La Xesca, un relat molt més ample

Ja tenim data per al desallotjament de la Xesca. Tenim clar, però, que no ens quedarem de braços plegats. Davant d'aquesta mostra de poder, resistirem, ens celebrarem, farem soroll i en parlarem; en parlarem perquè la resistència també es troba en el camp conceptual.

El discurs hegemònic al voltant de l'okupació deixa ben clar qui són els bons i qui els dolents. És un discurs ben estret que té per base la cultura individualista del treball i s'edifica cap amunt amb els marcs legals i els estereotips per parets. Frases com "els okupes viuen de gorra", "els okupes s'aprofiten de la feina dels altres" i "els okupes destrossen les cases" reprodueixen una visió generalitzada de l'okupa apolítica, individualista, paràsita i bruta.

Aquest discurs, l'oficial, i tots els seus mitjans afins, tendeixen a englobar aquells qui qüestionen i desafien les classes dominants en categories de poc valor analític i molt valor simbòlic. D'aquesta manera, el potencial transformador que pugui tenir un determinat projecte queda eclipsat per aquest discurs i pel rebuig que s'activa quan sona la paraula okupació. En altres paraules, el que legitima la immobiliària i criminalitza el moviment okupa té poc a veure amb l'ús de l'espai en qüestió i molt a veure amb els interessos del capital.

Tanta és la força d'aquest relat que roman intacte quan trontolla un dels seus grans pilars, la legalitat. Si bé és innegable que projectes com la Xesca es desmarquen d'allò legal per aconseguir els seus objectius, què els diferencia de moltes de les empreses que es lucren per mitjà de l'explotació dels treballadors o l'incompliment de normatives ambientals? Què és més legítim, okupar un espai o desallotjar-lo? Tirar endavant un projecte autogestionari o especular amb el dret a l'habitatge? Tanta és la seva força que fins i tot el sentit comú –que interpel·la la gran majoria de la població– està al servei de la minoria dominant.

No obstant això, és un discurs ben fràgil i fàcil de tombar. En un dinar familiar ple de tiets escèptics, només cal explicar el que fa possible la Xesca perquè la seva legitimitat es faci palesa. A Sant Cugat, els fa por veure el que ha suposat el casal per al poble i el seu jovent. El que calia era un espai autogestionat i després de tantes promeses incomplertes per part de l'Ajuntament, l'okupació ha estat l'únic mitjà per aconseguir-ho.

Creiem necessari construir un contrarelat que reinvindiqui la tasca dels centres socials okupats, que trenqui amb la càrrega simbòlica de l'okupació i que la desmitifiqui. Aquest relat és molt més ample que l'okupació encaixonada que pressuposa l'imaginari hegemònic i beu d'iniciatives d'arreu del territori. Així, quan parlem de la Xesca, no només estem parlant de l'immoble de l'avinguda Cerdanyola sinó que ens referim també a altres projectes que, com el nostre casal, han nascut per donar resposta a les necessitats específiques de cada municipi.

Per la pròxima trobada familiar, ho tenim clar: compartirem el nostre relat, els direm el que la Xesca ha fet possible i els convidarem, també, a qüestionar les dinàmiques opressores i els constructes rovellats de l'statu quo.

Marta Vidal, membre de la Xesca

Notícies relacionades