Publicitat

L’Antoine Saint-Exupéry, més que El Petit príncep

El Petit Príncep ha encantat durant dècades a lectors i, és que, la innocència i les aventures planetàries del seu protagonista fan d'ell un conte únic. Poques novel·les o relats curts han unit tant per igual a joves i adults. Potser, l'inesborrable èxit del llibre, sigui les lliçons atemporals que ens ensenyen cada un dels seus personatges. Per això i per tants motius, El Petit Príncep fa anys va traspassar les daurades portes per a coronar-se en l'Olimp de la història de la literatura. Tot això no hauria succeït sense l'Antoine de Saint- Exupéry; valent guerrer que solcava els cels sobre una nau que podria haver-la anomenat Imaginació.

Amb motiu de l'aniversari del naixement de l'Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944) repassarem les vivències d'aquest pilot, que no sols va ser l'autor d'El Petit Príncep, sinó que va tenir una vida plena d'aventures que va saber plasmar en les seves novel·les.
L'Antoine Marie Jean-Baptiste Comte de Saint-Exupéry va néixer en una família aristocràtica de Lió el 29 de juny del 1900. Gràcies al seu fallit intent d'entrar a l'escola naval, va arribar a ser pilot aeri quan complia el servei militar. La seva passió per volar el porta a llocs exòtics on descobreix la necessitat de narrar les seves pròpies experiències en novel·les com Correu del sud i Vol nocturn (1929-1930), ja que en aquest temps transportava el correu al Senegal. A partir de l'any 1932 es va consagrar al periodisme i a l'escriptura. Escriu reportatges sobre la Indoxina francesa, sobre Moscou 1935 i sobre Espanya prèvia a la guerra civil (1936).

La seva autobiografia l'edita el 1939 i la titula Terra d'homes. En ella explica les seves vivències, anècdotes, incidents... Entre ells l'important accident ocorregut quan sobrevolava el desert del Sahara (a prop de Líbia), on estava realitzant un record de temps de vol entre París-Saigón. Saint-Exupéry va haver de fer un aterratge forçós, afortunadament ni ell ni el seu copilot van patir dany. Van tenir problemes de deshidratació, visuals i auditius, no disposaven d'aigua i al tercer dia van deixar de transpirar, la sort els va arribar de mans d'un beduí que els va rescatar.
A finals de l'any 1940 va fugir als Estats Units, amb motiu de l'ocupació de França per l'Alemanya nazi. La seva intenció era convèncer al govern nord-americà de què entrés en guerra contra Alemanya i les forces que donaven suport a aquesta. Però la seva estada va anar més lluny que el tema purament polític, ja que a Nova York, per primera vegada, El Petit Príncep va obrir els ulls.

Alguns dels seus biògrafs han assegurat que el protagonista del famós relat va estar inspirat en el fill del filòsof Charles de Koninck, amic íntim de l'autor. Era un nen de vuit anys amb el cabell arrissat i ros igual que el petit protagonista. Existeixen altres hipòtesis, la que pren més força és la que afirma que la inspiració va sorgir de la infància de l'autor. El Petit Príncep (1943) és un relat filosòfic acompanyat d'il·lustracions del mateix Saint-Exupéry (de jove havia estudiat Belles Arts), en les que s'inclouen profundes reflexions universals sobre l'ésser humà, les seves diverses peculiaritats i la seva relació amb l'entorn natural.

La mort de l'autor segueix sent un enigma. El 1943 va tornar a participar com aviador d'un esquadró de reconeixement de les tropes alemanyes i sobrevolant Còrcega rumb a Europa se li va perdre el rastre el juliol de 1944. Les troballes posteriors de parts de l'avió, un braçalet amb el seu nom i restes d'uniforme francès són clares pistes de què l'autor va morir, bé d'accident o d'un abatre per part de l'enemic.

Del que sí és segur és que El Petit Príncep s'ha convertit en tota una icona universal de la literatura, ha estat traduït a dues-centes cinquanta llengües incloses el llatí i vàries llengües indígenes, ja que la peculiaritat de la història és que s'adapta a totes les cultures i creences. El relat ha inspirat múltiples obres de teatre, cine, dansa...

En l'actualitat podem visitar el parc temàtic dedicat a El Petit Príncep, construït a França (Alsàcia) just on va caure un meteorit l'any 1942 (el meteorit millor conservat del món). El parc es va dissenyar recordant l'orografia que va deixar el meteorit. Aprofito aquestes línies per felicitar-vos unes felices festes... Unes festes per viure-les d'una manera diferent, però com va dir sàviament el nostre amic: L'essencial és invisible als ulls.

Pili Egea

Notícies relacionades