Sant Cugat terra de rics

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Hi ha una percepció errònia que Sant Cugat està habitada exclusivament per rendes altes. És obvi que la nostra ciutat tradicionalment ha estat el paradigma del poble ric ple de cases unifamiliars i cotxes d’alta gama amb famílies de 3 fills o més, però aquest clixé és només això, una idea generada i generalitzada que s’ha estès com si fos un “mantra” i que ha calat tan profundament com idea col·lectiva que quan li dius a algú on vius et miren amb ullets amb marca de dolar.

És evident, només cal passejar per certs barris o consultar els preus de la vivenda, que Sant Cugat és una bombolla aïllada al país de la xocolata cantonada amb el carrer piruleta però tampoc és menys cert que molts milers, i quan dic milers no m’equivoco pas, viuen en una situació de mancances i precarietat, una altra qüestió és si això es vol fer veure públicament. És com si et compres un Versace amb una tara petita i inapreciable, al final la gent només queda enlluernada per la marca però no aprecia el defecte, veiem per tant allò que projectem de forma interessada.

Ara que arriba el fred i per tant l’increment del consum d’energia, hem d’evidenciar que a la nostra ciutat hi haurà molta gent en situació límit. Els sous baixos i l’encariment de productes i serveis de primera necessitat farà insostenible equilibrar una balança que cada mes esdevé més complicada. Sí, encara que no ho sembli hi haurà veïns del nostre entorn que no posaran la calefacció o que reduiran de forma considerable la cistella de la compra per a poder fer front a les factures d’aquests pròxims sis mesos. Si em permeteu, això és una injustícia social d’una magnitud sense precedents.

No té cap sentit que entrant en el millor dels casos, dos sous a casa no es pugui arribar a final de mes, no és just que un treballador hagi de decidir entre menjar o estar calent, no és normal que els nostres avis cobrin pensions ridícules que no els permetin viure amb una qualitat de vida acceptable. És indecent a la fi, que aquells que arrosen les espatlles evadint la seva responsabilitat no donin una solució a un fet que no depèn de la ciutadania.

Estimat lector, hem perdut drets i aquests no tenen res a veure amb la ideologia ni amb la bandera, sinó amb aquells que van aconseguir els nostres besavis, avis i pares. Hem perdut la capacitat de reaccionar, vivim resignats queixant-nos en petit comitè però sense demanar explicacions a aquells que disposen de les eines per a revertir situacions.

Desconec quina és la solució de la crisi energètica perquè ni soc economista ni em dedico a la política però sí que puc constatar que és inacceptable que ens empassem els gripaus del tamany d’elefants sense ni tan sols encongir el gest.

Espero que mentre els governs busquen una solució a aquesta pujada demencial, trobin solucions alternatives per a pal·liar aquesta injustícia que perjudica els sectors més desfavorits i a una classe mitjana que ha deixat d’existir per a només subsistir en unes condicions pèssimes.

Sant Cugat terra de rics? Sí… i d’aquells que treballen per a ells, no ens oblidem.

Mireia Gallego, membre de la Xarxa Sant Francesc - Monestir

Notícies relacionades