Publicitat

Biblioteca, més enllà d'un magatzem de llibres

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Soc usuari habitual de la biblioteca i em declaro, sense rubor, dependent i addicte als llibres i al seu temple. És per això que durant el dur confinament que vam patir l'any passat vaig reivindicar que es catalogués les biblioteques com a servei essencial, com les farmàcies, supermercats... La paradoxa era que els addictes a l'alcohol, al tabac o al joc tenien oberts els subministraments de la seva dependència, no tenien cap problema d'abastament, a la cantonada, més fàcil que accedir al metge.

Però, els que arrosseguem l'estigma de la dependència a la lectura havíem de bregar sols amb el possible "mono" si ens arribava a faltar la nostra droga. Ja sé, el núvol és ple de llibres, però no és el mateix, a la gent analògica el llibre electrònic no ens serveix de metadona, és un mal substitutiu.

Algú li pot sonar de broma, però anar a buscar llibres o material d'art en aquells moments es va convertir quasi en un acte de contraban, propi d'èpoques de guerra; un delicte, fet al carrer del darrere o recollint el material en altra botiga diferent. Com en les pel·lícules d'espies. Ara em direu que està el comerç en línia, disponible les 24 hores, però no és comparable a anar a la llibreria, mirar i fullejar, comprovar que és el que vols. És el primer pas de la teva relació amb el llibre.

Per curiositat, en un moment en blanc, vaig al diccionari i em trobo que biblioteca és un "edifici o local on es tenen guardats i ordenats un conjunt de llibres, generalment nombrós, perquè el públic pugui llegir-los o endur-se'ls en préstec". Sempre s'ha dit que els diccionaris tarden a incorporar noves paraules i significats al "santa santorum" del seu temple beneit de la saviesa autoritzada, però en aquest cas és flagrant i clama als déus. Que vinguin i ens ajudin. Perquè avui les biblioteques són molt més que un simple magatzem de llibres. No, el diccionari no les fa justícia amb la seva definició.

Per què ens fem una idea sobre què són avui les biblioteques, una bandera que enarboren: el seu treball és acompanyar a la persona en l' "aprenentatge al llarg de la seva vida". A més, que en el seu decàleg d'intencions es recull que són centres de dinamització cultural en l'ampli sentit de la paraula, a més de donar eines per les persones, estén escolaritzades o fora del sistema educatiu, troben la forma i el camí per completar la seva formació, satisfer una curiositat, omplir el temps de lleure... I no oblidem la tasca d'alfabetització digital que fan o el paper dels clubs de lectura.

Com dirien els ínclits membres de L'Escola de Frankfurt, la biblioteca ha de ser un lloc on càpiguen i conviuen "l'alta i la baixa cultura". Sense menyspreu per cap de les dues.

I que em dieu quan arriba algú al taulell buscant una pel·lícula, pensa que d'un director colombià o de per allà, que l'han dit que tracta d'una comunitat, que... i al final, l'usuari en qüestió, surt amb un somriure a la cara i "l'estratègia del caragol, de Sergio Cabrera", a sota el braç. Això si, el bibliotecari es gira a la cadira, respira fondo i s'eixuga la suor que li rellisca pel coll. O quan una mare busca un llibre pel seu fill, al qui no li agrada llegir. O, vull un llibre que m'agradi i que no sigui massa gruixut; teniu un llibre que es diu "soldat de la mina" i de Dorian Gray? O tens la mamà que busca el llibre de lectura de 2º de l'ESO, sí, el de lectura obligatòria de l'institut Joan Margall; que el seu fill, 15 anys, està molt ocupat i no té temps. I fins allí arribarà l'habilitat i professionalitat del personal, que són quasi genis a l'hora de trobar un document que li demanem.

Però ara no es tracta de fer un recull de les situacions que es viuen molt sovint a les biblioteques, és tan sols una mostra de la feina que fan els treballadors d'aquesta institució. És una ajuda permanent, de vegades trencant les normes del sentit comú, més enllà de la lògica, per solucionar les demandes que les fem.

Un infinit d'anècdotes i casos curiosos, múltiples anècdotes, però aquí no faré un llistat de dues pàgines, podeu trobar totes les que vulgueu en diverses pàgines d'internet que es dediquen a recollir aquest material.

Com estem veient, la definició del diccionari és totalment insuficient i incompleta, la biblioteca d'avui compleix una funció social i educativa difícil d'entendre si no és des de l'interior, des del dia a dia atenent a usuaris, diversos i diferents.

Per exemple. Hi ha biblioteques amb un "quiosc de tràmits municipals", on pots anar a demanar cita a organismes de l'ajuntament, treure còpia del padró; i en el cas que no te'n surtis, no et preocupis, t'ajudaran ... I estan les persones que acudeixen demanant un certificat de la data d'expedició del seu carnet d'usuari, perquè és un document per afegir l'expedient per sol·licitar la residència.

Retornant l'argument del principi, per tenir una idea de la importància d'aquests establiments, en la legislació actual referent al servei obligatori que els ajuntaments han d'oferir als seus veïns, els municipis amb 5000 habitants o més, estan obligats a tenir una biblioteca, abans que un altra classe d'equipament, com pot ser un casal de cultura.

La idiosincràsia de la ciutat o del barri on se situa la biblioteca determina també les funcions que desenvolupen, que poden ser ocasionals o de manera regular. Citem la implicació i el treball de col·laboració amb les escoles del barri, amb les associacions de veïns o culturals, en les festes o esdeveniments locals, o el treball amb els centres de gent gran. Són valuosos equipaments de dinamització cultural, instruments que ajuden a l'arrelament al barri.

I no oblidem un altra utilitat de la biblioteca, la gent que va a l'hivern a passar hores, alguns quasi tot el dia, perquè no es poden permetre encendre la calefacció. I quan arriba la calor, que agradable apropar-se per fer la migdiada, emparat amb el diari obert per dissimular, encara que s'ha de tenir cura de no obrir la boca o evitar els sorolls que es produeixen quan passem de l'estat de vigília a la dolça somnolència. Que no deixa de ser una forma de combatre, no la calor o el fred, si no la crisi econòmica que arrosseguem d'abans. Ara, amb la pandèmia, aquesta funció està una mica limitada per raons d'horaris i per les mides sanitàries a tenir en compte en llocs públics.

Per tot això, reivindico que les biblioteques siguin considerades com un dels serveis bàsics i essencials, recollit per llei, que les administracions han d'oferir als ciutadans. Perquè la cultura és una eina per aconseguir que la persona es converteixi en un ésser lliure, amb capacitat per analitzar realitats diferents, amb capacitat crítica. I que sigui membre d'un poble lliure.

I acabaré fent una crida perquè reconeguem la tasca que fan cada dia els bibliotecaris, tasca a vegades desconeguda, poc lluïda.

Notícies relacionades