I tindran una segona oportunitat

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Ara que fa gairebé tres mesos de Sant Jordi, crec que és el moment d'anar a comprar llibres. Però aquesta vegada no aniré a la llibreria de sempre, vull comprovar si amb els llibres de Sant Jordi passa com amb els regals de Nadal, que l'endemà la gent ja comença a treure-se'ls de sobre i a col·locar-los lluny. M'aproparé a una llibreria de segona mà que tinc localitzada al carrer major.

Allí em trobo a l'Àlex Calltellarnau, jove, dinàmic, resolt... l'antítesi del llibreter d'antic, atrinxerat darrere del seu escriptori, abstret en enigmàtics consultes i rodejat de piles de llibres de tota mena, en una atmosfera envoltant de paper vell i humitat. L'Àlex està contínuament en moviment, col·locant material nou a les estanteries o atenent l'ordinador i el telèfon, perquè "tinc clients de tot l'estat i inclús d'Europa". Una llibreria de segona mà, o de low cost com figura sota el nom, Re-Read, és un establiment obert al món mitjançant les xarxes.

La sorpresa és que no estic sol, hi ha més gent remenant a les estanteries, perquè aquí els llibres estan perfectament ordenats amb etiquetes per matèries. No són piles o capses plenes de lletra impresa. Té un racó per infants, un detall important, perquè es vagin acostumant a visitar uns dels temples de la cultura. En un apart, l'Àlex m'explica que no hi ha un daltabaix significatiu per èpoques i que té clients fixos, algú que compra cada dia. Es poden comprar llibres cada dia? Doncs sembla que si, com es pot anar cada dia al bar. "Hi ha un parell de persones que venen un dia fix de la setmana, s'emporten un parell de llibres i a la setmana següent els renoven". S'ha de dir que en Re-Read també et compren els teus llibres.

L'Àlex fa poc que està davant de Re-Read, una franquícia. Ell es va fer càrrec l'any 2019. I com va arribar al món del llibre? "Jo treballava a Telefònica, responsable dels punts de venda de tota Catalunya, amb unes 170 persones a càrrec meu. Ja hi portava 18 anys i l'estrès i la pressió van fer que em plantegés el canvi. Viatjava per tota Catalunya, sóc lector empedreït i visitava amb molta freqüència els locals de la cadena. Quan em vaig decidir pel canvi vaig començar a mirar als voltants de Sant Cugat per muntar una i em vaig trobar amb la sorpresa que la noia que portava aquesta l'anava a deixar per obrir una altra a Girona". I com es passa de vendre telèfons a moure's entre llibres? "En part, com consumidor habitual tu tens una experiència i un camí fet, i abans d'obrir vaig rebre una formació d'una setmana per part dels responsables de la franquícia". Home, també ajuda en aquesta feina ser llicenciat en Ciències d'Informació i en Història.

Veig que al fons hi ha un traster ple de gom a gom de material per col·locar i li pregunto com s'abasteix de llibres, "tot el treball el faig jo sol, la gent es posa en contacte, ells ja saben les condicions i, fora d'horari de botiga, em desplaço al domicili del venedor i ocasionalment, si és poca quantitat, ells mateixos ho porten aquí". Té un altre local també ple, que és com l'antesala, lloc de repòs fins que hi ha espai, perquè ens pot sorprendre, però són més les biblioteques a la venda que les compres de llibres de segona mà. No ho puc creure, però li sobren. I això que aquesta botiga té una clientela fidel, amb compres contínues. Per exemple, les vendes d'aquest Sant Jordi s'han apropat molt a les de 2019, any de reobertura i referència fins que no oblidem els temps foscos de la pandèmia.

A mi, sempre que veig llibres usats en venda, jo que tinc una relació quasi afectiva amb els meus, m'assalta la pregunta, quines raons porten a la gent a desprendre's d'ells? "El cas típic, el que sempre ens ve al cap, és quan hi ha una defunció i els hereus no volen o no poden fer-se càrrec. Però de casos hi ha més. Un és quan la gent es canvia de casa, a una més petita, espai limitat, s'ha d'alleugerar l'aixovar. O quan una parella se separa i ningú els vol o ningú té espai en la seva nova llar". Però, malgrat tot, com han establert lligams sentimentals, la gent vol que els llibres tinguin una segona vida, "i moltes vegades no és l'import que reben el més important, és saber que seguiran vius". Segurament per això no acaben dins el container del paper (el tan publicitat reciclatge), palanca amb la qual salvarem el món.

Després ens endinsem en l'univers de la clientela, aquesta miscel·lània d'arquetips humans que ens movem en qualsevol escenari. I com aperitiu, li explico una escena de la qual vaig ser espectador en una llibreria referent d'una ciutat mitjana. Una senyora entra i demana una bíblia, li treuen una enquadernada en verd, però ella diu que si no hi ha en vermell, que és el color que li anava amb el moble. Malgrat el poc temps en el món de les lletres, atresora un bon grapat d'anècdotes per contar. Ell també té una història semblant a la meva, una persona que li va demanar llibres, sense especificar títols, autors o temàtiques, l'important eren els lloms i la gamma de colors. Eren clarament per emplenar estanteries. Que pot ser una raó respectable com qualsevol altre. Però a mi "el que em produeix veritable dolor és quan et demanen llibres amb determinades enquadernacions, de certa qualitat i característiques, per treballs manual, com fer una làmpada. I potser veus que s'emporten una primera edició de Proust en francès". Una veritable pena, com quan t'assabentes de la pèrdua o destrucció d'un ben cultural o artístic. Perquè part de la vida es fonamenta sobre cadàvers deels nostres avantpassats, des del principi dels temps. Altres usos, per fer decorats per filmacions o performances, per escenes de teatre... I hi ha empreses que demanen lots de llibres per regalar als seus empleats o, a vegades, clients. Pot ser una forma de ser ecològic.

Una altra anècdota, recollida directament al lloc dels fets. L'Àlex li comenta a un client que el dia de Sant Jordi és pesat, sobretot l'amoltonament de gent o el compromís quan et demanen un llibre per un altre, del que desconeix les seves preferències. El client de la conversa li dóna una possible solució: "doncs li dius que comenci pel llistat telefònic".
I arribat aquest punt, la pregunta sorgeix com un llamp: i la temptació de reservar-te aquestes obres singulars que poden arribar a les teves mans en un gir de la sort? "El camell no pot consumir la seva droga". Contundent, m'aclareix i rectifica, "només ho he fet en una ocasió i va ser una obra que li anava darrere des de feia temps".

Parlant de joies bibliogràfiques, peces que es podrien catalogar com úniques, no s'ha trobat peces significatives de cert valor? En un cas així que fas? "Aviso al propietari perquè ell decideixi que fa, jo m'emporto lots sencers, tot al mateix preu". Si, malgrat l'advertiment, el propietari es ratifica en la primera intenció, que te l'importis tot, que fas amb aquestes obres?, "Van al prestatge, amb la resta de llibres i al mateix preu, els meus preus estan marcats". Per a qui no ho sàpiga, si t'emportes tres llibres surten a 2 €, no importa si és gruixut o prim, best seller o obra mestra, és el mateix: Per aquesta raó lectors empedreïts van cada dia, a la caça de l'última troballa. Podríem dir que és un treball de democratització de la cultura i, que de vegades, no és cara. Més barata que un cafè i dura molt més.

Més històries d'aquests dos anys recollint llibres per cases particulars, biblioteques grans i petites. Enciclopèdies i diccionaris estan descartats, una bona font per treure material de decoració i atrezzo. "El més curiós que m'he trobat és un llibre amb un forat dintre en forma de clau. I més coses. Com bitllets d'altres països, papers d'apostes, rebuts de bancs, postals, cartes... qualsevol cosa per marcar la pàgina". Fins i tot un preservatiu, encara que no sigui un objecte molt apropiat com indicador de pàgina. L'ésser humà està ple de sorpreses.

I una llibreria de segona mà també. I pot arribar a ser un lloc perillós, per lectors molt enganxat o lectors compulsius, es pot convertir en zona perillosa. Crea addició.

 

Llarga vida al llibre i que passi "de mano en mano, como la falsa moneda".

Mariano Martínez.

Notícies relacionades