Panorama mediàtic III

L’abril del 2019 s’acaba el culebrot de la venda de Grupo Zeta —El Periódico, Sport—amb l’anunci de la venda del grup a Premsa Ibérica.

El grup havia sigut fundat el 1976 per Antonio Asensio amb la revista Interviú, una fórmula guanyadora en els anys de la transició: ‘Destape’, periodisme d’investigació amb figures com Xavier Vinader, referent del periodisme d’investigació, escriptors de renom com Manuel Vázquez Montalbán i humoristes com Forges i Perich. La revista venia cent mil exemplars setmanals i, en algunes edicions especials, n’havia arribat a vendre un milió. Els beneficis generats per Interviú van permetre crear un potent grup amb capçaleres com El Periódico de Catalunya, 1978, La Voz de Asturias, 80s, El Periódico de Aragón, de Extremadura, La Crónica de Badajoz i fins a catorze revistes.

A finals dels anys 80, Antonio Asensio va entendre la importància del mercat televisiu i es va aliar amb Rupert Murdoch —expert en Televisió— i amb Mario Conde —Banesto— per adquirir el 22 per cent d’Antena 3 TV al grup Godó. El grup va entrar a l’anomenada guerra del futbol contra Canal + i supera en audiència a Tele 5

En el moment de màxim poder, el grupo Zeta va ser un competidor seriós del grupo Prisa i va fer una bona transició al grup multimèdia. Però els ingressos publicitaris van començar a baixar i, en menys d’una dècada, va passar de 400 a 200 milions de facturació. El 1997 va haver de vendre la seva participació a Antena 3 TV a Telefónica i es va quedar només amb el mercat de premsa. Els lectors abandonaven el paper i el grup no va ser capaç d’adaptar-se prou ràpid al negoci online. L’empresa va caure en mans dels bancs coincidint amb la mort d’Antonio Asensio el 2001 a 53 anys.

Premsa Ibérica no va ser el comprador que va pagar més pel grupo Zeta. Mediapro també volia comprar el diari però Caixabank, accionista de referència, va vetar l’empresa de Jaume Roures pel seu biaix independentista i perquè és considerat un outsider difícil de controlar.

El Periódico s’havia caracteritzat per defensar les posicions polítiques del PSOE i la família Asensio estava dividida sobre la decisió de vendre el diari. Una part volia els diners i l’altra part de la família volia seguir amb la línia editorial tradicional del diari. En un article publicat al suplement Emprenem del diari Ara el 5 de maig d’enguany, Albert Martín explica que Pedro Sánchez en persona va empènyer per mantenir l’històric suport de Zeta als socialistes.

Un altre exemple de la intromissió de la política als mitjans de comunicació el trobem en el cas d’Enric Hernández, director de El Periódico abans de la venda. Durant la seva gestió, el diari va perdre més de la meitat de lectors i se’l considera responsable de publicar la famosa nota de la CIA després dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona. La notícia va ser publicada amb la seva firma, ja que cap altre periodista se’n va voler fer responsable.

Avui en dia Hernández és cap d’informatius de RTVE, un càrrec que no existia.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades