Opinió

Pel·lícula de 4 dies

Avui tinc ganes d'escriure aquest article a causa d'un pensament que m'ha sorgit mirant Les amants réguliers (2005). Normalment gaudim les pel·lícules d'una tirada, sense pauses entremig i absorbint els 90 o 120 minuts, per una possible raó, submergir-se profundament en la història i els personatges.

Som manada. Cap agressió sense resposta

Quina legitimitat tenen les institucions per commemorar el 25 de novembre –dia contra la violència masclista– quan aquestes posen en dubte si una dona ha patit una agressió, quan no doten de mesures suficients per protegir a les agredides i permeten una impunitat insostenible en els delictes de violència masclista, quan es posen l’etiqueta per disposar de centres d’igualtat però després dediquen una partida pressupostària ínfima?

Un fins ara i m'alegro d'haver-vos conegut

Començo aquestes paraules pensant que ja era hora, que potser hauria d'haver-les dit temps enrere, però aquest moment és un bon moment també. No explicaré els motius pels quals he deixat el partit i la vocalia en l'EMD de Valldoreix, els que em coneixen o s'han preocupat en conèixer-me durant aquests dos anys i escaig, ho saben i ho entenen, els que no ho saben ni ho entenen és que no s'han preocupat en conèixer-me.

Pàgines

Subscribe to Opinió