Pescat amb xarxa, per @rogervalsells

Wallrafejar i la 'síndrome Vinader'

La publicació del llibre Cabeza de turco del periodista i escriptor Günter Wallraff l’any 1985 va tenir un gran impacte a Alemanya. No només per haver posat al descobert el racisme dels empresaris del país sinó també pel mètode emprat per aconseguir la informació. L’autor va alterar el seu aspecte físic i va falsejar la seva identitat per adoptar la d’Alí, un treballador turc disposat a acceptar les pitjors feines a fàbriques, constructores i laboratoris alemanys posant en risc la seva salut.

Rojava penja d'un fil

L’erràtica política exterior de l’innombrable president dels Estats Units, posa en perill un projecte democràtic i feminista únic al món al nord de Síria.

Gràcies a l'INE

Ja fa molt de temps que hi penso però fins aquesta setmana no m'he decidit a provar-ho. He deixat el mòbil a casa. El detonant ha sigut saber que l’Instituo Nacional de Estadísitca (INE) ha pactat amb les tres operadores més importants, Movistar, Vodafone i Orange, la cessió, durant quatre dies laborables consecutius, de tota la informació referida al moviment dels seus abonats.

La capsa vermella

Una casa a punt de ser enderrocada a Sant Cugat amagava un tresor. Dues capses amb més de cinc mil negatius ben conservats i el positivat en paper de set-centes imatges inèdites de la Guerra Civil que el fotògraf Antoni Campañà havia amagat al garatge de casa seva.

Tots Sants

Divendres 1 de novembre es van veure les típiques escenes de cada any als cementiris del nostre país. Cues de gent carregades amb productes de neteja per endreçar les tombes dels seus éssers estimats. Una vegada a l'any no fa mal.

L'escena té els dies comptats si fem cas de les estadístiques. Al nostre país la incineració dels difunts és una tendència a l’alça i el 2017 va suposar el 38,43% dels casos. Lluny encara de països com els Estats Units on la taxa de cremació ja havia superat a la d'inhumacions l'any 2015.

Apropa cultura

No sé com va començar tot. Només sé que em vaig acostumar a les pallisses, als insults.

Em sentia aïllada i culpable i no podia parlar-ne amb ningú. Em feia massa vergonya.

Al meu poble totes ho teníem clar: la vida era trobar un marit i cuidar de la casa. Ser una criada com les nostres àvies, com les nostres mares.

La vida val molt poc al meu país. I la vida d’una dona encara menys.

Jo tenia dinou anys quan el vaig conèixer i, després del casament, ell es va transformar.

Jo era com una estoreta de l’entrada, trepitjada constantment i molt, molt bruta.

Street fighting man

Ev'rywhere I hear the sound
Of marching charging feet, boy
'Cause summer's here and the time is right
For fighting in the street, boy

Well now, what can a poor boy do
Except to sing for a rock n' roll band?
'Cause in sleepy London town
There's just no place for a street fighting man, no

Hey think the time is right
For a palace revolution
But where I live the game
To play is compromise solution

Well now, what can a poor boy do
Except to sing for a rock n' roll band?
'Cause in sleepy London town
There's just no place for a street fighting man, no. Get down.

Hey! Said my name is called Disturbance
I'll shout and scream,
I'll kill the King I'll rail at all his servants

Well then what can a poor boy do
except to sing for a Rock and Roll Band
‘Cause in sleepy London Town
There's just no place for Street Fighting Man! No!

Convivència difícil

La xifra de visitants estrangers a casa nostra mostren que Catalunya va ser el principal destí turístic els primers sis mesos de l'any amb un 23% del total de l'Estat espanyol. La tendència mostra una contracció en el nombre de visitants però també un increment del 2% de la despesa mitjana. A més, la durada mitjana dels viatges va ser més baixa que en el mateix període de l'any anterior, 0,4 dies menys per persona.

Pàgines

Subscribe to Pescat amb xarxa, per @rogervalsells