Publicitat
Recentment llegíem, en aquest mateix diari, l'opinió del coordinador general de Noves Generacions de Catalunya, Ignacio Rigau, en relació a la revolució en temes mediambientals que estan suposant les manifestacions de l’activista adolescent de 16 anys, Greta Thunberg, arreu del món.
Des d’ACPP considerem que existeixen marcades diferències quantitatives i qualitatives Nord-Sud, derivades d’un sistema socioeconòmic que polaritza cada vegada més la societat a través de relacions de poder que fomenten i intensifiquen les desigualtats. En aquest sentit, creiem imprescindible mobilitzar a la ciutadania del Nord Global –de la que en som part- per tal de denunciar aquestes relacions de dominació i explotació i treballar per a eradicar-les tant a nivell global com a nivell local.
Diu en J. Fontana, en llibre pòstum de recent aparició*, que Fernando VII, al retorn del seu captiveri, havia anul·lat totes les reformes introduïdes pel règim constitucional en un decret de 4/maig/1814, que ordenava l’eliminació de tot el que s’havia dut a terme des de 1808, “como si no hubieran pasado jamás tales actos y se quitasen de en medio del tiempo”.
Des de l’espai de vacances i fent reflexió de la política, cal seguir analitzant pactes i altres coalicions.
Les ciutats o pobles estan pel damunt de les ideologies! Està clar que les prioritats i necessitats de la ciutadania van més enllà, però no per això hem de deixar de banda el model de ciutats o pobles que els partits proposen en els seus programes.
Ningú ni cap partit polític té el “patrimoni” del seu poble o ciutat, cosa que les majories absolutes sovint utilitzen per dir allò de: estàs amb nosaltres o estàs en contra de la teva ciutat o poble!
Aquest 2019 ens ha portat moltes novetats també al nostre poble-ciutat: emergència climàtica, estudiants enfadades i canvi de govern.
Els qui creiem en les paraules, i pensem que han de deixar de ser buides per a recuperar el seu significat, celebrem que alguns sectors de les elits polítiques comencin a explicar, ni que sigui parcialment, de puntetes i per imperatiu democràtic, la veritat incòmoda sobre l'amenaça existencial que viu l'espècie humana.
Després de més de 30 anys d’alcalde convergent, Sant Cugat ja fa un mes que té una alcaldessa d’Esquerra Republicana de Catalunya i un govern progressista. La qüestió és, ras i curt, si aquesta alcaldia d’ERC, fruit d’un pacte a tres, amb la CUP i amb el PSC (del PSOE) té legitimat per ser-ne.
L’altre dia en Dionisio Gimenez va publicar en aquest mitjà un article sobre aquest individu i el titllava de boira i amb una ironia subtil i de vegades poder massa explicita acabava definint-lo com a bufó de la cort. Jo no he tingut el disgust de conèixer personalment aquest tros de carn en forma física de persona, però sí que he patit en primera persona el resultat dels seus, diguem-li, articles d’opinió per no dir lis femer on aboca tota la merda que és capaç d’acumular.
Soc veïna de la Floresta, lloc on estic molt orgullosa de viure i compartir els espais públics, la meva sorpresa va ser el passat dissabte dia 6 de juliol de 2019 quan vaig anar la piscina de la Floresta cap a les 12:30 (una hora i mitja després d’obrir) quan la persona de l’entrada em va comunicar que només quedaven dues entrades, ja que controlaven l’aforament. Jo anava amb els meus nebots petits. Em va comunicar de que havia d’esperar que sortís algú, cosa que veia constantment; persones que anaven a fumar, menjar, etc. per la mateixa via d’entrada.
Aquests darrers dies s'està negociant el nou cartipàs del govern municipal de Sant Cugat. A ningú que no es faci trampes al solitari se li pot escapar que un dels possibles factors que ha fet perdre vots a Junts per Sant Cugat en les darreres eleccions municipals ha estat la gestió de la seguretat local. Una gestió que porta 32 anys governada des de l'anar fent al més pur estil Policia Local de població petita.
Després de 40 anys, l’espai de l’esquerra transformadora –primer del PSUC, després d’ICV-EUiA i ara els Comuns– va perdre en aquestes passades eleccions del 26 de maig per primera vegada la nostra representació.