Històries de terror o el fals estiu

Potser si el volcà Tambora no hagués escopit el seu alè infernal ni Luigi Galvani hagués fet cap experiment, ara ningú coneixeria la novel·la que, possiblement, va ser la pionera del gènere terror ciència-ficció. Aquesta novel·la va ser gestada per una jove autora en una de les estances de la Vila Diodatti, en Suïssa al juny del 1816.

El clima es va trastornar brutalment. La causa va ser l’erupció del volcà Tambora a Indonèsia al 1815. Aquesta erupció va deixar una cortina de fum gris de gebre i pluges a l’hemisferi nord. Per això, les collites i molts altres àmbits de la societat van tenir conseqüències fatals. Això va obligar que cinc viatgers anglesos canviessin de plans i anessin a passar les vacances a una vila a Ginebra. En aquella mansió, prop del llag Leman, protegits de les inclemències meteorològiques i dels dies apagats de juny. Percy Shelley, Mery Godwin, Lord Bryon, John William Poliodori i Claire Clairmont sota la tremolor de les flames de les espelmes i l’incessant soroll de la pluja, van escoltar les històries de terror inventades, per una mena d’aposta macabra, que van rebrotar en les parets de la Vila Diodatti. Però quan la veu d’una jove Mery Godwin (ja casada Mery Shelley) va rebotar i inundar tota la sala freda, tot va semblar aturar-se. En aquell instant, un ambiciós i inconscient doctor estava veient la llum per primera vegada.

Això va ocórrer fa dos segles quan Víctor Frankenstein i la seva criatura van començar a atemorir els amics de Shelley aquella vetllada i més a tard a moltes generacions. Finalment Frankenstein o el fals Prometeu es publicaria al gener del 1818 per quedar-se en les pàgines daurades de la història de la literatura. Al mateix temps, en una d’aquelles terrorífiques tertúlies, Johm William Polidori es va inspirar per escriure el seu llibre El vampir.

Anys abans del naixement de Frankenstein o el fals Prometeu, el metge i científic Lugi Galvani, mentre dissecava una pota de granota, va comprovar amb sorpresa, treballant amb el bisturí al contacte amb l’extremitat que una descàrrega ocasionava convulsions musculars. Arran del descobriment, el 6 de novembre del 1780 Galvani va començar els seus experiments amb granotes i amb una màquina que generava electricitat artificial construïda aquell mateix any. Els fluïts de l’animal amb els metalls de la màquina provocaven que els amfibis tinguessin moviments espasmòdics.

Com seria lògic, la notícia dels experiments sobre l’electricitat i el sistema nerviós en animals del doctor Galvani va recórrer Europa. Va ser al 1803 quan Giovanni Aldini, el seu nebot, va fer la mateixa demostració, però amb el cadàver d’un criminal que havia estat executat. Contes que les mandíbules li van començar a tremolar i fins i tot se li va obrir un ull.

Imagino que la suma de l’erupció del volcà Tambora, el gèlid estiu, el descobriment del sistema nerviós de les granotes i les mandíbules del criminal van conspirar perquè una Mary Shelley de divuit anys, en una nit a la Vila Diodatti, donés vida a la més terrorífica criatura de la literatura; a la criatura del doctor Víctor Frankenstein.

Pili Egea, escriptora i estudiant d'Història de l'Art

Notícies relacionades