Adolescents

Kelly va ser assassinada aquest gener. Tenia 17 anys i tota una vida per davant. No va poder ser més protagonista de la seva vida perquè la seva exparella li la va prohibir.

Moltes persones es deuen preguntar com en el moment tecnològic que vivim, de coneixements, informació... poden passar coses així; que els adolescents puguin caure en la violència de gènere.

Elles i ells viuen en la mateixa societat que nosaltres, aquella que cosifica les dones, aquella que pensa que l'amor és control, aquella que creu que en l'amor s'hi val tot, aquella en què la dona és objecte dels desitjos de l'altre i no subjecte del seu propi desig... Aquella que li costa identificar els inicis de la violència de gènere. I costa identificar-los perquè l’agressor no et ve de forma agressiva a l'inici sinó de forma molt subtil, bevent de les fonts que tenim naturalitzades: “És molt gelós segurament perquè m'estima moltˮ.

Els nostres adolescents s'inicien en les relacions com poden, com ho vam fer nosaltres. Alguns tindran sort, es trobaran amb parelles que premiïn l'amor però d'altres no, altres desenvoluparan tots els estereotips de gènere, aquells rols masclistes que sotmeten a les dones. I és que no ho tenen fàcil: pel·lícules, cançons, videoclips i models de referència fan que es perpetuïn tots aquests rols, fan que es normalitzi i sobretot fan que no siguin visibles, que no existeixin. Molts d'ells trobaran acceptable controlar a les seves parelles a traves del mòbil, de les xarxes... El sentiment de possessió farà que pensin que allò és normal i desitjable, doncs si “no hi han gelosia, no hi ha amorˮ.

Cal fer molta educació de base, continuada i diària, transversal. La prevenció és una de les millors formes per anar ofegant al masclisme. El control és l'inici i no podem confondre’l amb cap tipus d'emoció sana. Que et controlin com has d'anar vestida, amb qui vas, com vas, les teves amistats, si estudies, si treballes no són senyals d'amor, allunya't ben lluny, busca ajuda professional, explica tots aquests neguits que no et quadren, tens tota una vida plena a viure on tu has de ser la protagonista.

 

I nosaltres, les persones adultes hem de reflexionar sobre els models que tenim a la nostra societat. Estar pendent dels seus inicis de com es relacionen amb els altres, d'afavorir espais segurs on verbalitzar les emocions, d'anar-los reconduint si veiem que tenen relacions de submissió o agressivitat, de buscar ajuda i de saber detectar les senyals d'alarma, de ser conscients que la paraula i l'acció han d'anar de la mà i que el que fem com adults repercuteix als nostres adolescents.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades