Publicitat

La punta de l'iceberg

Jordina, Lucia, Maria Teresa, Betty, Warda (embarassada de 4 mesos i amb un fill de 7 anys assassinat també) i Katia. Aquestes són les últimes víctimes assassinades per violència masclista. 6 dones i un infant en una setmana. Arrancades de les seves vides en mans d'agressors. 14 dones des de principi d'any sols en violència de gènere, sols comptabilitzen les víctimes amb vincle amb l'agressor.

Sagnant i molt dolorós, la punta de l'iceberg, la que veiem visiblement, la que poques persones s'atreveixen a negar-la, la que algun partit polític vol fer-la passar per violència intrafamiliar. Però això és el resultat d'un sistema estructural, cap d'elles ha aparegut morta de sobte, ni en cap arravatament passional, com abans es deia. Moltes d'elles portaven anys i anys de violència psicològica, sexual, econòmica, ambiental, física...I aquestes sí que no les veiem perquè malauradament no les tenim present, ens passen desapercebudes, ens acostumem a veure el masclisme com una normalitat tan invisible que no el detectem, veiem el blau però no la paraula prèvia. El masclisme abasta molt més que la punta de l'iceberg, té moltes dimensions i si no en som capaços, continuarem veient els assassinats com a fets puntuals sense correlació directa amb el masclisme.

Cal invertir en detecció, en educació, en formació. Quan abans sabem les múltiples formes que té abans podrem sortir. El masclisme mata, sense cap dubte, mata l'última expressió, però abans et mata la violència psicològica, els silencis de l'entorn, la justícia patriarcal, la negació i la seva impunitat.

Contra la violència masclista actuem que el silenci no ens faci còmplices.

Maribel Guillamón,
fundadora de No Estàs Sola

Notícies relacionades