Problemes de dones

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Estudiar història antiga m’ha permès entendre moltes qüestions des d’una mirada objectiva. Ara que les Administracions tenen com una obsessió compulsiva en dilapidar les humanitats i les llengües clàssiques jo les reivindico més que mai, no només són necessàries, són essencials.

Entendre l’evolució de les societats és constatar les conseqüències dels errors humans per no tornar a reincidir, si cap alumne estudia sobre l’impacte del nazisme és fàcil que qualsevol interessat pugui trobar una esquerda per incidir en el jovent venent una política barata amb un cost i resultat altament efectius. Això que estic dient és tan evident que sembla infantil però no ho és pas.

En el cas del paper de la dona al llarg dels segles aquesta percepció es comença a diluir interessadament. Si us pregunto com penseu que vivien les dones fa dos mil anys segurament em direu que sotmeses al patriarcat, però ves per on s’han obviat certes consideracions que són molt importants. Fa 1.500 anys Teodosia, emperatriu de l’imperi romà d’Orient, va legislar per abolir el proxenetisme, eradicar la prostitució, donar una pensió a dones per a criar els seus fills, facilitar la custòdia per les mares i castigar amb la pena de mort a violadors.

Aspasia, dona de Pericles, s.V a.C va ser titllada per la història com hetaira, és a dir prostituta de luxe, i ho era? Doncs és més que possible que no. El que sí sabem és que convidava als millors pensadors per fer discussions filosòfiques a casa seva i que aquests portaven a les seves dones perquè consideraven a Aspasia un exemple de virtut amb una oratòria i intel·ligència extraordinàries. I que em dieu d’Hipatia d’Alexandria? Matemàtica, filòsofa i científica impartia classes als més alts dignataris del s. IV, va millorar l’astrolabi i a més va crear un densímetre més efectiu. Va morir desmembrada pels primers cristians perquè la consideraven un perill.

Anem més enrere? Maria Magdalena, la prostituta, sabíeu que abans del s.VI no ho era pas? Va ser per una homilia del Papa Gregori I que la va relacionar amb tres personatges diferents calant en l’ideari col·lectiu pel pas dels segles que Maria de Magdala era simplement una dona de vida fàcil, el que molta gent no sap és que als evangelis apòcrifs la presenten com la seva mà dreta i la favorita d’entre els apòstols, però és clar això no s’explica.

Podria continuar sense parar, encara em fascina com aquestes dones van ser capaces de lluitar contra els estereotips, els seus contemporanis, el pas del temps i els cronistes. La història està feta per homes, explicada per homes i jutjada per homes.

Alguna cosa estarem fent malament quan continuem pràcticament en el mateix punt de partida després de dos mil·lennis. Per tant, si no té res a veure amb la biologia doncs ningú neix masclista, aleshores té a veure amb l’educació. L’educació vers les dones és la gran assignatura pendent, ens escandalitzem per l’abús infantil però a dia d’ara hi ha gent que encara es qüestiona les violacions a dones, si es van defensar prou o si anaven vestides de forma adient com si els nostres cossos nus fossin propietat de qui els mira i no nostres.

Violència és fer-te callar, violència és pagar-te menys per tenir dos ovaris, violència és no poder anar sola pel carrer quan es fa fosc, violència és que et toquin o busquin el teu contacte físic al metro, a la feina o al carrer, violència és que encara a dia d’ara no hem entès la vulnerabilitat a la que estem sotmeses i ens ofenguem per mesures de protecció de gènere. Violència és callar quan veus una agressió, violència és no aïllar a qui fa comentaris masclistes. Violència és educar als fills en la diferència, violència és el tracte que es fa des de les xarxes, els mitjans i la publicitat del cos femení.

Molts creuen que estem millor que fa 70 anys però el cert és que la projecció que es fa socialment del nostre gènere és el mateix. El segle passat la publicitat anava encaminada a mostrar la dona com a perfecta mestressa de casa que vivia sotmesa a les decisions i necessitats dels seus marits, avui els nostres adolescents tenen com a referència vídeos que estereotipen no només els cossos femenins sinó una sexualitat distorsionada i interessadament possessiva, calant en les noies que si s’enfada és perquè m’estima i que si està gelós és perquè l’importo.

 

EDUCACIÓ EN LA IGUALTAT I LEGISLACIÓ PER AÏLLAR AL MASCLISTA. Aquesta és la fórmula màgica.

Mireia Gallego, membre de la Xarxa Sant Francesc - Monestir

Notícies relacionades