Des de fa mil·lennis, la música ens acompanya, ens reconforta i ens ajuda a definir cada època històrica. En algunes pintures rupestres es poden observar grups de persones que estan dansant. No se sap si el ritme formava part dels primers habitants de la Terra, però tot apuntava que així era. Sigui com sigui, la música aviat va ser la companya de l’home en totes les activitats i esdeveniments de la seva vida.
El projecte Fem un Museu, amb 13 edicions a la seva esquena, és un, per no dir, el projecte inclusiu d'àmbit cultural més important de Sant Cugat. Nascut i organitzat en Museus Sant Cugat per l’Helena Minuesa, és una iniciativa que pretén acostar el món de les arts a col·lectius de persones amb diversitat funcional (majoritàriament amb diferents capacitats intel·lectuals) i persones en risc d'exclusió social.
Si hi ha una cosa que no em deixarà mai de sorprendre és la relació que hi ha entre l'ésser humà i el cavall. Per això em sento en la necessitat d’explicar-vos un projecte ple de tendresa i sensibilitat en el qual els cavalls tenen un paper fonamental.
Encara que en aquest article em refereixi a un grup reduït de ciutadans aquest és un problema que ens incumbeix a tots.
El passat 3 de març va ser festiu. Una festa que els santcugatencs coneixem, però que encara molts desconeixen el seu origen. Us explicaré, des de la meva humil opinió, l’origen de la festivitat de Sant Medir.
La meva assignatura del segon trimestre és Història de l’Art Contemporani: segle XX, un tema que m’entusiasma. Dalí, Picasso, Kandinski, Magritte, Van de Rohe… Escriuen les pàgines d’or d’aquest període de l’art.
El 8 de gener de 1947, va venir al món el David Robert Haywood Jones. El primer que va veure va ser el cel de la nit londinenca. Veritablement el va marcar aquest dia, ja que la seva trajectòria artística va ser tan exitosa com la de l’Elvis Presley, una altra estrella, que havia nascut el mateix dia dotze anys abans.
El Petit Príncep ha encantat durant dècades a lectors i, és que, la innocència i les aventures planetàries del seu protagonista fan d'ell un conte únic.
Quan penses que ho coneixes tot d'un tema és quan més equivocat estàs. Llavors apareix una notícia i, zas! Amb motiu d'un curset sobre el Federico García Lorca que en l'actualitat estic realitzant a la Universitat de Granada, vaig haver d'investigar si a Sant Cugat existia algun carrer, plaça, avinguda amb el nom del poeta.
Fa alguns anys, vaig tenir la sort d'assistir com a convidada a unes sessions de musicoteràpia conduïdes per un psicòleg per a un grup de nois molt afectats psíquicament i físicament. Les paraules d'aquests nois estan formades per sorolls guturals i aquests, al seu torn, transformats en melodia.