Opinió

Diu en J. Fontana, en llibre pòstum de recent aparició*, que Fernando VII, al retorn del seu captiveri, havia anul·lat totes les reformes introduïdes pel règim constitucional en un decret de 4/maig/1814, que ordenava l’eliminació de tot el que s’havia dut a terme des de 1808, “como si no hubieran pasado jamás tales actos y se quitasen de en medio del tiempo”.

Aquest 2019 ens ha portat moltes novetats també al nostre poble-ciutat: emergència climàtica, estudiants enfadades i canvi de govern.

Els qui creiem en les paraules, i pensem que han de deixar de ser buides per a recuperar el seu significat, celebrem que alguns sectors de les elits polítiques comencin a explicar, ni que sigui parcialment, de puntetes i per imperatiu democràtic, la veritat incòmoda sobre l'amenaça existencial que viu l'espècie humana.

L’altre dia en Dionisio Gimenez va publicar en aquest mitjà un article sobre aquest individu i el titllava de boira i amb una ironia subtil i de vegades poder massa explicita acabava definint-lo com a bufó de la cort. Jo no he tingut el disgust de conèixer personalment aquest tros de carn en forma física de persona, però sí que he patit en primera persona el resultat dels seus, diguem-li, articles d’opinió per no dir lis femer on aboca tota la merda que és capaç d’acumular.

Aquests darrers dies s'està negociant el nou cartipàs del govern municipal de Sant Cugat. A ningú que no es faci trampes al solitari se li pot escapar que un dels possibles factors que ha fet perdre vots a Junts per Sant Cugat en les darreres eleccions municipals ha estat la gestió de la seguretat local. Una gestió que porta 32 anys governada des de l'anar fent al més pur estil Policia Local de població petita.