Gènere: perspectiva dels joves 2021

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Un 20% dels joves espanyols entre 15 i 29 anys neguen que la violència de gènere existeixi en l’actualitat i creuen que és un “invent ideològic”. Aquesta xifra tan preocupant s’ha duplicat en els últims quatre anys, segons dades del baròmetre Joventut i Gènere 2021 “Identitats, representacions i experiències en una realitat social complexa”. L’objectiu de l’estudi, que es realitza cada dos anys des del 2017, és el d’analitzar les identitats i els estereotips associats al gènere entre adolescents i joves. Per fer aquest anàlisi es van fer un total de 1200 enquestes a nois i noies entre 15 i 29 anys de tot el territori. Les preguntes de l’enquesta giren al voltant de 4 blocs.

Estereoptis i identitats de gènere

Comparant els resultats del baròmetre del 2017, es pot concloure que persisteixen les imatges tradicionals sobre la masculinitat i la feminitat entre nois i noies. Les dones són percebudes com a treballadores, intel·ligents, responsables, sensibles, comprensives i preocupades per la imatge; els homes són percebuts com a més dinàmics, superficials, dependents i possessius. Per altra banda, tot i que entre el 2017 i el 2019 l’atribució dels àmbits professionals avançava cap a posicions més igualitàries –la consideració de que totes les professions son adequades per ambdós sexes passava del 54% i el 64%– podem dir que aquesta tendència s’ha estancat analitzant les dades de 2021. S’associa en major mesura a les dones amb professions assistencials, sanitàries i de cures i els homes amb professions informàtiques, de ciència i investigació i de gestió empresarial.

Relacions de parella

En relació a les percepcions sobres les relacions de parella, en les dones es consolida una tendència des de 2017 cap a la reducció en l’acord amb els rols tradicionals de gènere (protecció masculina, pensar que una relació és per sempre, tenir parella et treu llibertar, és normal mirar el mòbil de la parella...). Per contra, en els homes es produeix un lleuger increment generalitzat en aquestes categories. L’estudi conclou que, segons les dades, entre les dones s’avança cap a una percepció més igualitària de les relacions de parella, tot i que en el cas dels homes es detecta una persistència de les visions més tradicionals de gènere.

Desigualtat

Davant la consideració de si les desigualtats de gènere són elevades a Espanya, 7 de cada 10 noies considera que si, mentre que només 4 de cada 10 homes està d’acord amb aquesta afirmació. A més, 1 de cada 10 nois considera que les desigualtats de gènere no existeixen. És interessant destacar que la percepció de desigualtat ha incrementat entre les noies respecte les dades del 2017 i disminuït entre els nois. Les noies destaquen la dificultat per accedir a llocs de responsabilitat coma una de les categories de desigualtat més destacades.

Violència de gènere

El grau d’acord en torn a les afirmacions sobre violència de gènere ha tingut una evolució molt preocupant entre 2019 i 2021. La percepció de que la violència de gènere és un problema social molt greu ha augmentat entre les noies - passant del 72,4% al 74, 2%- però s’ha reduït del 54,2% al 50,4% entre els nois. No només això, sinó que un 20,9% dels nois enquestats senyala que la violència de gènere no existeix. Pel que fa als factors que influeixen e la violència de gènere, nois i noies apunten cap a la manca d’educació i factors estructurals d’una societat patriarcal. Per altra banda, es redueix la menció a factors que justifiquen la violència ( consum de substàncies o ruptures sentimentals). També cal destacar que s’incrementen les situacions de violència de gènere presenciades en noies i es redueix en nois.

Les dades d’aquest estudi posen en evidència la necessitat de que l’estat, govern, entitats i centres escolars posin en marxa programes educatius i campanyes de sensibilització especialment adreçats a la població masculina. Ja que, segons les dades de l’estudi, sembla que els esforços pedagògics que s’han generat en els darrers anys han arribat a només a la meitat de la població. Finalment, considero que tots aquests esforços han d’anar encaminats cap a l’objectiu de trencar amb la dicotomia home - dona i reforçar la idea de que estem parlant de persones que, amb independència de la seva identificació sexual i de gènere, han de veure els seus drets respectats i poder viure en igualtat de condicions.

Mònica Marqués Monner, psicòloga i psicopedagoga d’Actua

Notícies relacionades