Ragull Centre, un projecte mancat d’una visió relacional, de criteris de transversalitat, transparència i participació

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El 22,4% dels habitants de Sant Cugat assenyalen l'habitatge com un dels principals problemes de la ciutat, al que destinen fins a un 57% dels seus ingressos i el 49,7% de les persones tenen dificultat per a fer front al pagament de la hipoteca o lloguer. (1)

Amb aquestes dades, és raonable pensar que la ciutadania de forma molt majoritària es pugui mostrar favorable amb el projecte de Ragull Centre, que segons el govern municipal té com a finalitat facilitar l'accés a l'habitatge i contribuir a frenar l'emergència residencial que pateix la ciutat.

Llavors com s'expliquen les sorolloses reaccions contrària al mateix d'organitzacions veïnals i dels comerciants i els tebis suports rebuts?

Ragull Centre significa un canvi rellevant de política urbanística i s'ha perdut l'oportunitat de presentar un projecte amb un pla integral, transversal per a crear una nova centralitat que beneficiés també l'àmbit territorial pròxim i que s’implementaran millores concretes en el quotidià en el benestar d'individus i grups de veïns del nostre municipi.

El govern municipal no ha sabut explicar-lo i ha presentant un projecte incomplet i les seves respostes a les crítiques rebudes van ser afanyades i a la defensiva.

Què ha fallat i com corregir-ho?

No hi ha visió relacional

El govern municipal ha d'aprofitar el temps que duri la tramitació del projecte, i fins que es faci realitat, per a construir amb la comunitat una visió compartida del model de ciutat i aconseguir el màxim suport possible al projecte.

El debat obert sobre model de ciutat ha de ser aprofitat per a debatre i definir aquest amb una nova visió de ciutat menys difusa, més sostenible, més inclusiva i que millorarà el benestar i la qualitat de vida de les persones.

No hi ha criteris de participació

L'absència de participació, en l'elaboració del projecte presentat, ha de ser corregida mitjançant una proposta que articuli la mateixa en la definició del seu disseny definitiu, en la seva execució i posterior gestió dels serveis que s'ofereixin a aquesta nova centralitat.

No hi ha criteris de transversalitat

El projecte de Ragull Centre ha posat de manifest que tenim un govern municipal que duu a terme les seves polítiques de manera departamental i segmentada per regidories.

Això comporta una mala definició de problemes i de les polítiques i una deficient gestió dels programes i els serveis.

La nova centralitat projectada crea una comunitat més densa que fa més difícil la segmentació social i en principi més sostenible, perquè fa possible les relacions i els intercanvis sense grans costos de mobilitat i recursos.

Ara bé, la densitat té uns certs desavantatges com el major ús i desgast dels espais col·lectius i els problemes que deriven d'una mobilitat fins i tot basada en el transport privat i per tant una potencial erosió de la convivència i una major contaminació.

El projecte no aporta res respecte a un model de mobilitat sostenible perquè no es tracta de cotxes sí o no, es tracta de prioritzar la salut.

És molt probable que en aquesta nova centralitat visquin persones amb rendes mitjanes i baixes i que algunes tinguin dificultats socioeconòmiques.

Així, per exemple, s'hauria de preveure un programa específic d'extensió d'atenció domiciliària per a gent gran o persones amb el risc d'exclusió.

Respecte als serveis públics a proveir en aquest nou espai residencial, aquests han de ser-ho amb una nova visió i avançar el futur d'un Sant Cugat amb uns serveis que augmentin el benestar quotidià de les persones.

En aquest sentit es podria preveure la implementació de la recollida de residus amb el sistema porta a porta que incrementa el reciclatge i redueix emissions contaminants, la qual cosa ens permetrà aconseguir els nivells fixats per la Unió Europea.

També cal planificar que aquest servei, com uns altres, sigui prestat directament per l'Ajuntament i no externalitzat.

Caldria preguntar-se si és convenient dur a terme accions de valor en àmbits tan rellevants com l'educació, la salut, l'emprenedoria i l'ocupació, la joventut i la gent gran.

 

Igualment, respecte al teixit d'activitats econòmiques, perquè amb aquesta operació, que comporta la pèrdua de sòl industrial, es reforça que l'economia del municipi passi al sector serveis i s'afebleix el sector industrial.

En definitiva, hem de valorar com molt millorable la gestió del govern municipal perquè el projecte amb una finalitat meritòria resulta mancat de tot l'exposat, no donant resposta al que seria una estructuració de la ciutat que es desitja que avanci cap a un model més inclusiu.

Amèrico Ologaray Orti

(1) https://www.santcugat.cat/files/651-16163-fitxer/ObservatoriSociologic_febrer2020_200429.pdf

Observatori Del Consell Comarcal del Vallès Occidental https://www.scribd.com/document/516702747/Barometre-Inclusiu#from_embed

Notícies relacionades