Girls night in

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Amb l’augment de casos i amb aquest eslògan dones del regne unit intenten posar el focus d'atenció a un problema greu que afecta a les dones. La por a ser violades a l'espai públic nocturn mitjançant drogues a la beguda o, l'últim, drogues punxades sense consentiment. Si ets dona saps del que parlo, estar en un lloc d'oci i no separar-te ni un moment de la beguda. Anar amb amigues juntes per la por d'estar en terreny hostil quan es fa fosc. Històries contínues passades de mares a filles per aquesta por arrelada a patir agressions, per estar fora de lloc d'aquest mandat no escrit però gravat en les nostres memòries.

Amb un augment de denúncies a Catalunya per delictes d'aquest tipus, encara moltes vegades silenciats i no denunciats a no ser que requereixin hospitalització i intervenció sanitària. Aquesta setmana hem tingut la notícia de dues violacions: la de la noia de 16 anys a Igualada i la d’una dona Lleida.

Quedar-se a casa no és la solució però sí posa un punt d'atenció a les administracions i sobretot a les persones empresàries d'oci nocturn perquè s'adoptin mesures urgents d'augment de protecció, formació en actuacions i canvis de normativa.

Aquestes mesures són una part però si anem a un terreny més profund hauríem d'anar a l'àmbit de l'educació, una educació sense aquesta transmissió de rols per gènere, una basada en la igualtat, en el respecte. Aquesta sens dubte seria una bona eina per l'erradicació de les violències masclistes.

Les famílies, escola i qualsevol persona d'aquesta societat amb les nostres accions som responsables de la transmissió de valors als nostres infants i adolescents. Ja es hora del canvi, ja es hora que el focus d'atenció sigui el que pertoca, sigui la persona responsable de l'agressió i no la víctima.

Les pel·lícules porno no poden ser mai substitut de l'educació psico-sexual-afectiva. El porno està allunyat de les històries reals, utilitza un imaginari de submissió, cosificant i humiliant moltes vegades les dones.

Hi ha una normalització de les violències. Molts i moltes adolescents no es reconeixen amb la paraula violència masclista i prefereixen parlar de relacions tòxiques, a vegades tenen la idea que les violències afecten sols a persones grans. Saber reconèixer les senyals d'alarma i identificar situacions abusives és totalment necessari.

Davant les violències masclistes cal actuar. Que el silenci no ens faci còmplices.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades