Publicitat
A Suïssa, a Bèlgica, als països baixos i molts més ja s’han donat compte que hem no hem de deixar el nostre planeta així.
El temps se’ns està tirant a sobre i no estem reaccionant. Dins de poc ja no podrem fer res, perquè serà massa tard.
Els adults, nosaltres i totes les noves generacions hauran de suportar viure en un, si ho podem considerar, planeta. Actuem ara que podem i no fem tonteries, pensem i mirem per fi la realitat.
Un seguit de gent que venim d’àmbits molt diversos, del Sant Cugat de les entitats, de l’Omnium, de l’ANC, de partits diversos…, però tots des de l’independentisme, hem decidit que cal donar un pas: el pas d’omplir el buit que li cal a la nostra vila i per això confluïm en l’espai Primàries Sant Cugat.
El proper 26 de maig tenim eleccions, unes eleccions en que, diguem-ho de passada, hi tenim posades moltes esperances. Però no podran votar totes les persones que haurien de poder-ho fer.
Amb l’entrada en vigor del Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer, la Llei d’Arrendaments Urbans ha integrat les següents novetats:
1. Modificació de l’article 5.e) de la LAU i l’article 17 de la Llei sobre Propietat Horitzontal en referència als pisos turístics.
Fa un més em preguntaven a elCugatenc si sóc pessimista o optimista sobre la crisi climàtica. Tot i que considero bo mantenir una actitud positiva a la vida, no considero els termes pessimisme o optimisme adequats per a l'anàlisi polític. Encarar la realitat requereix grans dosis de realisme, i ni el pessimisme ni l'optimisme ens faran cap bé a l'hora d'entendre el món on vivim.
Patriota català de pedra picada, treballador, pacificador, d’idees clares, sempre de bon humor i molt bona persona... Aquestes, i moltes altres, són les virtuts d’en Manel Porta, que dissortadament ens ha deixat aquest dissabte.
En Manel va ser coordinador de l’ANC a Sant Cugat durant els anys 2013, 14 i 15 i va ser secretari nacional els dos anys següents, fins que va caure malalt i ho va haver de deixar.
Soci d’Òmnium des de molts anys abans de la creació de l’ANC, evidencia el seu compromís amb les entitats al servei del país i la seva cultura.
Dones amb Iniciativa de Sant Cugat vol fer un aclariment respecte a l'article de Jordi Casas Ser d'esquerres avui publicat en aquest mitjà de comunicació.
Jordi Casas signa aquest article com a historiador però també és un conegut militant d'ICV Sant Cugat, company nostre de lluita, i és per això que volem mostrar el nostre desacord, centrant-nos al paràgraf on parla de gènere i de feminisme. Un paràgraf que aquest mitjà va destacar a les xarxes socials.
Passo avui, dimarts 18, per la rambla del Celler. No veig la Yolanda a l'entrada de l'Ajuntament, com els últims dies. Continuo caminant i veig una cara familiar que camina cap a mi, no aconsegueixo esbrinar qui és, però la conec. Quan ens creuem, la crido: “Yolanda!” S'atura, sí, era ella, somrient. També em ric: “És que amb els cabells recollits i amb roba no et coneixia”, i riem junts. “Què passa?”, pregunto, “has solucionat alguna cosa?” “Sí, sí”, em contesta, i comença el seu relat. “Ahir vaig entrar al Ple de l’Ajuntament, sobre les quatre”.
Per tal que una ciutat feminista sigui possible hem de tenir en compte la vida quotidiana i les necessitats de totes les persones. En canvi, el model de ciutat de Sant Cugat, com el de la majoria de ciutats, està pensat per a algú que sigui home, jove, blanc, sa i que tingui estudis acadèmics de prestigi. Està pensat per a algú que sigui productiu econòmicament, que segueixi la roda capitalista, que no es queixi, que no molesti el sistema i que segueixi reproduint el model de família nuclear convencional i alimentant el capitalisme.
Argumentava l'Excma. Sra. alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa i Pagès, que la decisió de substituir zones d'aparcament gratuït al nostre municipi per zones de pagament era una "decisió dels veïns". La pregunta que jo plantejo avui és ¿de quins veïns i per què, alcaldessa?
