Pili Egea

La melodia d'una mirada

De petita, en la dècada dels 70, pensava que m’hagués encantat poder escriure amb llapis i paper totes aquelles històries que dansaven dins meu. Era una quimera. Tres dècades després, aquí em teniu; els meus pensaments, opinions i relats us arriben a través d’un diari digital i allotjat en el món del ciberespai. L’arribada dels ordinadors i d’Internet va ser tota una alliberació per a mi i per les meves històries. El que mai m’hagués imaginat és que arribaria un dia que tocaria música amb els ulls... I actualment ho estic començant a fer!

Banksy, de vàndal a geni

El grafiter Banksy torna a ser notícia... "I can not believe you morons actually buy this shit" ("No em puc creure que vosaltres, imbècils, compreu aquesta merda") dona nom a la licitació, que la casa de subhastes Christie's, farà per posar a la venda dos gravats de l'obra "nena amb globus" que l'autor va realitzar l'any 2004. En ella mostra una nena desolada per la pèrdua del seu globus-cor. Fa un any, un exemplar de la mateixa sèrie va ser polèmica en autodestruir-se en plena subhasta.

Amb una mirada diferent

L'ofici d'artista pot ser que sigui un dels més antics de la humanitat. Encara que l'artista com a tal, amb inquietuds creatives, va fer la seva aparició molts milers d'anys després que l'home habités la Terra. És sabut que en la Prehistòria, els humans realitzaven pintures rupestres com un ritual màgic i/o religiós, per atreure la caça, per a cerimònies... Aquest "art" és una font valuosíssima de comprensió i comunicació per a la història de la humanitat.

Històries de terror o el fals estiu

Potser si el volcà Tambora no hagués escopit el seu alè infernal ni Luigi Galvani hagués fet cap experiment, ara ningú coneixeria la novel·la que, possiblement, va ser la pionera del gènere terror ciència-ficció. Aquesta novel·la va ser gestada per una jove autora en una de les estances de la Vila Diodatti, en Suïssa al juny del 1816.

Manifestació sense paraules

El passat 19 de maig el Festival de Cannes es va omplir d’aplaudiments apassionats en acabar la visualització del film Dolor y gloria. La calorosa ovació va ser el millor premi que el director Pedro Almodóvar i els seus actors, Antonio Banderas i Penélope Cruz, podien rebre. Els assistents a la projecció es van aixecar de les seves butaques per aplaudir ininterrompudament durant dotze minuts.

Tots els dies haurien de ser Sant Jordi

"¡Libros! ¡Libros! He aquí una palabra mágica que equivale a decir: amor, amor". Aquestes paraules eren recitades als quatre vents pel poeta Federico García Lorca en un país que patia d'alfabetització i on saber llegir era cosa d'afortunats. Diverses dècades després, en aquest mateix país, per fi, ple d'afortunats segueixo pensant com Lorca. Els llibres són amor, els llibres són educació, els llibres són cultura... Són finestres per observar i aprendre. Són miralls en què pots veure't reflectit.

Ànimes lliures

Fem un Museu és un projecte d’inclusió social que apropar l’art a un dels col·lectius més sensibles de la nostra societat. Va ser gestat des de Museus de Sant Cugat que, després d’11 anys de vida, ja és més que un espai d’art. Fem un Museu té ja una ànima pròpia.

Exhibicionisme social

Les xarxes socials s’han convertit en el major esdeveniment de l’actualitat, ja que costa trobar algú que no sigui membre de Facebook, Instagram, Twitter, etc. Si no ets membre d’alguna d’elles, ets un ermità de la societat. No vull que em malinterpreteu, per favor! Jo vaig ser de les primeres que va utilitzar aquestes xarxes que van ser tot un alliberament per a una persona que viu sobre rodes i que el seu cercle social era, per aquell moment, escàs. Sempre he pensat que els ordinadors personals i Internet han estat una finestra a l’educació, al món.