Publicitat

Amants de la vida

A la PAS ens en fem un tip de rescatar animals dels carrers: bebès, cadells, joves, adults i sèniors. Ens desvivim per donar-los atenció mèdica, molta escalfor i paciència, acollir-los perquè es recuperin i/o creixin, i quan ja estan preparats els busquem una bona família que els adopti com un membre més o si s’ha de retornar al seu hàbitat natural doncs també. És una tasca esgotadora però molt gratificant.

Sovint però, ens trobem amb casos que són especials que per molts diferents motius i circumstàncies tenen alguna mancança o condició que els fa diferents. Però l’increïble d’ells, de tots aquests rescatats, és que si tenen sort i sobreviuen, sigui el que sigui que els quedi com a mancança, ells no ho viuen mai com una discapacitat sinó que s’adapten i continuen endavant vivint i gaudint cada dia que passa. Són una autèntica lliçó de superació.

Posaré alguns exemples perquè entengueu que la vida d’un animal per ell no s’acaba si té opcions de tenir una qualitat de vida per més “diferents” que siguin. Malauradament massa sovint s’eutanàsia animals per falta d’informació i falta de referents.

Gaudim de la Nelly, que és un colom que ni pot volar, ni pot caminar i la seva família la du gran part del dia a la mà. Doncs la Nelly és feliç: picoteja, parrupeja i inclús s’emprenya quan la deixen molta estona sola.

Gaudim del Tippie i el Sakke que són 2 gats completament cecs que corren pels passadissos, s’enfilen a la barana del balcó (hi ha xarxa), cacen mosques i et busquen per fer-te petons i abraçar-te.

Gaudim del Devon, un Border Collie atropellat per un tren amb columna trencada que corre i juga com qui més amb l’ajuda de la seva cadira de rodes, i la seva imponent bellesa (ell ho sap) roba el cor de tot el que el coneix guanyant-se carícies i premis.

Gaudim de l’Alice, una gateta de carrer que tot i atropellada, amb el costat destrossat, setmanes d’ingrés, ara la veuríeu i no diríeu mai, si no fos perquè se li va haver d’amputar la cua, que és una gata diferent de qualsevol altra. Més feliç que un anís! En podria nomenar molts i molts més... Pepper, Adrià, Pollo, Tigger, Dònut, Rosita... una llarga llista d’amants de la vida! Ells no se senten discapacitats, ells se senten feliços en companyia de les seves famílies adoptants, plens d’ilꞏlusió i vivint la seva vida al màxim!

Notícies relacionades