Allau de culpabilitat

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fa setmanes que les macro-festes protagonitzen els telenotícies, posant al centre de mira, tant de la ciutadania com de les institucions, les joves. Però això no ens ve de nou. Ni això ni el to amb el qual se’ns adrecen. I es que durant tota la pandèmia de la COVID-19, les joves hem estat les més criminalitzades i culpabilitzades dels índex de contagis.

Malgrat això, nosaltres hem decidit posar els punts sobre les “i” parlar del que realment ens està passant a les joves, quin context ens està tocant viure. Un context que comença per veure, dia a dia, com la denúncia d’agressions masclistes augmenta mentre l’edat de les agredides, disminueix. Cada vegada ens sexualitzen, ens assetgen i ens agredeixen amb edats més i més joves. Per no parlar que 1 de cada 5 infants pateix abús infantil.

Un context que segueix per veure que només un 18% de les joves catalanes es podem emancipar. Que el 40% de les joves estem a l’atur i, que de les que treballen, el 70% ho fa en feines temporals. I per si no fos prou, el suïcidi és la primera causa de mort no-natural entre el jovent català i la tercera causa entre el jovent de tot el món. 1 de cada 4 joves afirma haver tingut idees suïcides i, d’aquestes, 3 de cada 4 son dones.

Totes aquestes dades només posen de relleu que vivim en una societat malalta. Malalta no només per tenir aquestes dades, sinó per, en lloc de buscar la manera de revertir-les, criminalitzar aquest col·lectiu tant abandonat que som les joves. És normal, doncs, que, davant el malestar i la precarietat a la qual estem sotmeses i després d’haver estat mesos tancades a casa, tinguem ganes de trobar-nos amb les nostres amigues companyes i tenir una mica d’oci i vida social.

I aquí ve un altre problema. Quin oci i quina vida social podem tenir? El model actual d’oci és totalment consumista, no tenim espais de trobada on se’ns permeti estar sense consumir. I no consumir qualsevol cosa, sinó que se’ns empenta al consum de l’alcohol. Les cerveses, el vi i els cubates és l’únic que està ben vist. És un model extremadament masclista. Les discoteques i espais de festa estan allunyats dels nuclis urbans, poc il·luminats, sense punts liles on poder recórrer front agressions, les noies ens trobem sexualitzades a l’hora d’entrar i està marcat quina roba està permesa i quina no. Ballar tranquil·lament no és mai una opció. És un model d’oci classista, on se’ns imposa un codi de vestimenta concret per entrar a certs espais i on hi ha la necessitat de gastar diners per poder-hi accedir, a més de la gestió totalment privada de qualsevol local o espai d’oci. És un model d’oci racista, LGTBIfòbic, masclista, on les agressions estranyament son gestionades i on la prevenció d’aquestes brilla per la seva absència.

Sabem que les imatges que hem vist els darrers dies ni són les òptimes ni voldríem que es repetissin, però encara ens estranyen?

Davant de tot això, neixen projectes, casals juvenils i ateneus que intenten trencar amb aquest model d’oci. Projectes on les joves passem de ser un subjecte passiu al servei del consum a un subjecte actiu que crea i organitza les activitats que vol. Alhora, aquests projectes son autogestionats, dotant-nos de la capacitat, la confiança i la voluntat de poder decidir què fem, com ho fem i quan ho fem, deixant d’estar les últimes a la cua i sent oblidades per part de l’administració, com bé hem vist durant el confinament.

La reobertura de l’oci nocturn és necessària per acabar amb les festes que hem vist aquests dies. Però no és suficient, també necessitem espais on trobar-nos de manera lliure, sense la necessitat de consumir. Les joves necessitem espais. Espais que no ens alienin, sinó que ens permetin socialitzar d’una manera tranquil·la i segura front qualsevol tipus de violència, perquè tenir un protocol contra la violència masclista, LGBTfòbica o discriminatòria és molt important, però no pot quedar en paper mullat. Espais que ens permetin organitzar-nos i generar un oci que sigui de les joves i per les joves.

Arran Sant Cugat

Notícies relacionades