De la lògica del jove senyor Rigau

El jove senyor Ignacio Rigau, fa uns dies en aquest mitjà, es va escarrassar a escriure un article que tenia per objectiu evident el desqualificar Greta Thunberg. De fet, comet la gosadia d’imputar fal·làcia a la jove activista sueca utilitzant ell mateix fal·làcies.

Amb els raonaments es pot anar de bona fe, tot pretenent argumentar de manera adequada per aclarir una qüestió, o bé es poden utilitzar per enganyar o per manipular una situació. Els raonaments enganyosos, que d’entrada semblen correctes però que en realitat no ho són, reben el nom de “fal·làcies”. El jove Rigau ja ha parlat en altre ocasions en aquest mateix mitjà de les fal·làcies. De fet, s’autoreferencia amb un enllaç a altre article de la seva ploma.

Les fal·làcies són raonaments. Els raonaments són pensaments en els que usem les nostres facultats intel·lectuals per tal de derivar un nou coneixement (conclusió) a partir d’uns altres establerts com a certs (premisses). Els raonaments ben fets troben la seva força en les regles establertes per la Lògica, que li donen consistència. Les fal·làcies, per contra, troben la seva força en coses que estan fora d’aquestes regles, per exemple, en la por de qui escolta o altres emocions, però no la troben en les suposades premisses, de les que es parteix.

La bona argumentació lògica exclou els prejudicis i tot allò que no atenyi a premisses i regles lògiques. El jove i agosarat senyor Rigau incorre en la fal·làcia circular, que consisteix en una argumentació en la qual la conclusió és idèntica a la premissa. En realitat no argumenta res, perquè el que diu en la conclusió ja s’havia afirmat prèviament en les premisses.

No. La projecció pública de la jove i coratjosa Thunberg no prové d’una auctoritas de tipus científic. La seva projecció pública prové de la força i la determinació moral que mostra. Els coneixements sobre el canvi climàtic no els hi devem a ella, sinó que estan a l’abast de tothom en els referents científics de contrastada solvència, per exemple, en l’IPCC (The Intergovernmental Panel on Climate Change).

A títol individual, un es pot fer terraplanista o seguidor de la teoria dels antics astronautes, o practicar el cunyadisme i tenir com a referent el que un dia va dir un parent en una conversa de Nadal a l’hora del cafè. Però si parlem seriosament i volem saber la veritat, si volem arribar a conclusions verdaderes, hem de partir de premisses contrastades. I la jove Greta ho fa. I tant si ho fa!

Si el jove Ignacio Rigau volgués, de debò, deslliurar-se i deslliurar-nos de les fal·làcies i de l’error al que indueixen, hauria d’haver entrat a discutir l’argumentació de la jove Thunberg, és a dir, a desentranyar la inconsistència lògica del que ella argumenta a partir del que diu la comunitat científica. Però això el jove Rigau no ho fa. Ell senzillament passa a desacreditar-la a ella. Fal·làcia ad hominem!

Va tant de sobrat que s’atreveix a encunyar la que ell anomena “fal·làcia Thunberg” i atribueix la seva projecció pública al seu exotisme... El que planteja aquest jove articulista no és que sigui exòtic, resulta delirant. I també deshonest. Que repassi la Lògica, i ja posats, l’Ètica, que li farà encara més servei.

Sairam Erdisi / Isidre Marías*

*Tant el vell senyor Erdisi com el vell senyor Marías són professors de filosofia, amb anys de docència en Lògica i en Ètica. Això sia dit només per si l’articulista al·ludit vol ensumar l’auctoritas, no per res més, que tothom ha de guanyar-se les garrofes com pugui.

Notícies relacionades