Fem un Museu i el cinema mut

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El projecte Fem un Museu, amb 13 edicions a la seva esquena, és un, per no dir, el projecte inclusiu d'àmbit cultural més important de Sant Cugat. Nascut i organitzat en Museus Sant Cugat per l’Helena Minuesa, és una iniciativa que pretén acostar el món de les arts a col·lectius de persones amb diversitat funcional (majoritàriament amb diferents capacitats intel·lectuals) i persones en risc d'exclusió social. La dinàmica d'aquesta activitat sempre ha estat la mateixa: es formen dotze parelles (enguany s'ha limitat a la meitat) que són formades per un artista local i una persona amb diferent capacitat. La seva comesa és crear una obra d'art entre totes dues persones amb un objectiu comú per a tot el grup.

En edicions anteriors, Fem un Museu ha experimentat les diferents disciplines d'art com són la pintura, l'escultura, la música... Totes elles acompanyades de la literatura, en la qual jo sempre participo molt gustosament. En aquesta tretzena edició, que va començar el passat 26 de maig, estem treballant amb l'art del cinema mut. Un homenatge al cinema d'aquells meravellosos anys 20 del segle passat i una picada d'ullet a la importància que van tenir els suports digitals (Instagram, Facebook…) com a mitjà de comunicació en temps de confinament.

En la primera sessió es van concretar i formar les parelles que com sempre van deixar que l'atzar tingués aquest honor. El repartiment de les parelles és un moment màgic que per moltes edicions que passin, sempre em commou. Encara que estigués una vida sencera en Fem un Museu em continuaria sorprenent l'entusiasme amb el qual els nois reben a les seves parelles, encara que en molts dels casos, s'han conegut uns minuts abans. Suposo que és una de les qualitats que tenen les persones amb diferents capacitats. Els nois s'entusiasmen per compartir experiències amb els artistes disposats a aportar la seva gran sensibilitat.

La màgia i l'atzar han estat, en aquesta edició, els amfitrions en el repartiment dels petits, però intensos guions que cada parella ha d'interpretar davant la cambra. És extraordinari observar les capacitats i qualitats d'aquestes persones en les seves corresponents actuacions, ningú diria que és la seva primera vegada o, almenys, una de les seves primeres vegades. S'han submergit en el seu personatge amb destresa i professionalitat. Marc Quévy, professional en creació audiovisual, ha estat l'encarregat de gravar els relats basats en els diversos sentiments universals. Aquestes pel·lícules són de curta durada, encara que d'intens contingut. El treball de dramatització i coordinació està a càrrec de Vera Giró, especialista en arts escèniques, que ha sabut dinamitzar als participants mitjançant activitats amenes i divertides. S'utilitzen disfresses i escenaris adequats a cada història, però com encara utilitzem mascareta per la pandèmia, cada parella ha dibuixat en ella l'expressió que anaven a interpretar. El atrezzo i el material necessari per a aquestes escenificacions és a càrrec de Museus Sant Cugat.

Enguany és diferent en molts aspectes, ja que la pandèmia ha provocat l'excepcionalitat, una de les més importants és l'absència de l'exposició final, que es podia visitar en el Museu. En contrapartida, aquests curts es podran visionar i compartir en les xarxes de Museus de Sant Cugat.

Pili Egea

Notícies relacionades