Publicitat

Violència vicaria

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Potser no havíem sentit parlar tant de la violència vicaria com fins ara, un tipus de violència que pateixen milers de dones. Una violència que ataca el més preuat. Aquella que instrumentalitza els fills i filles en contra de les mares. Quasi totes les històries vitals de les mares que han patit violència que conec, la pateixen, diàriament, mes a mes i any darrere any. Moltes dones quan surten de la violència de gènere creuen que ja està, que cadascú pel seu camí i que ara toca recuperar-se, però pel que no van preparades es pel fet que un maltractador, difícilment, perdrà la peça, el control sobre la dona ho exercirà a través de les criatures, malmetent, mentint, destrossant les vides. Alguns d'ells assassinen de forma física, com estocada final contra les mares, altres, separant-los i viciant les relacions amb la mare. Mares que porten anys sense veure als seus fills i que veuen com són apartades, mares que han de carregar amb aquest judici públic, on totes les persones opinen sobre el que és teu, la intimitat. Dites males mares, on aquesta sentència desbasta més encara.

No hi ha perfils determinats de víctimes ni d'agressors, el risc de ser víctima és compartit per totes les dones, no té res a veure amb el nivell cultural o econòmic. Encara persisteix aquell estereotip social respecte a les víctimes que s’associa amb ser escasses de recursos econòmics o personals.

Creure a les dones és fonamental, però la violència que pateixen les dones no ha de ser un tema de fe, sinó que hauria de ser un tema de justícia. Professionals de justícia formats en violència masclista amb perspectiva de gènere, sinó aquestes mirades justificades, normalitzades i amb pactes de silenci mai deixaran d'existir.

Davant del maltractament cal reaccionar, que el silenci no ens faci còmplices.

Maribel Guillamón, fundadora de No Estàs Sola.

Notícies relacionades