Marta Vidal

Una mirada a l’oci nocturn de Sant Cugat amb la perspectiva de l’urbanisme feminista

Quan sents que al costat de casa teva una persona que podria ser la teva germana, la teva amiga o la teva veïna ha estat violada, l’angoixa que t’apareix a la boca de l’estómac no se’n va fàcilment. És una angoixa que et connecta, com a dona, amb una por que coneixes; la por de quan tornes a casa de nit i has de calcular quin és el camí més segur -que no el més curt: “Si vaig per aquí, em sentiré segura perquè sé que està il·luminat però no hi ha cap casa a prop”.

Què té el Quinto que el fa tan especial?

‘Han picat quinto!’ Són les dues de la matinada i l’úlitma partida de la nit s’ha acabat. Però encara no és hora d’anar cap a casa. Abans, cal recollir tot l’escampall de guixes i cartons, assegurar-te que ningú es deixi el seu abric, que cap pancarta política quedi penjada a la paret i fer pedagogia perquè les persones que s’acumulen a l’entrada no deixin les burilles dels cigarros al parc infantil.

Subscribe to Marta Vidal