Open Arms

L’Open Arms és un remolcador construït l’any 1974 de 37 metres d’eslora i 9,5 de màniga. El seu nom anterior era Ibaizabal Tres, tenia base a la Corunya i va ser donat per la naviliera Ibaizabal a Proactiva Open Arms l’any 2017. L’interior i les cobertes del remolcador es van adaptar per acollir a les persones rescatades i es van instal·lar nous equips de comunicació.

Fa dues setmanes que unes 150 persones provinents d’Eritrea, Etiòpia, del Sudan, de Nigèria, de Ghana, de Síria i d’altres països esperen a bord del remolcador a alta mar prop de Lampedusa l’autorització per poder desembarcar. L’esforç i altruisme de l’equip d’Open Arms topa amb la desídia de les autoritats. La tensió aflora i les baralles per un tros d’ombra, per accedir als lavabos o per l’aigua són constants. Ningú entén per què no els desembarquen.

Aquesta setmana l’Open Arms ha rebut la visita del veler de l’ONG, l’Astral. A bord hi viatgen cooperants de quatre països diferents, un psicòleg de l’ONG italiana Emergency i un mediador cultural d’Eritrea que va arribar amb vaixell a Lampedusa l’any 2008. La missió de l’Astral és proveir menjar, ajuda psicològica i legal als migrants i donar relleu a la tripulació esgotada de l’Open Arms.

Les males condicions meteorològiques, a partir del dimarts 13, amb onades de dos metres i mig fan que l’Astral s’hagi d’allunyar de l’Open Arms. Malta i Itàlia havien negat en un primer moment l’accés a les seves aigües internacionals perquè el remolcador es pogués refugiar del temporal. El dimecres 14 d’agost un Tribunal Administratiu Regional de Lazio va dictar una mesura cautelar per la qual permetia al vaixell entrar a aigües territorials però no desembarcar.

Els càlculs electorals, la xenofòbia creixent, la burocràcia inoperant i la incomprensió de gran part de la població fan que els 147 migrants de l’Open Arms —i els més de 300 de l’Ocean Viking de Metges Sense Fronteres— segueixin a la deriva en condicions insostenibles.

L’ambient al remolcador és de desesperació. Ningú no entén per què no els permeten desembarcar. Estan farts, estan decebuts. Comença a haver-hi problemes d’higiene producte de la convivència de més de 140 persones a la coberta d’un remolcador durant dues setmanes. N’hi ha uns quants que tenen por que els tornin a Líbia. Els cooperants intenten tranquil·litzar-lo i ajuden a redactar les sol·licituds d’asil.

Un dels moments més emotius de la setmana ha sigut durant la preparació per evacuar en helicòpter dos bessons de nou mesos i la seva mare. Abraçades, petons i llàgrimes als ulls per a acomiadar els afortunats. Malauradament la maniobra no es va poder dur a terme pel fort vent. El temporal amb onades de dos metres i mig impedeix que l’Astral es quedi al costat de l’Open Arms, és perillós.

En el moment d’escriure aquestes línies, divendres 16, l’Astral torna cap a casa amb el cor encongit després de veure que només s’han pogut evacuar unes poques persones cap a terra ferma. El veler torna a Barcelona amb la satisfacció de la missió acomplerta però amb l’angoixa de saber que els migrants seguiran a la deriva.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades