Publicitat

Violència vicaria

Potser no havíem sentit parlar tant de la violència vicaria com fins ara, un tipus de violència que pateixen milers de dones. Una violència que ataca el preuat. Aquella que instrumentalitza els fills i filles en contra de les mares Quasi totes les històries vitals de les mares que han patit violència que conec, la pateixen, diàriament, mes a mes i any rere any.

Moltes dones que surten de la violència de gènere creuen que ja està, que cadascú pel seu camí i que ara toca recuperar, però el que no van preparades és que un maltractador, difícilment, perdrà la peça, el control sobre la dona ho exercirà a través de les criatures, malmetent, mentint, destrossant les vides. Alguns d'ells assassinen de forma física com estocada final contra les mares, altres separant-los i viciant les relacions amb la mare. Mares que fa anys que no veuen als seus fills i que quan ho fan són apartades, mares que han de carregar amb aquest judici públic, on totes les persones opinen sobre la seva intimitat. Anomenades males mares, aquesta sentència les desbasta encara més.

No hi ha perfils determinats de víctimes ni d'agressors, el risc de ser víctima és compartit per totes les dones, no té res a veure amb el nivell cultural o econòmic. Encara persisteix aquell estereotip social respecte a les víctimes que s'associa amb escassos de recursos econòmics o personals.

Creure a les dones és fonamental, però la violència que pateixen les dones no ha de ser un tema de fe. Si no que hauria de ser un tema de justícia els professionals de la justícia haurien d'estar formats en violència masclista amb perspectiva de gènere. Si no, aquestes mirades justificades, normalitzades i amb pactes de silenci mai deixaran d'existir.

Davant del maltractament cal reaccionar que el silenci no ens faci còmplices.

Maribel Guillamón,
No estàs sola

Notícies relacionades