Publicitat

L'origen de la festivitat de Sant Medir

El passat 3 de març va ser festiu. Una festa que els santcugatencs coneixem, però que encara molts desconeixen el seu origen. Us explicaré, des de la meva humil opinió, l’origen de la festivitat de Sant Medir.

La llegenda narra que, en l’any 303, els cristians eren perseguits per ordre de l’emperador romà Dioclecià. El bisbe Sever va haver d’escapar de Barcelona a causa d’això. A prop de Sant Cugat del Vallès, a la serra de Collserola, vivia el Medir, un pagès dedicat a la terra. El Medir estava sembrant faves quan el bisbe Sever va arribar a la seva propietat. Aquest li va explicar el motiu de la seva fugida i li va aconsellar que si algú preguntava per ell que digués la veritat; que havia passat per allà. Així que el valent bisbe va emprendre el camí, les faves creixeren vertiginosament. El Medir va considerar que aquest succés havia estat un miracle.

Per a la seva desgràcia, els perseguidors van arribar a la llar del Medir. El camperol va informar que el bisbe havia passat per allà mentre ell sembrava faves i els va explicar el miracle dels llegums. Els seguidors del Dioclecià van creure que el Medir s’estava burlant d’ells. El van capturar pensant que estava ajudant a escapar al bisbe. Temps més tard, van capturar al bisbe Sever i al costat de Medir van ser torturats i sacrificats fins a la mort.

El 1802 van començar a arribar pelegrins a l’ermita de Sant Medir, tot i que la festivitat va donar inici quan el Josep Vidal i Granés, forner d’ofici, santcugatenc per naixement i veí de Gràcia, va fer una promesa per la seva salut a Sant Medir el 1828. La salut del forner es va recuperar i va prometre emprendre un romiatge cap a l’ermita de Sant Medir cada tres de març. A poc a poc, es van anar sumant amics i familiars del forner. Amb el pas del temps, la gent s’organitzava en colles per fer el camí. El Josep en honor al pagès Medir ofrenava al públic tirant faves que, amb el pas del temps, es van substituir per caramels. Als integrants de les colles se’ls diferència perquè porten un llaç amb una fava, un ramet de violetes i una medalla del sant.

La construcció de l’ermita de Sant Medir d’origen romànic no s’ha pogut encara resoldre, però si sabem que la primera referència de la seva existència data de l’any 962 com a propietat del monestir de Sant Cugat. Aquesta construcció es troba en l’antic camí de Barcelona a Terrassa, la ruta d’Egara.

Notícies relacionades