sistemes i entorns, àmbits i paisatges, emplaçaments o enclavaments. En cap cas parlem de línies administratives, zones, claus, qualificacions o tanques i límits. Parlo per exemple d’un cas on les forces de seguretat no van actuar en una recollida d’un animal per trobar-se 2 metres fora del límit municipal. Diguem no a les accions de cossos municipals i parlem de cossos d’ajuda amb convenis territorials sense precedents.

La tercera: no passeu mig mandat –per dir una proporció– maleint, lamentant, recordant o fins i tot plorant les accions d’altres governs i l’altra meitat preparant la campanya de les properes eleccions. Parlo per exemple del refugi desitjat, no tirem a terra el que s’ha començat, tot i que no sigui idea d’aquest nou govern, penseu a qui es beneficia i no en qui treu rèdit. Diguem no a una gossera municipal en el sentit exclusiu i despectiu i lluitem per un refugi per a totes les espècies i en sinergia amb d’altres municipis per aprendre d’ells i donar exemple si escau.

La quarta és la petició més ‘humana’: Parlem, parlem i parlem. No feu sense parlar ni parlem sense fer. De la primera resulten accions que potser ja s’han començat per les associacions i que en saben molt més –per temps i dedicació– que tots els governs junts, tècnics i especialistes. De la segona resulten paraules d’accions que mai es porten a terme. De la buidor que provoquen encara sentim el ressò, mesos després. Diguem no a reunions amb el consistori que no porten més que titulars de premsa i que no fa que avancem en el benestar animal, més enllà de gats i gossos.

La darrera i potser la més abstracta i complicada d’explicar és que fem desaparèixer les regidories de benestar animal i fins i tot de medi ambient (on s’inclou en la segona de forma natural el benestar dels éssers vius i l’entorn que trepitgen) i les transformem en un problema de tots els àmbits, de totes els departament i de tots els tècnics. Un problema transversal requereix de solucions que superin els organigrames, que només son línies divisòries per trinxar els problemes en subproblemes segons el Mètode de Descartes, amb la il·lusió (de il·lús) de sumar victòries per quantitat i no per qualitat. Els exemples són infinits i tots fan referència a la premissa que neix de ‘aquest problema es d’un altre departament o no es competència nostre’. Diguem no a solucions parcials de departaments no-coordinats que no practiquen el sentit comú i que fins i tot estalviarien recursos, hores de reunions inútils i esforços raquítics.

 

Molts encerts per a tots, que tots tenim la responsabilitat del benestar i tots sou –som– responsables del medi –sense confondre responsable, amb culpable–. De culpes ja s’omple la boca el sistema global, on flotem.

Àlex Cuesta, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades