Opinió

Com es viu el coronavirus des de les farmàcies comunitàries

Les persones que treballen en les farmàcies comunitàries estan vivint aquesta epidèmia de manera compromesa tant en l'àmbit professional com personal.

La seva tasca diària consta bàsicament en donar consell, informació i acompanyar els seus pacients i en proporcionar la medicació necessària per a les seves patologies. Pel que fa al subministrament de productes d'higiene i prevenció, la situació està realment complicada per la manca dels productes com alcohol, gels desinfectants i mascaretes.

Ens cal poder protegir-nos per poder servir a la població!

Coranovirus COVID-19 i Mobile World Congress

Des dels meus modestos coneixements en Salut Pública i el seny que m’han donat els anys, fa setmanes que em sento convidada a opinar sobre aquesta epidèmia en relació a la celebració, o no, del Mobile World Congress ―sense cap ànim, per descomptat, de pontificar―. No tant al voltant d’aquesta difícil decisió, que finalment ha pres l’organització, sinó centrant-me en la manca de voluntat científica de la majoria d’afirmacions que ens han arribat i en la barreja i manipulació de tot plegat.

Centre Direccional

M’assabento pels mitjans locals que el nostre consistori està preocupat per l’impacte que tindrà el nou macrocentre comercial projectat a l’espai anomenat CENTRE DIRECCIONAL a Cerdanyola del Vallès i que comprèn des de les darreres (o primeres) cases de Cerdanyola fins al límit de Sant Cugat (la deixalleria municipal) passant pel Castell de Sant Marçal i el Sincrotró ambdós en terme de Cerdanyola.

Les prioritats, l'emergència climàtica i la veritat que ens neguen

Aviat farà un any de quan els nous moviments per l'emergència climàtica van començar els primers passos a casa nostra.

Des de llavors, els diferents col·lectius s'han dirigit, amb diversitat de formes, tant a la ciutadania com a la classe política reclamant la construcció d'una sortida col·lectiva al desgovern autodestructiu en el que estem instal·lats, que ens dirigeix al col·lapse dels ecosistemes a 10 anys vista.

Aquí, qui és que mana?

Hi ha una dita popular catalana que diu: “Qui mana a can Ribot, l’amo o el porc?” És una dita en forma interrogativa, però suposo que a ningú se li escapa que es tracta d’allò que en diem una pregunta retòrica. Òbviament, a casa ha de manar l’amo i no cap porc.

La falta d'educació separa més que la política

Les societats modernes acostumen a recórrer a la política per resoldre civilitzadament les seves diferències d'opinions. La major part de la Humanitat ha acabat entenent i valorant la importància de la diversitat ideològica en el si de les seves civilitzacions com a eina fonamental per al desenvolupament i el benestar social.

De la lògica del jove senyor Rigau

El jove senyor Ignacio Rigau, fa uns dies en aquest mitjà, es va escarrassar a escriure un article que tenia per objectiu evident el desqualificar Greta Thunberg. De fet, comet la gosadia d’imputar fal·làcia a la jove activista sueca utilitzant ell mateix fal·làcies.

La Síndrome Rigau o per què als feixistes (i no només a ells) els fa por Greta Thunberg

Recentment hem vist passar per elCugatenc el que és segurament la primera expressió del negacionisme climàtic de nova generació, post-Greta Thunberg, expressat per opinió del president de les joventuts del PP.

Algú que creu que el feixisme s'ha de normalitzar, no posar-hi cordons sanitaris, i que ha descobert una fal·làcia de contrautoritat que anomena la fal·làcia Thunberg, ens explica que tot i que és molt lloable tot el que fa, seguir-la és una mena d'enganyifa logicoargumental bastant confusa.

Estabilitat per a qui i per a què?

Com si fos un mantra, no paren de repetir-nos per terra, mar i aire que cal estabilitat, que l’estabilitat és tan necessària com l’aire que respirem, que el que estabilitza és una benedicció divina, una mena de “bálsamo de Fierabrás” de les llegendes carolíngies, que evoca Cervantes al Quixot*. Aquesta matraca ha estat també incorporada a l’argumentari del debat de la investidura no investida, que s’ha quedat nueta, pel davant i pel darrera. Un debat bastant manicomial, te’l miris com te’l miris.

Pàgines