Un treball fotogràfic sobre un grup de WhatsApp d’alertes de seguretat desperta el malestar veïnal a Mira-sol

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El treball Alerta Mira-sol [Dalpine / Fiebre Photobook, 2021] de la fotògrafa santcugatenca Blanca Munt ha despertat la indignació entre diversos dels integrants del grup de WhatsApp homònim i sobre el qual se centra el treball. La publicació és un recull de fotografies del barri –algunes d’elles dels interiors dels patis i preses amb teleobjectiu en el marc del confinament–, d’entrevistes a un càrrec públic i un agent de policia i, sobretot, extractes de les converses del grup al qual va accedir Munt com a veïna del barri.

El treball, ideat com a projecte de final de carrera, va néixer al 2019 tot i que no ha tingut ressò mediàtic, seguit de les crítiques del veïnat, fins al desembre del 2021. Segons explica Munt, el treball universitari va ser proposat per un professor al Fiebre Photobook Dummy Award 2020 i finalment va ser escollit com a guanyador de l’Escola Superior d’Imatge i Disseny (IDEP Barcelona, de la Universitat Abat Oliba CEU), el que va permetre a Munt exposar l’obra amb la de tres altres estudiants a la seu de la Fundació Mapfre.

És així –i amb una exposició prèvia a Getxophoto–, diu, com Alera Mira-sol va tenir més projecció i va arribar a la premsa. És l’article Racismo, wassaps y “gentuza”: el miedo a los extraños de un barrio pudiente de Sant Cugat, publicat a El País, el que ha despertat l’esclat d’indignació veïnal, amb una carta de rebuig per part de l’Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol. Un grup de veïns explica a elCugatenc que Munt no va informar del treball al grup i que no tenia autorització per publicar fotografies dels habitatges ni dels patis. També lamenten que se’ls acusi de xenòfobs i racistes per comentaris que consideren descontextualitzats, critiquen que hagi publicat “converses privades” –les del xat– i l’acusen de manipular la realitat per crear un relat específic.

“Els veïns de Mira-sol rebutgem totalment la visió parcial, retrògrada, vexatòria i insultant de la fotògrafa Blanca Munt sobre el barri i sobre els veïns”, apunten en un informe en què han recollit els motius del seu malestar, “alhora, rebutgem la postura d’infiltració, mentida i provació que aquesta noia ha tingut al xat, en què demanava opinions i canalitzava comentaris per provocar respostes determinades”. Al document apunten a possibles il·lícits –“espionatge i fotografia dels veïns a les seves cases”– i es reserven “les actuacions legals pertinents a què tinguem dret”.

Davant de l’onada d’indignació, Munt va escriure una carta d’explicació: “El meu treball final de carrera tenia una premissa: ¿Com conciliar el privilegi de viure en un lloc aparentment tranquil i segur i alhora estar exposat a la constant sensació d’amenaça latent i de por?” Assabentar-se de l’existència del grup de WhatsApp va ser, explica, la forma de conèixer persones que tenien la mateixa preocupació que ella, fent que el grup passés a formar part del treball: “M’interessaven les alertes que s’havien enviat, les notícies que s’havien comentant, les queixes, les inquietuds. Estava d’alguna manera construint les bases del que seria el meu projecte. El grup per mi era i és una font d’informació més. A mesura que van anar passant les setmanes em vaig adonar que la millor manera d’explicar aquesta problemàtica que passa a Mira-sol, però també a molts altres barris, era a través del propi grup de WhatsApp”.

A l’escrit, la fotògrafa explica les claus del seu projecte artístic i també assegura que abans d’autoritzar-ne la publicació va parlar amb un advocat. Cal tenir en compte que al treball final no consten els números de telèfons, els noms ni les cares –que han estat pixelades– del veïnat, mesures que el veïnat molest amb Munt considera insuficients i que no canvien el fons del que consideren una mala praxi de treball. “No m’interessaven les declaracions personals i nominals de cada persona, sinó més aviat el conjunt de missatges, doncs és dins d’aquest diàleg col·lectiu on podem entendre la problemàtica en la que vivim”, apunta, tot dient que el titular de l’article d’El País “no fa justícia a la intenció del projecte”, “l’art en general serveix per despertar el poder de la pregunta, la reflexió i el pensament crític i autocrític”.

Tot i les disculpes de Munt “a tothom que s’hagi pogut sentir ofès”, el veïnat marca distàncies amb la fotògrafa, tal com es mostra a la carta de l’associació de veïns: “Des del nostre punt de vista i com a part integrant del veïnat del barri de Mira-sol, volem deixar molt clar que el barri de Mira-sol, com a tal, no té res a veure amb tot el que es desprèn de l'esmentat fotollibre (Barri benestant homofòbic, paranoic amb la seguretat i disposat a fer patrulles urbanes), res més lluny de la realitat. Es per això que volem deplorar aquest tipus de fotoperiodisme amb greus dèficits ètics, que en aquest cas s'ha centrat en frases puntuals, certament desafortunades i reprovables d'un xat veïnal, fent-les passar per la visió general de tot un barri”.

Comentaris racistes

“Tenim foto de les dones?”, pregunta un usuari arran de la intervenció d’un altre participant dient que hi ha tres dones que ronden pel barri. “De l’est o Sudamèrica?”, respon un altre usuari. Hi ha diversos comentaris similars als extractes del xat que Munt ha incorporat a Alerta Mira-sol: “Eren un tres tios tipo llatinoamericans”, “hace 15 minutos he visto una persona (subsahariano) en el passeig Sevilla entre Terol y Alacant. Parecía muy interesado en un terreno que hay (...)”, “hay un señor magrebí llamando de puerta en puerta pidiendo trabajo. Yo lo pongo pq lo mismo es eso, o si contestan o no en las casas”, “sobre las 10:15 hemos visto un chico de rasgos sudamericanos, con gorra azul marino, mascarilla azul marino puesta detras cuello, camitesa publicitaria piscinas, mirando sacos de obras y por encima de las verjas de las casas”...

Els veïns molestos amb el treball de la fotògrafa diuen, d’una banda, que molts d’aquests comentaris es donen en un context de confiança, preocupació pels robatoris i per la inseguretat i, d’altra, que no es pot qualificar de racista qualsevol referència a la nacionalitat o ètnia dels presumptes lladres ja que la pròpia policia ho té en compte quan elabora perfils. Paral·lelament també diuen que la voluntat del grup no és un control del barri ni encara menys fomentar el patrullatge veïnal, desmarcant-se així de comentaris inclosos al treball de Munt com “es importante no perder compatriotas en este grupo ya que todos cubrimos una área dentro de nustro barrio” o “gracias por patrullar y encargarte”.

“Creiem que la ignorància és sempre molt atrevida, i en aquest cas s’han utilitzat els comentaris reprovables que ha fet una persona, puntuals i a títol personal, prenent la mostra per un tot”, denuncien des de l’associació de veïns, que recorda que Mira-sol és un barri amb moltes inquietuds i implicació, especialment al Consell de Barri. Els veïns del grup que han contactat amb elCugatenc també apunten a la dificultat de coordinar un espai amb prop de 200 veïns i comentaris diversos durant tot el dia.

L’origen del treball de Munt

Partint de l’input de la por, la fotògrafa planteja Alerta Mira-sol com una autorreflexió i autocrítica, que parteix també de la por que la seva família pateix des que va patir un robatori al 2012. Amb l’interrogant de com conciliar el privilegi de viure a una ciutat com Sant Cugat amb la port als robatoris, va encarar el treball de fi de carrera des d’una perspectiva documental, és a dir, aproximant el treball artístic a la investigació o el fotoperiodisme. El treball universitari va acabar amb la realització de la maqueta del que avui és el llibre publicar per Dalpine.

“Volia parlar de l’efecte de paranoia, no perquè els robatoris siguin irreals sinó perquè grups com aquest també generen un efecte dòmino en base a accions reals”, defensa dient que va ser un treball tutoritzat per tres professors diferents, “des que vaig entrar al grup vaig tenir més por que entressin a robar a casa però alhora era la millor manera de parlar-ne perquè hi havia moltes reflexions sobre la policia, les marques que deixen els lladres a les cases...” Defensa la proposta com un projecte col·lectiu que parla del barri com a comunitat i, alhora, com a extrapolable a altres indrets. “També em semblava interessant reflexionar sobre la idea de com es genera control fins d’un grup de control”.

Tot i les crítiques, la fotògrafa es defensa dient que sempre que es fan fotografies es posa una mirada. També rebutja desvetllar l’origen d’algunes fotografies, com la que conté una escopeta al costat d’una fregona, una de les més criticades pels veïns. “Si haguessin vist el llibre o l’exposició abans que l’article no pensarien així perquè no em posiciono”, apunta, tot reconeixent que hi ha un grau de descontextaulització des del moment que s’extreuen comentaris d’un xat per portar-los a una proposta en paper, “també he rebut comentaris de suport i de gent que és o era al grup i està en desacord amb el racisme”. Ara, diu, prefereix fugir del rebombori i centrar-se en altres projectes, alguns dels quals també són a Sant Cugat.

Notícies relacionades