El 2 de febrer va ser la meva primera vegada. La primera vegada que corria, o millor dit, que la meva cadira rodava en la pista del Circuit de Catalunya. Mai havia participat en una competició amb finalitats benèfiques, bé, he de dir que sense fins benèfics tampoc ho havia fet.
"Va reflexionar uns segons i, davant de la dificultat que presentava el part, va decidir anestesiar a la meva mare. Després de fer-li un tall a la panxa, primer va néixer la cadira de rodes i tot seguit vaig néixer jo".
Unes de les primeres coses que planifiquem quan estrenem un nou any són els propòsits que ens agradaria complir i que sempre comencem amb ganes inusitades, encara que gairebé mai arribem a fer-los realitat. Sembla ser que la constància no és una de les nostres virtuts. Sigui el que sigui, sempre ensopeguem amb la mateixa pedra… És un dels paradigmes que posseïm els éssers humans.
Curiosament, les propostes més generalitzades són:
- Menjar més sa.
- Caminar.
- Deixar de fumar.
Sembla que faci poques setmanes que estava gaudint de les meves vacances d'estiu. I de cop i volta em trobo davant teu lector, per explicar-te que a escassos dies tindrem ja les festes nadalenques a sobre. Si a això li afegim que cada any s'anticipen més, algun dia em menjaré les neules i els torrons en bikini... Que ben pensat, no estaria gens malament.
Des del 24 d’octubre fins al 24 de febrer de l’any 2020, La Mona Lisa lluirà el seu somriure amb plenitud, ja que estarà acompanyada per més d’un centenar d’obres del mestre italià. La capital francesa acull una espectacular retrospectiva que posa el fermall d’or en el 500 aniversari de la mort del que va ser el pintor, anatomista, inventor, escultor, escriptor, arquitecte, enginyer… més rellevant del renaixement, Leonardo di ser Piero da Vinci.
De petita, en la dècada dels 70, pensava que m’hagués encantat poder escriure amb llapis i paper totes aquelles històries que dansaven dins meu. Era una quimera. Tres dècades després, aquí em teniu; els meus pensaments, opinions i relats us arriben a través d’un diari digital i allotjat en el món del ciberespai. L’arribada dels ordinadors i d’Internet va ser tota una alliberació per a mi i per les meves històries. El que mai m’hagués imaginat és que arribaria un dia que tocaria música amb els ulls... I actualment ho estic començant a fer!
El grafiter Banksy torna a ser notícia... "I can not believe you morons actually buy this shit" ("No em puc creure que vosaltres, imbècils, compreu aquesta merda") dona nom a la licitació, que la casa de subhastes Christie's, farà per posar a la venda dos gravats de l'obra "nena amb globus" que l'autor va realitzar l'any 2004. En ella mostra una nena desolada per la pèrdua del seu globus-cor. Fa un any, un exemplar de la mateixa sèrie va ser polèmica en autodestruir-se en plena subhasta.
L'ofici d'artista pot ser que sigui un dels més antics de la humanitat. Encara que l'artista com a tal, amb inquietuds creatives, va fer la seva aparició molts milers d'anys després que l'home habités la Terra. És sabut que en la Prehistòria, els humans realitzaven pintures rupestres com un ritual màgic i/o religiós, per atreure la caça, per a cerimònies... Aquest "art" és una font valuosíssima de comprensió i comunicació per a la història de la humanitat.
Potser si el volcà Tambora no hagués escopit el seu alè infernal ni Luigi Galvani hagués fet cap experiment, ara ningú coneixeria la novel·la que, possiblement, va ser la pionera del gènere terror ciència-ficció. Aquesta novel·la va ser gestada per una jove autora en una de les estances de la Vila Diodatti, en Suïssa al juny del 1816.
El passat 19 de maig el Festival de Cannes es va omplir d’aplaudiments apassionats en acabar la visualització del film Dolor y gloria. La calorosa ovació va ser el millor premi que el director Pedro Almodóvar i els seus actors, Antonio Banderas i Penélope Cruz, podien rebre. Els assistents a la projecció es van aixecar de les seves butaques per aplaudir ininterrompudament durant dotze minuts.
