Opinió

En un sector on l’estricte compliment de la seguretat i salut pels treballadors requereix d’una lluita constant perquè es compleixi la legislació vigent, les persones que condueixen busos o camions ja saben que, en aquestes condicions, no és prudent i fins i tot és perillós haver de treballar fins als 65 anys. També saben i és evident que la possibilitat de retardar-la fins a 67 pot incidir de forma molt greu en la salut i la integritat dels conductors/es professionals i de les persones que comparteixen espai amb elles.

El passat diumenge dia 7 de novembre tot de formigues amb samarreta verda, vist des d’amunt, vam caminar a favor de l’Associaicó de familiars Alzheimer del Vallès Occidental.

Fa setmanes que les macro-festes protagonitzen els telenotícies, posant al centre de mira, tant de la ciutadania com de les institucions, les joves. Però això no ens ve de nou. Ni això ni el to amb el qual se’ns adrecen. I es que durant tota la pandèmia de la COVID-19, les joves hem estat les més criminalitzades i culpabilitzades dels índex de contagis.

L’emergència climàtica en la qual ens veiem immerses és un fet innegable i, per tant, comença a ser-nos habitual parlar més enllà del “reduir, reciclar, reutilitzar” per envoltar-nos de mesures “ecològiques” o per “reduir les emissions”. Mesures, generalment, fetes des de despatxos i no des dels carrers, mirant a qui realment en surt beneficiat. I és que el camí de la sostenibilitat és el camí a seguir, però per passar-hi no hem de deixar-nos prendre el pèl.