Joaquim Arcas: “Els tractes de l'Ajuntament amb Cíclica van ser previs a la incorporació de Marina Casals a l'àrea de Medi Ambient”

Joaquim Arcas. Fotos: Jordi Pascual (les de l'hort són de Cíclica la pimera i d'Andrés Flajszer la segona).

És l'entitat, ara ja en forma de cooperativa després de passar pel concurs d'emprenedoria social de l'Ajuntament, que ha estat al darrere de l'hort comunitari de Mira-sol des que durant el mandat passat els veïns van demanar-ne la construcció. Si bé, aquest any el seu contracte ha estat posat en dubte per Ciutadans, que considera que pot haver un conflicte d'interessos ja que Marina Casals, sotsdirectora de Medi Ambient al consistori, és familiar d'un dels membres de l'equip i, a més, va formar part del projecte abans d'entrar com a càrrec directiu. Joaquim Arcas, soci fundador de Cíclica, explica i defensa l'actuació de la seva empresa i repassa l'evolució de l'hort comunitari així com del concurs d'emprenedoria en aquesta entrevista.

Ciutadans va dir que podia haver un conflicte d'interessos en el vostre contracte de l'hort de Mira-sol ja que Marina Casals és sotsdirectora de Medi Ambient. Com va ser el contracte?

– El contracte de l'hort de Mira-sol va néixer vinculat a un projecte més ampli, Mira-sol Fem Ambient, en el qual participava Cíclica. Va ser adoptat en el Consell de Barri amb el suport de les entitats veïnals. El projecte tenia vàries branques, entre elles l'hort. Va ser un procés llarg, de diversos anys. Finalment, el Consell de Barri va decidir finançar-ne una part.

L'encàrrec era doble. D'una banda, el desenvolupament del projecte, més tècnic tot i que amb una vesant social perquè no es feia des del despatx sinó que tenia un procés participatiu amb interacció amb la gent que probablement acabaria utilitzant l'espai. Es va fer al desembre del 2014, quan no teníem cap mena de relació amb l'Ajuntament.

D'altra banda, i posteriorment a aquest encàrrec, hi va haver el conveni. Un cop el projecte estigués desenvolupat, es determinava qui seria el grup que dinamitzaria l'espai abans de fer l'associació amb la gent que hi participaria. Es va signar al maig del 2015, previ a les eleccions. En aquell moment tampoc teníem cap relació amb l'Ajuntament.

Va ser posteriorment als dos encàrrecs quan el consistori va decidir proposar a un dels membres de l'equip de Cíclica a formar part de la vesant directiva de l'administració. La persona en qüestió va acceptar i es va desvincular de Cíclica, pocs dies abans o després de l'aprovació en el Ple de la seva incorporació com a directiva.

Des del nostre punt de vista, o jo diria que des del de tothom, qualsevol tracte que va fer l'Ajuntament amb Cíclica va ser sempre previ a la incorporació d'aquesta persona. Des d'aleshores no hi ha hagut cap altre contracte.

A la web teniu un projecte anomenat Estratègia municipal de renovació energètica d'edificis de Sant Cugat.

– És una col·laboració que fem amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Com és aquesta col·laboració amb la UPC? Joan Puigdomènech, que és de qui depèn políticament la sotsdirecció de Medi Ambient en mans de Marina Casals, va ser director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), que forma part de la UPC.

– En va ser director però ja fa temps [entre el 2005 i el 2011]. L'Ajuntament de vegades estableix vincles amb altres administracions com la universitat per desenvolupar projectes. En aquest cas, un professor que havia tingut encàrrecs d'altres administracions com el Ministeri de Foment va proposar traslladar un d'aquests encàrrecs a escala municipal i a l'Ajuntament li va semblar oportú fer l'estudi. Puidomènech, ni la Marina, no ha tingut cap paper perquè el conveni no és amb Medi Ambient ni Participació, que són les seves dues àrees. Em sembla que l'acord era amb Serveis Urbans, àrea de Cristina Paraira.

Posteriorment, quan la UPC va obtenir aquest conveni, nosaltres hi hem participat. Potser a la web no expliquem prou bé que no és un encàrrec directe a nosaltres sinó que és una col·laboració amb una universitat pública que té un encàrrec d'un Ajuntament. Ho fem amb Sant Cugat i ho farem amb altres municipis. De fet, Cíclica sorgeix en bona mesura d'aquesta escola i tenim vincles a nivell professional. Ajudem a la universitat a transferir a projectes reals els recursos que ha desenvolupat.

Arqbag és un altre col·lectiu que sorgeix de l'ETSAV, són col·laboradors vostres i també tenen contractes amb l'Ajuntament. Com és aquesta col·laboració?

– És un equip de professionals sorgit d'aquesta escola. Té un seguit d'encàrrecs de l'Ajuntament, en els quals no hem participat directament. No hem fet cap interlocució entre el consistori i ells, sinó que tenen els seus propis contactes. En alguns dels seus projectes hem col·laborat en temes d'aigua i recursos perquè ells ens han vingut a buscar més enllà de l'Ajuntament.

L'hort comunitari neix del Consell de Barri durant el mandat passat, quan el seu president era Francesc Carol. La idea era que tingués la forma d'autogestió. Com sorgeix la idea i com es transforma fins portar-la a la pràctica?

– Barreja diferents temes. Una cosa és la gestió de l'espai i l'altra és l'execució del projecte amb les licitacions. Per ordre temporal primer és l'execució. Pel que fa a les licitacions, aquest projecte no ha funcionat de la manera més habitual, és a dir, elaborar un pressupost orientatiu i buscar un constructor que assumeix totes les tasques contractant i subcontractant el que no pot fer amb personal propi.

En aquest cas, Cíclica com a equip redactor i de direcció d'obra hem anat a buscar diferents industrials que s'encarregaven dels diferents sistemes que s'havien d'executar, com la instal·lació elèctrica, el reg, el moviment de terres, la tanca perimetral... Com la suma d'aquestes partides no superava els 18.000 euros, que és el límit per haver-se de fer un contracte negociat, es va fer sense concurs obert. En el cas de superar els 6.000 euros es feien tres pressupostos i s'obtava sempre pel més econòmic. En el cas de ser inferior, crec que es pot fer directament amb una oferta. En qualsevol cas, depenia de l'Ajuntament. Assumíem, per tant, una feina extra de coordinació amb els industrials.

El contracte amb vosaltres era per coordinar?

– L'Ajuntament contractava directament els industrials. De fet, vosaltres n'heu publicat algunes despeses, no totes.

Les que hem tingut accés.

– Totes han passat per algun procés contractual.

Sí, però les actes de les Juntes de Govern, on s'aproven els contractes menors de 18.000 euros, no són públiques íntegres i per això només en vam tenir accés a algunes.

– Nosaltres no controlem els procediments interns de l'Ajuntament. Tenim constància d'un seguit de pressupostos que cobreixen les actuacions que s'havien de fer, que cap supera els 18.000 euros i hi ha algunes entre 6.000 i 10.000 i, per tant, s'havien de presentar tres pressupostos. Posteriorment nosaltres coordinàvem els diferents industrials però els diners no passaven per nosaltres, anaven directament de l'Ajuntament a l'empresa contractada.

Quan es licita tot conjuntament, la feina de coordinació que hem fet nosaltres normalment la fa el constructor o el contractista que ha agafat el conjunt de l'obra. Hi ha unes despeses extres que hem agafat nosaltres per abaratir el procés. És una obra relativament petita, sense grans complexitats.

El contracte amb vosaltres de quina quantitat era?

– Menys de 6.000.

I la suma de tot?

– Com es va dir al Consell de Barri de març, el pressupost de l'hort eren 57.000 euros, del qual una part no eren diners que es pagaven a industrials sinó que anaven destinats a tasques que feia el propi Ajuntament. Procurant que tingués la menor despesa possible, una part de les tasques les va desenvolupar la brigada municipal d'obres. Al voltant d'un 15% del pressupost eren diners es gastaven internament en materials per a la brigada.

Del conjunt del pressupost finalment s'ha invertit un 75%. Es preveia l'execució d'un pou, es van fer els estudis previs per veure si hi havia cabal suficient però van resultar negatius. Llavors, no tenia sentit fer l'obra per tenir una bassa i això ha fet que el projecte sortís més econòmic. Al marge d'això no hi ha hagut cap desviació.

Tot això a través dels diners de lliure disposició del Consell de Barri?

– Més de la meitat del pressupost, uns 30.000 euros, l'aportava el Consell de Barri i la resta els ha posat Medi Ambient de l'Ajuntament.

I pel que fa a la gestió?

– L'hort té una funció productiva, com la majoria, però també una social, que nosaltres creiem que és important per cohesionar el barri i per dotar els ciutadans d'eines i dinàmiques per prendre decisions d'àmbits que li afecten. L'hort era un lloc on es podia fer. L'Ajuntament també veia amb bons ulls que el model en què la gestió recau sobre el consistori i amb els usuaris amb un vincle individual amb aquest evolucionés cap a un model en què hi hagués una entitat o col·lectiu que fos capaç de gestionar el dia a dia. D'aquesta manera, l'Ajuntament no ha de posar tants recursos públics i, d'altra banda, s'avança cap a un model de ciutadania activa en la gestió dels espais de la ciutat i que es responsabilitza.

Com que nosaltres creiem en aquest model i l'Ajuntament també, ho vam impulsar. Aquest model d'hort comunitari no és el de Can Mates ni com els que sorgeixen ara d'entitats concretes perquè en aquest cas l'entitat no existeix prèviament sinó que s'organitza al llarg del procés. Els usuaris són gent que participa seguint unes bases de participació. Passat un primer període de participació s'inicia una dinàmica de conèixer els companys i d'adquirir dinàmiques de presa de decisions col·lectives perquè en cert moment puguin gestionar l'espai un cop passat el període d'acompanyament i un cop constituïda l'associació.

Amb el col·lectiu constituït legalment ells podran prendre les decisions que creguin conseqüents sempre d'acord amb allò que l'Ajuntament ha establert al programa d'horts urbans Cultiva't i també d'acord amb un reglament intern que s'hauran d'aprovar perquè el facin servir quan acabi l'acompanyament amb Cíclica al maig. A partir del juny comença el període de gestió comunitària sense acompanyament.

Quanta gent hi participa?

– Ara hi són quasi 200 persones.

Sobre la capacitat total és ple o encara queden places?

 

– L'hort tenia diferents modalitats de participació. D'una banda, les parcel·les més tradicionals, a mode de particulars. N'hi havia 40, que es van esgotar durant el termini d'inscripcions. Però no són 40 persones ja que hi havia la possibilitat que cada parcel·la estigués gestionada per una unitat de cultiu, que és una figura paral·lela al que en una cooperativa de consum seria la unitat familiar. Les unitats de cultiu podien arribar a ser de fins a 16 persones, com a extrem. En tenim una de 16. En la resta sempre són un titular i uns quants beneficiaris. Les 40 parcel·les poden representar prop de 150 persones entre majors d'edat i menors.

D'altra banda, hi ha gent apuntada a l'hort comunal, una franja d'espai en la qual el cultiu es decideix entre tota l'associació. És gent que no buscava tant la parcel·la per cultivar aliments i emportar-se'ls a casa, sinó que més aviat van venir a l'hort com a espai social on conèixer a gent del barri amb interessos semblants als seus. Hi havia 12 places disponibles i n'hi ha quatre ocupades. En conjunt és una comunitat que pot créixer una mica més.

Si algú es vol apuntar, què ha de fer?

– A la web hi ha disponible un formulari d'inscripció que rep la comissió de benvinguda de l'hort amb el nostre ajut. Poden optar a participar directament a través de l'hort comunal i d'apuntar-se a la llista d'espera de les parcel·les particulars. Ja hi ha unes quantes persones apuntades però ens imaginem que amb el temps hi haurà una certa renovació. No serà immediat perquè una persona no s'apunta a un hort per a poc temps ja que es tarda un temps a recollir-ne els fruits. De fet, hi ha una persona que ja ha entrat perquè hi va haver una que en el període d'inscripció van canviar les seves circumstàncies personals i va renunciar a la plaça.

Quina valoració feu de l'acollida?

– Els usuaris estan engrescats, sobretot des que toquen terra. Les primeres setmanes van ser més àrides perquè abans d'obrir les portes i agafar l'aixada vam tenir unes quantes reunions de posada en marxa. Si es passeja per l'hort es veu que les parcel·les estan en funcionament i algunes ja donen els primers fruits.

A nivell comunitari, gent que no tenia experiència en la gestió col·lectiva ha anat agafant responsabilitats, que és el que volíem, que tothom se sentís partícip i se sentís important. En funció de la disponibilitat cadascú ha d'agafar el compromís i responsabilitats que pot. És un procés complex perquè comporta implicació. Està tot per fer tot i que tenim referents.

Enguany s'han pronosticat més horts urbans en el marc dels pressupostos participatius. També l'EMD de Valldoreix ha cedit la gestió dels horts de Can Monmany a l'Ajuntament just ara que al 2017 acaba el conveni amb L'Ortiga. A Mira-sol heu desenvolupat l'hort perquè esteu des de l'inici, però teniu previst presentar-vos per fer alguna cosa en aquests nous espais?

– No tenim la vocació de continuar amb aquest projecte a Sant Cugat. Tenim clar per què estem en aquest hort. Entenem que Sant Cugat vulgui seguir desenvolupant aquests projectes però no hi participarem, com no podia ser d'altra manera.

Per què?

– Pel tema del conflicte d'interessos que has comentat al principi.

Just perquè el nou contracte es faria ara amb Marina Casals ja com a sotsdirectora de Medi Ambient?

– Clar. Evidentment, com qualsevol equip, creiem que val molt la pena el que fem i ens agradaria poder seguir desenvolupant aquest projecte. El podem proposar a altres municipis. A Sant Cugat tenim bona relació amb altres col·lectius, com ara L'Ortiga amb la seva tasca de formació. Però tampoc tenim més relació amb ells que això i que els dos som cooperativa. No farem cap pas de cara a la resta d'horts urbans.

Marxeu a altres pobles, llavors.

– Sí. Vam néixer aquí i hem fet coses que tenen el seu valor però, com en altres vessants, ens toca anar a proposar projectes a altres municipis.

Com veus la contractació pública? Venim d'un moment de crisi en què els pressupostos de les administracions han baixat.

– Som un despatx atípic, el nostre gruix d'activitat no és la contractació pública d'obra. Som un equip que sorgeix del món de la recerca i la nostra activitat se centra en el desenvolupament de plans i estratègies. No tenim gaire experiència d'obra pública i menys prèvia a la crisi perquè no existíem com a equip organitzat.

Amb l'Ajuntament, pel que sabem, ha estat tot correcte i dins dels termes legals. En el projecte de l'hort, per exemple, hem fet bastant exposició pública i el consistori ha sigut rigorosament estricte en els terminis i passos previs a l'execució. Desconec com ho han fet en altres contractes.

Ciutadans no ho veu tan clar. Han parlat amb vosaltres?

– Amb Cíclica no ha tingut cap mena de contracte.

Heu participat al concurs d'emprenedoria social de l'Ajuntament i heu superat totes les fites.

– Així és. El valorem positivament i fer els deures ens ajudava a nosaltres econòmicament i per assolir cert nivell de cohesió.

Tot i la valoració positiva, el govern ha dit que hi ha aspectes a millorar i per això proposa fer un Pla Director per aplicar-hi canvis. Creieu que hi ha aspectes de millora?

– Valorem positivament la proposta de l'Ajuntament i la feina que ha fet Tandem Social [encarregats de l'assessorament dels projectes]. Potser creiem que acompanyar els projectes més enllà del primer any és l'aspecte a millorar. En un any es poden fer moltes coses però després d'aquesta etapa et quedes sol i, a més, tal com es va dir en la presentació de l'altre dia, fer que sobrevisqui una empresa també és molt difícil. El segon any podria servir, potser menys intensament que el primer, a acompanyar i veure l'evolució de les apostes de negoci per garantir que arriben a bon terme.

No heu tingut cap problema per rebre diners de l'Ajuntament com a premi del concurs en forma de subvenció mentre teníeu el contracte de l'hort?

– Desconec el terme legal exacte del premi, si és premi, subvenció, ajut... En qualsevol cas, tots els projectes que tenim amb Sant Cugat estaven signats abans de guanyar el concurs. Tampoc hi havia pensat, així i tot l'Ajuntament és una única administració però està formada per diferents departaments i els diners del concurs venen d'un altre.

Vaja, vols dir que Marina Casals no determina si heu de guanyar el concurs.

– Bé, Marina Casals determina ben poc en aquest sentit [Riu], depèn de l'equip tècnic que s'encarrega del concurs.

En la jornada de cloenda tots els guanyadors d'aquesta edició van explicar el seu projecte en dos minuts més o menys però vosaltres també vau participar a la taula rodona de la mitja part. Com va ser això?

– Ens ho va proposar Tandem i vam acceptar. Creiem que era una forma de retornar-los la feina feta.

No hi ha explicació de si éreu l'únic projecte en passar totes les fases, el primer en fer-ho o qualsevol altre motiu?

– No tenim informació d'això. Simplement ens ho vam proposar i, com tenim sintonia amb ells, vam acceptar. Així i tot van ser cinc minuts de taula rodona.

T'agradaria fer propostes en la redefinició anunciada pel govern?

– Potser ara no ens hem allunyat prou de la primera fase com per fer propostes de com millorar més enllà de la prolongació de l'acompanyament. Si l'Ajuntament ens convida a aportar reflexions, òbviament hi participarem.

Més enllà de la perspectiva empresarial, ha estat útil per conèixer altres projectes?

– En la primera fase hi va haver bona sintonia, en la selecció. Hi va haver un procés que es fomentava el contacte entre projectes, el que és molt positiu tant per compartir experiències de persones novelles en l'emprenedoria com per conèixer altres idees que poden ser d'interès a nivell professional. Posteriorment potser ha costat una mica més perquè s'ha repartit més en el temps i les dinàmiques no eren col·lectives. Va haver un intent de fer una sessió de networking que al final no es va fer i potser era el moment per recuperar el fil. Ara, també hem d'entendre que tothom té molta feina.

Notícies relacionades