Publicitat

Maria, la tonta

La María Domínguez Remón va néixer el 1882 a un poble d'Aragó, de família pobre va treballar al camp des de ben petita.

La seva mare li deia que baixes el cap quan passava un home al costat, això de mirar-los de front es podia considerar una provocació i les dones, en aquella època no tenien les mateixes llibertats. La Maria abaixava el cap i feia el que s'esperava d'ella la gent del poble li va posar el sobrenom de la tonta.

La van casar amb 18 anys amb algú que ella no va voler mai, cansada d'aguantar les pallisses durant anys del seu company va fugir cap a Barcelona on va descobrir un món de possibilitats. Però el pes de la família i de l'entorn eren grans així que a petició d'ells va tornar amb el maltractador, va aguantar 7 dies més i va dir prou. Va passar de víctima a supervivent.

De seguida va veure la importància de formar-se, l'educació per les nenes era molt escassa, elles eren educades per ser mares i esposes. Va començar a estudiar per ser mestre compaginant treballs de serventa, les dones i a més a més les pobres ho tenien força difícil per canviar les seves vides i ella a més a més va abandonar al marit, cosa que molta gent del seu poble no podia entendre, en aquella època la violència no era motiu per marxar.

Una dona humil, camperola i amb ganes de canviar les coses, una dona feminista que volia un món millor amb les mateixes oportunitats i drets que els homes.

La Maria va ser la primera alcaldessa elegida democràticament i va dedicar gran part de la seva vida a la seva passió, ensenyar i escriure. Va promocionar com ningú a la seva època la importància de l'educació com a canvi social en les nenes i els nens, sobretot de la classe treballadora.

Va defensar la veu pròpia, aquella que surt de la injustícia i de la desigualtat. Va ser afusellada el 7 de setembre de 1936 a Fuendejalón per les tropes franquistes.

El seu llegat va ser esborrat i silenciat durant molts anys. La seva lluita i consciència com el de tantes dones que ja no estan entre nosaltres són un referent per continuar defensant la justícia social, la igualtat d'oportunitats, els drets i llibertats. Perquè tot això no ve donat ni apareix sense reivindicar-ho

Per les que ja no estan, per les que hi som i per les que vindran.

Notícies relacionades