Cicles de setembre

Sempre que arriba al setembre penso en cicles. I són molt semblants als de començar un any nou i sembla que ens omplen d’il·lusió i de bona energia per tornar a començar a fer el que fèiem ara tot just fa un any. Aquests cicles sembla que són l'oportunitat per començar a fer coses que abans no fèiem o pensar i reflexionar sobre totes aquelles que hauríem de replantejar. També valen per començar a reprendre temes que se'ns han oblidat o què pensaven que no eren importants, o senzillament volíem deixar per després de vacances.

Per exemple, al setembre comença el col·le, les classes i també comencen cursos i tallers per rememorar com l'estiu ha sigut més tranquil. En tot cas recordo el setembre –encara que no vagi a escola– com una nova forma d'entendre, ja sigui perquè hem tornat de les vacances o perquè hem de reprendre l'activitat d'abans.

No importa que no tinguem nens o no haguem d’anar a classe. Si vas a treballar veus al transport públic i a la carretera, més afluència de bon matí o al migdia quan s'acaben les classes i els nens tornen. Fins i tot a la tarda amb les extraescolars. En general em vinc a referir que al tornar als ritmes previs a les vacances també et trobes en els mitjans les mateixes notícies i a la premsa els mateixos articles d'opinió que amb comptades excepcions tracten temes diferents als dels que pertany en aquesta època de l'any.

Ja m'agradaria que sortissin noves notícies de com hem millorat en certs aspectes animalistes que l'estiu sempre són desagraïts d'escoltar. A l'estiu sempre hi ha molt abandonament molts incendis i molts problemes entre d'altres, i sembla que tot això hagi desaparegut o senzillament que aquests problemes no corresponguin amb aquest mes pel que fa a l’interès general. No cal dir que els problemes continuen sent els mateixos i l'abandonament de l'agost continua essent un abandonament al setembre i totes aquelles males consciències no es poden netejar pel fet de tornar a fer vida normal. Això respecte als titulars més generals, tot i que cada any passen coses específiques noves.

El que trobo és la dificultat de fer una notícia que tingui un fons de documentació any rere any. Per posar un altre exemple en el cas dels porcs senglars: l'any passat i fa dos i fa tres, es parlava de plaga. Hi havia sobrepoblació, eren un perill i moltes altres coses que suposàvem que eren un problema per a la nostra activitat normal en a la ciutat. Aquesta notícia per una banda deixa de ser moda i ja no se'n parla gaire. Tinc la certesa de que en el cas del senglar, la població s'ha reduït i no se'n fa ressò perquè no és notícia. Em sap molt greu que no sigui noticia una cosa que és positiva i que s'ha lluitat en el cas del nostre municipi i s'han pres mesures amb més o menys fortuna i que el resultat sembla que sigui positiu i que la població s'hagi reduït.

Vull insistir que la culpa no és dels mitjans que senzillament fan notícia dallò que creuen convenient. I en cap cas no s'han de preocupar de temes que no siguin d'actualitat. El problema potser és que ens fa mandra buscar aquella informació que no tenim a l'abast immediatament. Això té de positiu que anem als mitjans per informar-nos de tot el que passa però a vegades no es pot arribar a tot allò que succeeix al nostre entorn i hem de ser nosaltres els que ens hem de preocupar. Potser hem de fer una mica de recerca si ens interessa el tema i buscar totes aquelles coses que ens preocupen a diferència de les que ens poden interessar només pel fet de rebre l’input per les xarxes

 

I en el cas que pogués demanar alguna cosa a quelcom, li diria que no es preocupés periòdicament dels problemes que surten cada època de l'any, per exemple l'abandonament de l'estiu, els porcs senglars a la primavera o els animals que passen fred a l'hivern en els refugis. Molts dels problemes passen durant tot l'any i els mitjans no poden estar donant notícies cada dia. Seria un contrasentit pel que fa a l'actualitat de la informació.

Alex Cuesta, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades