Comparatives innecessàries

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Les xarxes socials de Sant Cugat estan plenes de comentaris que fan al·lusió a les diferents propostes que des del consistori s’han fet en matèries mediambientals o urbanístiques, opinions que recriminen decisions preses amb massa celeritat i sense plantejar alternatives.

De vegades dona la sensació que no es mediten amb el temps que requereixen i que sembla una cursa per veure quina és la població més pionera en aplicar zones de baixes emissions o quina és la més verda, la més “healthy” o la més súpermega sensible. El cas és que quan un equip de govern projecta una decisió que pretén reduir el trànsit i les seves emissions ha de donar alternatives de mobilitat i això és el que no s’ha fet des de fa molts anys.

L’arribada dels Ferrocarrils a Sant Cugat va fer que el poble esdevingués ciutat i va apropar serveis de Barcelona a escaigs 35 minuts que facilitava un flux continu de persones. La població majoritàriament va fer-ne un ús majoritari i la prova és que a dia d’avui són milers els que agafen el tren per anar a treballar, estudiar o per oci. Però, siguem sincers, fa dècades que el servei interurbà de Sant Cugat és obsolet i poc àgil i ningú, reitero, ningú, ha fet absolutament res per adaptar-lo a les noves necessitats ni a l’increment demogràfic d’aquests darrers anys.

El que no es pot fer és dir als ciutadans que a partir d’ara deixaran de circular amb el seu cotxe en plena crisis econòmica per la normativa de ZBE però que no tindran altres opcions de transport, no se’ls hi pot demanar que el deixin aparcat a casa però que hagin d’esperar 30 minuts a una parada que està a la quinta forca per anar al CAP, o que per anar a treballar hagis de perdre dues hores al dia per un trajecte que en mitja hora fas en cotxe. Anar al Parc Taulí per una persona gran amb mobilitat reduïda significa una odissea que ni Homer relataria millor, i ja no parlem dels preus de transport perquè donaria per tres cartes d’opinió.

Però, eppp!!! el 2019 ens van vendre que l’impost anual de l’AMB era per atendre aquestes qüestions i després de tres rebuts, s’ha vist cap millora? Doncs no, estimat lector, continuem abonant reiteradament i pobre de tu si no ho fas, amb promeses que ja es fan velles sense veure cap indici. Promeses i més promeses que s’allarguen en el temps però que curiosament no s’equiparan proporcionalment a l’arribada del rebut, aquest ve sense demora i amb data de pagament. Tres rebuts són més de 12 milions d’euros que sumats als 5 milions que anualment surten dels pressupostos ordinaris de l’Ajuntament cap a les arques d’AMB fan un total de, agafeu-vos fort, 27 milions d’euros en tres anys i això només per part de Sant Cugat.

Per tant, no és més eficient i més raonable solucionar el transport interurbà i els nexes d’unió amb d’altres poblacions i després implementar la ZBE? És lògic que Sant Cugat s’equipari amb Barcelona, tenint en compte que allà disposen de metro, autobusos, tramvies, trens, taxis, carrils bicis i ferrocarrils? Les comparacions de vegades són capritxoses.

Sant Cugat és una de les millors ciutats per viure-hi però si no som capaços d’adaptar-nos a les necessitats reals i fer una inversió pública i integral amb el transport ens anirem quedant enrere i tot allò que el tren va portar s’ho endurà el vent de cop i sense avisar.

No penseu que aquesta qui signa no vol la millora mediambiental però no m‘agrada gens el populisme venut per quilos ni les decisions preses sense pensar-hi. No es demana al polític que no s’equivoqui, es demana que sigui sincer i que quan la premeditació està exempta de raons sigui capaç de dir-ho i retrocedir.

M’encantaria veure si aquestes mateixes exigències pel canvi climàtic són extensibles a determinades multinacionals, o si el nou impost del CO2 serveix per alguna cosa més que per afany recaptatori. En un moment com el d’ara amb una pandèmia devastadora, amb un sistema sanitari a la UCI per manca d’inversió i amb treballadors o autònoms a la corda fluixa, demanar que canviïn el seu únic mitjà de transport per ser més sostenibles és d’una fal·làcia descomunal. L’obligació per sobre del deure.

 

Mireia Gallego, membre de la Xarxa Sant Francesc - Monestir

Notícies relacionades