Publicitat

Paula

Ella, com moltes dones, va pensar que aquell home que acavaba de conèixer era el seu príncep blau, era encantador, al menys això li va semblar, la trucava constantment interesant-se per com estava i li deia tot de coses maques. Paula tenia 30 anys, havia tingut dues parelles més però no l'omplien suficient com per plantejar-se alguna cosa més seriosa. Tenia una bona feina i un futur prometedor. Ell tenia dificultats, havia tingut una infància difícil i la vida no li havia anat bé, no tenia feina i es queixava que la vida havia sigut molt injusta amb ell.

La Paula el va ajudar a trobar feina, bé, de fet, li va pagar dels seus estalvis un local perquè comences un petit negoci, ell estava encantat a l'inici: "Ets el meu àngel de la guarda", li deia sovint, però va començar a anar més tard a la feina, s’adormia i els encàrrecs a vegades no els apuntava i s'oblidava i d'aquesta forma cada cop tenia menys i menys clients.

Aviat van començar a quedar cada dia i ella va deixar d'anar amb els amics i poc a poc inclús ni amb la família. Li deia que es mataria si no estigués amb ella i que ningú, ningú podria estimar-la com ell. Sense adonar-se es va veure sola, ja no quedava després de la feina per fer el cafè, sempre tenia excuses i la principal és que a ell no li agradava cap amiga i molt menys cap amic d'ella.

El primer cop va arribar en una discussió ridícula, era per quina pel·lícula volien veure i ella va fugir a casa d'una amiga. Ell va anar a buscar-la i li va jurar i re-jurar que mai, mai ho tornaria a fer. Li va durar poc doncs els cops eren més freqüents. Va marxar de casa tres vegades amb la ferma intenció de no tornar però ell sempre es presentava amb la ferma intenció de la reconciliació... I ho aconseguia: "Aquesta vegada és l’última, s'ha acabat! Però necessita la meva ajuda." I ell sols feia que dir-li: "M'has d'ajudar, amb tu, puc fer-ho tot". "Ell ha d'entendre que s'ha acabat que podem ser amics però sense mi no podrà tirar endavant així que em quedaré amb ell perquè es vagi adonant" . Les seves cites d'un dia a la setmana van passar a dues i a tres i un mal dia va tornar a conviure amb ell. "Ara sí, ha canviat, no l'havia vist mai com ara, mai més em tornarà a fer mal, ho crec". Al cap de dos dies de la tan enyorada reconciliació ell li va posar un ganivet al coll, cridava que la mataria i que s'havia acabat. La Paula li va parlar i parlar re-jurant que faria el que volgués, que tindria el fill que ell tant desitjava i ell va baixar la guàrdia, va aconseguir sortir de casa i demanar auxili. La Paula porta un any en una casa d'acollida.

Paula és un nom fictici per una història real. Una història molt resumida de molt de dolor, com totes les altres. Una història de desdibuixar-se per ajudar a dibuixar a un altre, de no tenir-se en compte i de renuncies a la història personal. D'una concepció errònia del significat de l'amor. Ella va tenir sort, va salvar la vida i malgrat que costa va fent camí de recuperació personal entenent que en l'amor no s'hi val tot.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades