Esperant la carta

Com cada principi de gener, estic esperant la carta del govern espanyol, per rebre la comunicació del meu augment com pensionista. Com si no sabes que la meva pensió tindrà un augment del 0,25%, sembla una presa de pèl per part del govern espanyol, enviar aquesta carta a tots els pensionistes, quan tothom sap que des que van canviar la forma de càlcul cada any tenim el mateix augment un 0,25%, no es necessita ser un premi Nobel per saber que cada any els pensionistes som més pobres.

Ningú sap el cost de fer i enviar aquesta carta, ja que en tot l’estat som més de 9 milions de pensionistes, seria una dada interessant de poder conèixer, els costos d’aquesta meravellosa carta on se’ns comunica l’extraordinari augment.

El nostre sistema de pensions públiques es finança amb les contribucions dels treballadors actius. Avui segons els grans pensadors neoliberals hauríem d’estar agraïts per poder cobrar la pensió, cal recordar que quant nosaltres treballàvem amb les nostres contribucions es pagàvem les pensions dels jubilats d’aquell moment, no ens estan regalant res, abans nosaltres ja vam fer la nostra contribució, perquè quan arribés el moment de la nostra jubilació poguéssim cobrar la nostra pensió.

Ara que hauríem d’estar tranquils, ens tenen sempre amb la por al cos de què passarà amb la nostra pensió, no parant de dir que no tenen prou diners per poder-nos pagar i que el sistema pot fer fallida, en qualsevol moment.

De les grans xifres macroeconòmiques positives, amb increments de PIB superiors al 2,5%, que estem tenint en aquests moments, que tan satisfan i exploten els nostres governants, no canvia la situació econòmica d’una part important de la ciutadania, entre la que ens trobem els pensionistes que cada vegada som més pobres. Cal recordar que en salaris baixos, les cotitzacions son baixes i tenen una doble repercussió, la primera és que s’ingressa molt poc a la Seguretat Social i segona que està cotitzant molt baix i això tindrà una repercussió negativa per la seva futura jubilació. Per tant, és important que la gent que treballa tingui uns bons sous, per tot el que representa.

"Amb les cotitzacions dels actuals dels treballadors no dóna per poder pagar les pensions presents"

No vull avorrir amb xifres que ja han sortir publicades per tots els mitjans, però els números no surten, amb les cotitzacions dels actuals dels treballadors no dóna per poder pagar les pensions presents, els números són negatius i hauran de prendre alguna mesura.

Cal recordar que durant tot aquest període de crisi les pensions han jugat un paper importantíssim, per moltes famílies ha sigut un factor de cohesió i de pau social, ja que les pensions han servit per ajudar a moltes famílies, poder tirant endavant, en el seu dia a dia.

Les despeses socials de qualsevol país, com la salut i l’educació, es financen a través d’impostos. Altres despeses menys importants com l’exèrcit, les presons, les relacions exteriors, la Casa Reial o fins i tot el rescat dels bancs també es financen amb impostos. Per què no es financen de la mateixa manera les pensions si no s’hi arriba amb les contribucions dels treballadors actius? En la majoria de països de la Unió Europea, els impostos completen el finançament de les pensions públiques. Aquesta pot ser una solució que el govern Espanyol podria fer servir, per aplicar aquesta solució, solament és necessari tenir voluntat política.

A ningú se li escapa que els bancs i les companyies d’assegurances, veuen un gran negoci en el tema de les pensions, per això no paren de bombardejar i dir que les futures generacions no tindran cap tipus de pensió.

"Si no hi ha diners per a les pensions públiques, per què es rebaixen els impostos de les aportacions als plans privats de pensions?"

El gran debat del futur és qui administra les finances de les pensions, que és on els bancs i les assegurances poden obtenir sucosos beneficis. Ara el Banc Mundial fins i tot pretén que una part important de les cotitzacions de les pensions públiques les administri el sector privat. Una pregunta que ens hauríem de fer, si no hi ha diners per a les pensions públiques, per què es rebaixen els impostos de les aportacions als plans privats de pensions?

En tots els augments que s’estan produint en serveis i sectors bàsics, com es pot pretendre que una part molt important dels pensionistes hi puguin fer front amb les pensions de misèria que estan cobrant. Quin és el mínim que necessita una persona per poder viure decentment?, crec que aquesta és una pregunta que haurien de respondre els nostres governants. Estem creant que una part important de la nostra societat, visqui de la caritat, perquè a molta gent no li arriba per poder front a tots els pagaments, per poder tenir una vida digna.

Hi haurà diners per a les pensions públiques si la ciutadania no es deixa enganyar i lluita per les seves pensions. El futur de les pensions no és un problema de diners sinó de com es reparteix la riquesa que es produeix en un país. Està clar el nostre Estat necessita una reforma fiscal progressista per poder fer front a totes les necessitats de la societat, la finalitat dels impostos és que puguem viure en una societat més justa i igualitària.

Amb una societat com la nostra, en què presumim de tenir un grau alt del benestar, què volen que la gent gran es converteixi en un problema? Si volen tenen la solució, solament s’han d’aplicar les polítiques correctes.

Hem de seguir lluitant per tornar a tenir cada any l’aplicació de l’increment del cost de la vida, i demanar els partits polítics que diguin clarament que pensen fer amb els pensionistes i no solament en època electoral.

Josep Porta

Categoria: 

Notícies relacionades