Publicitat

Endavant

Falten tres dies pel 8M i la nostra ciutat és plena d'activitats reivindicatives i de consciència. Abans els actes se circumscrivien en el propi dia i ara, i cada cop més, es va allargant en el temps. Aquest moviment seguirà fins que arribi la normalitat al nostre dia a dia, fins que no sigui necessari cap tipus de reivindicació, fins que tota aquesta violència invisible vers la dona la puguem identificar, la puguem veure i la puguem deconstruir.

L'altre dia vaig sentir una conversa de dos homes de mitjana edat i la veritat és que no tenia desperdici. Era com si estiguéssim en dos móns oposats, per ells el moviment feminista era un perill i no entenien res de la lluita de tants anys. Les relacions i perspectives entre dones i homes estaven canviant i les regles de joc els hi descol.locava,"al final no podrem fer res, ni mirar".

Aquest pensament no és residual, no només hi ha la persona que “fa” sinó també el que calla. Sembla que no pugui explicar que a dia d'avui hi ha 1.047 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. Sembla que tampoc pugui parlar de la violència masclista, ni de les violacions, ni del sostre de vidre, ni de la càrrega mental que contínuament tenim per ocupar-nos de que tot funcioni, de les tasques de la cura, de les persones grans de la familia de tantes i de tantes coses que no existeixen a ulls de molts homes.

Tornarem a sortir al carrer les vegades que faci falta, com van fer les nostres predecessores perquè el moviment vol justícia, equitat i igualtat, així que endavant!

Maribel Guillamón, fundadora de No Estàs Sola

Notícies relacionades