Harakiri climàtic

El Japó està construint noves plantes termoelèctriques de carbó malgrat els riscos climàtics. El desastre de Fukushima de fa gairebé una dècada, va obligar al país a cancel·lar el seu programa nuclear. La nova estratègia energètica del país passa per construir fins a vint-i-dues noves centrals de carbó a disset zones diferents durant els pròxims cinc anys. Segons el New York Times, les vint-i-dues centrals emetran cada any la mateixa quantitat de diòxid de carbó que tots cotxes venuts en un any als Estats Units.

Els combustibles fòssils cobreixen el 80% de les necessitats d’energia del Japó mentre que les renovables, amb la hidroelèctrica al capdavant, representen el 16%. La nuclear va caure fins al 3% el 2017. 

L’anunci es produeix pocs mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Tokyo, uns jocs que han estat utilitzats per donar a conèixer la transició del Japó cap a una economia innovadora per a fer front al canvi climàtic. 

És molt complicat exigir a un país, que depèn en gran part de les importacions per a les seves necessitats energètiques, el compliment dels acords de reducció de gasos d’efecte hivernacle. Però la decisió de resoldre la crisi nuclear cremant carbó, és una altra mostra de la peculiaritat d’un país que necessita mà d’obra per compensar l’envelliment de la població —l’edat mitjana del país és de quaranta-sis anys mentre que a Egipte, per exemple, és de vint-i-quatre— però té una política restrictiva amb la immigració, on el masclisme complica la incorporació de la dona al mercat laboral —més de la meitat de la població són dones però només representen el 30% de la força laboral—, és un dels trenta sis països membres de la OCDE que encara manté vigent la pena de mort, no té cap llei per lluitar contra el racisme ni cap altra discriminació ètnica o religiosa i viu immers en un nacionalisme proteccionista excloent.

El Japó encara segueix al capdavant de les economies més desenvolupades del món amb una potència industrial globalitzada impressionant, però no està gens clar que pugui mantenir aquest lloc al rànquing mentre el planeta necessita reduir urgentment les emissions de diòxid de carbó. El pitjor del cas és que la seva estratègia suïcida ens afecta a tots.

Roger Valsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades