Aviat farà un any de quan els nous moviments per l'emergència climàtica van començar els primers passos a casa nostra.
Des de llavors, els diferents col·lectius s'han dirigit, amb diversitat de formes, tant a la ciutadania com a la classe política reclamant la construcció d'una sortida col·lectiva al desgovern autodestructiu en el que estem instal·lats, que ens dirigeix al col·lapse dels ecosistemes a 10 anys vista.
Hi ha una dita popular catalana que diu: “Qui mana a can Ribot, l’amo o el porc?” És una dita en forma interrogativa, però suposo que a ningú se li escapa que es tracta d’allò que en diem una pregunta retòrica. Òbviament, a casa ha de manar l’amo i no cap porc.
Les societats modernes acostumen a recórrer a la política per resoldre civilitzadament les seves diferències d'opinions. La major part de la Humanitat ha acabat entenent i valorant la importància de la diversitat ideològica en el si de les seves civilitzacions com a eina fonamental per al desenvolupament i el benestar social.
El jove senyor Ignacio Rigau, fa uns dies en aquest mitjà, es va escarrassar a escriure un article que tenia per objectiu evident el desqualificar Greta Thunberg. De fet, comet la gosadia d’imputar fal·làcia a la jove activista sueca utilitzant ell mateix fal·làcies.
Recentment hem vist passar per elCugatenc el que és segurament la primera expressió del negacionisme climàtic de nova generació, post-Greta Thunberg, expressat per opinió del president de les joventuts del PP.
Algú que creu que el feixisme s'ha de normalitzar, no posar-hi cordons sanitaris, i que ha descobert una fal·làcia de contrautoritat que anomena la fal·làcia Thunberg, ens explica que tot i que és molt lloable tot el que fa, seguir-la és una mena d'enganyifa logicoargumental bastant confusa.
Com si fos un mantra, no paren de repetir-nos per terra, mar i aire que cal estabilitat, que l’estabilitat és tan necessària com l’aire que respirem, que el que estabilitza és una benedicció divina, una mena de “bálsamo de Fierabrás” de les llegendes carolíngies, que evoca Cervantes al Quixot*. Aquesta matraca ha estat també incorporada a l’argumentari del debat de la investidura no investida, que s’ha quedat nueta, pel davant i pel darrera. Un debat bastant manicomial, te’l miris com te’l miris.
Recentment llegíem, en aquest mateix diari, l'opinió del coordinador general de Noves Generacions de Catalunya, Ignacio Rigau, en relació a la revolució en temes mediambientals que estan suposant les manifestacions de l’activista adolescent de 16 anys, Greta Thunberg, arreu del món.
Des d’ACPP considerem que existeixen marcades diferències quantitatives i qualitatives Nord-Sud, derivades d’un sistema socioeconòmic que polaritza cada vegada més la societat a través de relacions de poder que fomenten i intensifiquen les desigualtats. En aquest sentit, creiem imprescindible mobilitzar a la ciutadania del Nord Global –de la que en som part- per tal de denunciar aquestes relacions de dominació i explotació i treballar per a eradicar-les tant a nivell global com a nivell local.
Diu en J. Fontana, en llibre pòstum de recent aparició*, que Fernando VII, al retorn del seu captiveri, havia anul·lat totes les reformes introduïdes pel règim constitucional en un decret de 4/maig/1814, que ordenava l’eliminació de tot el que s’havia dut a terme des de 1808, “como si no hubieran pasado jamás tales actos y se quitasen de en medio del tiempo”.
Des de l’espai de vacances i fent reflexió de la política, cal seguir analitzant pactes i altres coalicions.
Les ciutats o pobles estan pel damunt de les ideologies! Està clar que les prioritats i necessitats de la ciutadania van més enllà, però no per això hem de deixar de banda el model de ciutats o pobles que els partits proposen en els seus programes.
Ningú ni cap partit polític té el “patrimoni” del seu poble o ciutat, cosa que les majories absolutes sovint utilitzen per dir allò de: estàs amb nosaltres o estàs en contra de la teva ciutat o poble!
