Quan els humans estem tancats, els ocells canten més fort

Aquestes setmanes de confinament, les veïnes i veïns de la Floresta hem vist des de les finestres, balcons i jardins com la natura ha explotat en tot el seu esplendor. Per una banda, tota la fauna i la flora va despertant al arribar a la primavera però, per altra banda, hi ha hagut una absència quasi total de persones, vehicles i animals de companyia donant voltes pels boscos de Collserola que han fet que la natura que ens envolta hagi aprofitat per moure’s i desenvolupar-se sense restriccions. 

Potser també ho heu notat que, des de fa uns dies, sembla que hi ha més ocells que mai, i de més tipus, i que canten més fort. Primer semblaven sospites o impressions personals, però som molts els que ho hem sentit i sembla que sí que està passant alguna cosa excepcional. Potser per a nosaltres és excepcionalment negativa ja que per ningú es desitjable trobar-se malament, no poder veure familiars o amics, sortir lliurement al carrer, la plaça o a un bar, per no parlar de les persones que ens han deixat degut a l’epidèmia. Però la resta d’essers vius sembla que han aprofitat l’ocasió per tornar a reclamar el que és de tots. I és que els ocells són molt bons bioindicadors del que està passant al seu hàbitat i ara ens diuen que està millor que mai.

I no som només nosaltres els que ho hem detectat i s’explica molt bé en aquest article de El Periódico que porta per títol “Collserola treu partit de la treva humana”. En ell, un periodista i un forestal del Parc passegen per llocs tan coneguts com la Riera de Vallvidrera i se sorprenen de la millora en l’estat en el que es troben. I és que han estat dos mesos sense milers d’excursionistes, corredors, bicicletes i gossos aixafant-la contínuament. Igual que a la riera, passa en tots els llocs hiperfreqüentats d’aquest Parc. A tot arreu s’observa una millora impensable des de fa només tres mesos. Fins i tot, des del Parc, hi ha la idea d’aprofitar l’ocasió per reduir el nombre de camins i corriols que de forma descontrolada han anat apareixent durant els darrers anys i que formen una xarxa de senders i corriols de fins 750 km on hi arriben a passar 3 milions de persones l’any. En aquestes condicions, no queda lloc per que es desenvolupi la fauna i la flora de forma òptima, com hauria de ser en una àrea protegida com un Parc Natural.

Un bon resum de l’article es l’afirmació que fa en Marià Martí, director del Parc de Collserola: «El parc es troba millor que mai a la història moderna, però és molt més fàcil destruir que regenerar».

Ara que s’apropa la fi del confinament provocat pel corona virus i que els humans sortirem de les nostres gàbies, ben segur que el Parc de Collserola patirà una altra vegada el nostre impacte.

Des de la Comissió de Medi Ambient de la Floresta volem demanar, tant al Parc de Collserola com als Ajuntaments dels voltants del Parc, que la situació actual ens serveixi de reflexió. Aprofitem aquesta petita recuperació de la fauna i flora, per ampliar els espais protegits i no transitables i reduir els corriols i camins trepitjats pels humans. 

I és que ara sí que hem aprés de primera mà que quan els humans estem tancats, els ocells canten més fort.

Comissió de Medi Ambient del Consell de Barri de la Floresta

Notícies relacionades