1078

1078 és el nombre de víctimes assassinades per violència masclista ençà el 2003. 45 dones en aquest any que acabem de deixar, totes elles en feminicidi íntim. En falten les dones assassinades pel fet de ser dones, les que no es comptabilitzen en el registre de violència masclista, les que semblen mortes per diverses circumstàncies i vist així ni sembla que tinguin en comú un masclisme atroç que amb la dalla va trencant vides. Enguany sumarien 85 vides arrabassades. Lonela va ser l'última, va ser el 31 de desembre, assassinada en presència dels seus dos fills de 8 i 10 anys. Nens que malgrat haver viscut tota la crua violència a la llar, malgrat la denúncia desesperada de la mare, alguna persona des d'un jutjat va considerar que no es podien interrompre el règim de visites del pare maltractador.

1078 són les víctimes de feminicidi íntim, la punta d'un iceberg que no para d'alimentar-se i de créixer, però les llistes serien molt més sagnants si comptéssim totes aquelles que van ser assassinades per algú que no tenien un vincle afectiu.

Aquest any deixa moltes ferides obertes en violència, primer les assassinades i després totes aquelles dones i criatures que han patit en extrem un confinament amb un agressor les 24 h del dia. Dies i nits amb el terror a casa. Més encara invisibilitzada, encara més impune. La violència contra les dones no para, es viralitza i sembla que no hi hagi cap remei contra ella. Doncs en moltes ocasions no veiem cap nexe en comú, no veiem aquest masclisme depredador que és capaç de matar i violentar de múltiples formes.

La violència institucional és present en molts casos de violència masclista i, en moltes ocasions, queda invisibilitzada, no dóna lloc a res, no passa res. Guarden minuts de silenci per les víctimes, les conviden a denunciar, però després les institucions es renten les mans, no hi són al costat de les víctimes. Des de fora sembla un sistema garantista i quan entres a dins observes contradiccions contínues. Som el que fem i una de les coses que aprenem les que hem pogut sortir de l'espiral de violència és que paraula i acció sempre, sempre, han d'anar de la mà.

Si no anem a l'arrel, anirem posant tiretes, anirem lamentant mortes i situacions abusives per dones i infants, així que un dels meus desitjos més esperats per aquest nou any és una vacuna contra el masclisme i moltes accions per erradicar-lo perquè de silencis ja estem fartes.

Maribel Guillamón,
membre de No estàs sola

Notícies relacionades