Apropa cultura

No sé com va començar tot. Només sé que em vaig acostumar a les pallisses, als insults.

Em sentia aïllada i culpable i no podia parlar-ne amb ningú. Em feia massa vergonya.

Al meu poble totes ho teníem clar: la vida era trobar un marit i cuidar de la casa. Ser una criada com les nostres àvies, com les nostres mares.

La vida val molt poc al meu país. I la vida d’una dona encara menys.

Jo tenia dinou anys quan el vaig conèixer i, després del casament, ell es va transformar.

Jo era com una estoreta de l’entrada, trepitjada constantment i molt, molt bruta.

Fins que un dia també va pegar el nen. Vaig marxar una nit, d’amagat. Ni tan sols una maleta. Només el meu fill i jo.

Jo ho desconeixia tot. Puc dir que he tornat a néixer. Aquí he trobat una llar i he connectat amb dones com jo. He après que hi ha un altre mon per a mi, per a totes.

Estic agafant el gust per la vida. Tenim tantes coses per descobrir.

Amb els anys que tinc i mai havia entrat en un teatre, a un auditori o a un museu.

El primer cop vaig plorar de l‘emoció.

Anem al teatre i, de sobte, s’obre una finestra i s’obre un món que parla de nosaltres. Per fi som les protagonistes.

Apropa Cultura m’ha obert aquestes portes i no desaprofitaré l’oportunitat de gaudir-ho. És màgic. Sento que creixo, que aprenc. Se’m posa la pell de gallina.

La cultura també és el meu dret. I en dono gràcies.

La cultura és un regal per l’ànima, et fa reflexionar i et torna la dignitat.

María, 67 anys, Lídia, 39 anys, Myriam, 74 anys, Amèlia, 47 anys, Rita, 21 anys, Montse, 43 anys, Clara, 35 anys, Diana, 37 anys i Rocío, 46 anys.

#totesincloses a apropacultura.cat

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades