40

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Cada cop que rebo la notícia d'una dona assassinada o un nen o nena a mans dels seus pare sento un dolor terrible. Segurament com tu, veiem la part més crua d'una realitat que dia a dia ens colpeix que ens emmiralla amb una societat que busca explicacions aïllades o romàntiques d'uns fets que ens hauria de posar dempeus.

L’any 2013 es va començar a comptabilitzar els menors assassinats a mans dels seus pares o parelles de les mares, avui dia portem 40 vides trencades, 40 vides arrabassades i moltes més doncs aquí no van incloses les vides de les mares i familiars que hauran de viure amb el dolor terrible de la pèrdua. És important veure que no són casos aïllats sinó connectats entre ells, no obeeixen a mandats de pertorbats mentals ni a monstres sense cap, són homes que des de la seva racionalitat i ment freda volen provocar el mal més gran possible a les seves mares. Des de fora podem arribar a pensar que no és possible que cap en el seu bon judici faria una monstruositat així, que ho fan des de la bogeria. No, ho fan des de la violència, els fills són peces que serveixen per continuar torturant a les mares, per continuar tenint poder i control.

Les dones que hem patit violència sabem que un pare maltractador no és un bon pare, no és un bon model. Des de molts jutjats els hi costa molt veure aquesta correlació, una cosa és l’actitud amb les dones i altre amb els mateixos fills i filles, continuen donant custodies compartides i règims de visita en casos de violència masclista, tan sols es retiren en un 4,38% segons dades del Consejo General del Poder Judicial.

Cal establir sistemes reals de detecció i protecció a les dones i criatures, més seguiment de les visites compartides, supervisió a les escoles o guarderies, però per això necessitem personal especialitzat capaç de detectar símptomes d'alarma.

S'acostuma a posar el focus sols en si hi havia denúncies prèvies o no, posant la responsabilitat en la dona, però hi han assassinats de dones que havien denunciat i de mares que posaven en coneixement el perill que corrien els seus fills, així que no culpabilitzem a les dones que estan patint violència. Cal reaccionar com a societat, per què ens passa per alt? Com és que no detectem senyals al nostre voltant? Com és que normalitzem la violència?

Contra la violència masclista actuem que el silenci no ens faci còmplices.

Maribel Guillamón, fundadora de No Estàs Sola. 

Notícies relacionades