Pescat amb xarxa, per @rogervalsells

La capsa vermella

Una casa a punt de ser enderrocada a Sant Cugat amagava un tresor. Dues capses amb més de cinc mil negatius ben conservats i el positivat en paper de set-centes imatges inèdites de la Guerra Civil que el fotògraf Antoni Campañà havia amagat al garatge de casa seva.

Tots Sants

Divendres 1 de novembre es van veure les típiques escenes de cada any als cementiris del nostre país. Cues de gent carregades amb productes de neteja per endreçar les tombes dels seus éssers estimats. Una vegada a l'any no fa mal.

L'escena té els dies comptats si fem cas de les estadístiques. Al nostre país la incineració dels difunts és una tendència a l’alça i el 2017 va suposar el 38,43% dels casos. Lluny encara de països com els Estats Units on la taxa de cremació ja havia superat a la d'inhumacions l'any 2015.

Apropa cultura

No sé com va començar tot. Només sé que em vaig acostumar a les pallisses, als insults.

Em sentia aïllada i culpable i no podia parlar-ne amb ningú. Em feia massa vergonya.

Al meu poble totes ho teníem clar: la vida era trobar un marit i cuidar de la casa. Ser una criada com les nostres àvies, com les nostres mares.

La vida val molt poc al meu país. I la vida d’una dona encara menys.

Jo tenia dinou anys quan el vaig conèixer i, després del casament, ell es va transformar.

Jo era com una estoreta de l’entrada, trepitjada constantment i molt, molt bruta.

Street fighting man

Ev'rywhere I hear the sound
Of marching charging feet, boy
'Cause summer's here and the time is right
For fighting in the street, boy

Well now, what can a poor boy do
Except to sing for a rock n' roll band?
'Cause in sleepy London town
There's just no place for a street fighting man, no

Hey think the time is right
For a palace revolution
But where I live the game
To play is compromise solution

Well now, what can a poor boy do
Except to sing for a rock n' roll band?
'Cause in sleepy London town
There's just no place for a street fighting man, no. Get down.

Hey! Said my name is called Disturbance
I'll shout and scream,
I'll kill the King I'll rail at all his servants

Well then what can a poor boy do
except to sing for a Rock and Roll Band
‘Cause in sleepy London Town
There's just no place for Street Fighting Man! No!

Convivència difícil

La xifra de visitants estrangers a casa nostra mostren que Catalunya va ser el principal destí turístic els primers sis mesos de l'any amb un 23% del total de l'Estat espanyol. La tendència mostra una contracció en el nombre de visitants però també un increment del 2% de la despesa mitjana. A més, la durada mitjana dels viatges va ser més baixa que en el mateix període de l'any anterior, 0,4 dies menys per persona.

Civisme

Cada any passa el mateix. Els ajuntaments del nostre país llencen campanyes per a millorar el civisme dels ciutadans. Amb eslògans tan originals (sic) com: “A la nit, desperta el teu Civisme”, de Sant Cugat, “Siguem cívics” de Rubí, “Valldoreix ben cívic”, “ssssplau gràcies per deixar-me descansar”, del bari de Gràcia de Barcelona, etc. pretenen que a la població els entri unes ganes irrefrenables de convertir-se en ciutadans exemplars.

Plácido

Plácido Domingo ha sigut protagonista de molts sopars estiuencs. Més de vint dones acusen el mite de l’òpera d’assetjament sexual. Només una d’elles, una cantant de nom Angela Turner Wilson, ha donat el seu nom. La resta prefereixen seguir a l’anonimat perquè segueixen vinculades al món de la música clàssica i tenen por de represàlies.

Pàgines

Subscribe to Pescat amb xarxa, per @rogervalsells