Els nostres cossos

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La Cristina Lamb és escriptora i corresponsal de guerra porta molts anys escoltant històries de dones en zones de conflicte armat. Històries amb denominador comú, la impunitat. I és que malgrat de que a milers de dones i nenes en moltes zones del nostre món se les viola, ven i esclavitza diàriament, difícilment els responsables passaran per judicis pels crims comesos.

Els caps de Lamb esperaven històries dels combatents, del conflicte armat i a ella li interessaven especialment les històries que no sortien en lloc, aquelles individuals que tenen el fons col·lectiu. Històries invisibles per ser de dones que poc importen als seus països d'origen i també a occident.

Aviat es va adonar que els relats eren molt semblants malgrat les diferències geogràfiques.

Al llibre Els nostres cossos, les seves batalles l'autora ens parla de tot aquest dolor de milers de dones, on els cossos de les dones són utilitzats com armes de guerra.

Massa silenci, en els conflictes armats es donen també aquests crims especialment en contra les dones. Per exemple, què en saben de les violacions en la Guerra Civil espanyola?

El visible i invisible és creat sempre pels vencedors, ells són capaços d'esborrar moments importants de la història i dels col·lectius.

Les guerres no solucionen res, les guerres no van a l'arrel del problema i les dones i infants són els que més pateixen. Difícilment en els processos de pau hi ha dones i segur que la pau seria més llarga si elles hi fossin. Difícilment els homes poden aportar les visions de necessitats d'altres col·lectius quan no els tenen en compte.

La Lamiya Aji Bashar, de 18 anys i la Nadia Murad, de 23 anys, són supervivents i activistes yazidies. Van ser esclaves sexuals i les seves paraules fan testimoni de la crueltat més extrema. Elles han pogut sortir dels seus països però no es cansen de repetir que més de 3.000 yazidies continuen desaparegudes. Les dues han sigut premiades per organismes prestigiosos d'occident però segurament l'únic premi que voldrien no el tindran. Restauració. Veure en el banquet dels acusats a tots aquells que les van vendre i que les van violar.

Restauració, justícia, reconeixement dels fets es que volen les víctimes.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades