Complicitat

Divendres 15, a primera hora, Lídia Heredia va entrevistar, al programa Els Matins de TV3 al flamant guanyador del Premi Cervantes 2019, Joan Margarit. El Ministerio de Cultura ha concedit el premi al poeta català per “su obra poética de honda transcendencia y lúcido lenguaje siempre innovador ha enriquecido tanto la lengua española como la lengua catalana, y representa la pluralidad de la cultura peninsular en una dimensión universal de gran maestría”. El ministre de Cultura en funcions, José Guirao, va anunciar al guardonat llegint un poema seu en castellà, No tires las cartas de amor .

Entrevistat i entrevistadora van mostrar una complicitat i empatia fora de l’habitual en aquests temps de desfilada pels platós de personatges pretesament mediàtics amb ànsies desmesurades de vendre el seu missatge. Joan Margarit està de tornada i la Lídia Heredia de divendres al matí va saber aprofitar-ho.

La periodista va presentar al seu convidat dient: “No podem imaginar una millor manera de començar el dia que conversar una estona amb ell sobre el miracle de la poesia i la seva connexió amb el públic”. La notícia no eren les lectures paranoiques sobre si el premi era, en realitat, un gest del PSOE amb Catalunya per guanyar el favor dels partits independentistes de cara a la investidura. La presentació va marcar el to de l’entrevista. Parlem de poesia.

A Joan Margarit se l’ha d’escoltar sempre i, si és possible, llegir. És una font inesgotable de frases per apuntar com per exemple: “L’única poesia que no em consola és la meva, jo no tinc els meus poemes a la tauleta de nit, tinc la d’altres poetes”. El premiat va destacar que el Cervantes serviria per augmentar el nombre de lectors que la seva poesia podria consolar a partir de la concessió.

Seguint amb aquest argument, va explicar que no hi havia cap altra font de consol possible per als moments dolorosos de la vida que la lectura. El primer ajut que es rep, segons Joan Margarit, és la gent que ens estima però, tard o d’hora, ens quedem sols amb la pena. Veure una pel·lícula o un partit de futbol no serveix per consolar-nos perquè al cap d’una hora i mitja tornem a estar sols amb la pena: “Deixar per més endavant el tema de la pena, fa que la pena creixi, has d’agafar el toro per les banyes”. El remei que proposa el poeta és la poesia o la música “perquè és l’únic que pots portar a la butxaca sempre”.

Aquestes reflexions les va fer els primers tres minuts i mig d’una entrevista que en va durar vint-i-set.

 

– Si ens queda temps, parlarem de la ressaca electoral –diu la periodista.

– Tant de bo no et quedi temps – respon el poeta.

Una de les poques concessions a l’actualitat que va fer Joan Margarit va ser per explicar com es cuida en limitar el seu seguiment del debat polític diari: “Per sort tenim llibertat de seguir-lo o no. Faig un racionament com el de la guerra amb els debats i aquestes coses, jo em cuido”. La presentadora d’Els Matins el mirava amb enveja sana d’algú que ha de lidiar, per obligació, amb la rabiosa actualitat diària.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades