L’enriquiment obscè de les elèctriques

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Durant aquest estiu hi ha dos temes recurrents, habituals a la ràdio, a la televisió i als diaris: la calor i la contínua pujada de la llum. El tema de la factura elèctrica, sense dubtes, és el tema estrella. Fent un paral·lelisme amb els Jocs Olímpics, sembla que les elèctriques, com atletes superdotats, s'han llençat a una carrera imparable per assolir un nou rècord cada dia; amb una diferència, mentre els rècords dels atletes desperten admiració i aplaudiments, els de les empreses de la llum aixequen ràbia i indignació, el rebuig més generalitzat en un tema de preus que jo tingui memòria.

Al llarg de les darreres setmanes s'han sentit moltes reflexions sobre el preu de la llum, la forma de fixar les tarifes, possibles mesures a prendre per part del govern, normatives... Comentaris de tota mena han omplit pàgines i hores d'informatius i tertúlies, però a mi me n’ha falta una, o almenys jo no l’he sentit. En aquestes empreses, per l’anomenat fenomen de les portes giratòries, hi ha ficats ex-polítics fent de consellers i de càrrecs directius; que, com qualsevol que cobra, treballa pels interessos de qui paga. Alguns d'aquests directius estaven en primera fila de la política i en partits de l'anomenada esquerra possible. Són dones i homes amb una declarada vocació de servei públic, la res publica, que s'entén com voluntat de treballar per servir a la comunitat, pels interessos i el benestar de la majoria, aquesta franja de població que s'aixeca cada dia, desenvolupa una tasca, surfeja sobre els problemes i imprevists que trastoquen la tranquil·litat de la vida diària, encara que el tema de la llum ja s'ha convertit en una condemna persistent. I aquest polítics d'esquerres reconvertits en servidors de les patronals elèctriques, han fet algun comentari o reflexió al respecte, han fet declaracions públiques sobre aquesta situació que sagna la gent més desfavorida o s'han plantejat dimitir davant de les pràctiques de monopoli, abús de poder i manipulació de preus que realitzen les companyes que les contracten?

La patronal, a dia d'avui, tampoc s'ha pronunciat ni ha atès la crida dels mitjans de comunicació. El seu temps el dedica a altres menesters més lucratius.

Personalment m'agradaria sentir l'opinió d'aquest polítics que van governar sota l'ensenya d'esquerres i ara s'han reconvertit en assalariats d'empreses que no poden ser condemnades, per pràctiques suposadament delictives, perquè la llei s'ha fet a la mida dels seus interessos. I a la gent d'esquerres sempre se li demana coherència, honestedat...

Aquesta setmana, per intentar sufocar l'escàndol que creix dia a dia, la ministra Teresa Rivero ha sortit als mitjans de comunicació comminant a les elèctriques a prendre consciencia del mal que estan fent. A mi em sona, amb altres paraules, a regany, que deuen portar-se bé o la societat, com als nens dolents a l'escola, les castigarà. Doncs anem bé, demanar ètica i moral quan estem parlant d'un assumpte com és guanyar diners a cabassos i de manera ràpida i fàcil.

I mentre, els experts debaten sobre com es calcula el preu de la factura, el funcionament del mercat majorista de l'energia, com es determina el preu que paguem els usuaris, el marge d'actuació possible del govern... Però el problema deriva de posar de guardià del galliner a la guineu, o als lladres a redactar les lleis d'ordre públic. Qui dona les directrius per elaborar les normatives i lleis que regeixen el mercat?

I podem fer alguna cosa els usuaris, els ciutadans de peu, els hostatges d'un servei que deuria ser públic? Això per a un altre dia.

Mariano Martínez, diletant a jornada completa

Notícies relacionades