Vacunes i Covid-19

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Des que a finals de segle XVIII un metge britànic anomenat Edward Jenner (1749-1823) va comprovar que la inoculació de la limfa de les pústules de la verola de les vaques protegia contra la verola humana, les vacunes (d'aquí el seu nom genèric) van començar a convertir-se en un els principals instruments en la lluita mil·lenària de la humanitat contra les malalties infeccioses causants de majors pèrdues de vides i sofriment. Des de temps immemorials, la verola havia estat una de les més temibles plagues, per la seva contagiositat, preferència per la infància, letalitat (fins a un terç de la població infectada) i greus seqüeles de per vida per als seus supervivents. El 1977, gairebé dos segles després, la verola es convertiria en 1977 en la primera i fins a la data única malaltia humana que s'ha aconseguit erradicar.

Arran del descobriment, cap a 1870, de què les malalties infeccioses eren causades per microorganismes, van començar a assajar-se de manera sistemàtica procediments d’inoculació amb diversos microorganismes patògens a la recerca de noves vacunes que protegissin a les poblacions humanes enfront de les plagues infeccioses més contagioses i letals. Des de llavors, van anar apareixent vacunes contra una infinitat de malalties transmissibles: ràbia, diftèria, tètanus, tos ferina, tuberculosi, poliomielitis, xarampió. Fins fa poc, el procediment habitual per a dissenyar-les ha estat l'ús de virus i bacteris atenuats o inactivats, la inoculació del quals estimulava la immunitat enfront dels diferents patògens, protegint a les persones inoculades de la malaltia i la mort. En les últimes dècades, aquests tipus de vacunes més tradicionals coexisteixen amb altres resultants de noves tecnologies biomèdiques.

Durant el segle XX, la vacunació es va convertir en la mesura mèdica de més impacte en la salut pública i la principal en prevenció primària, el que es va traduir sobretot en una gradual disminució de la càrrega de malaltia i de mort per malalties infeccioses a la infància dins els països on s’aplicaven aquestes polítiques. No és exagerat afirmar que, excepte l'aigua potable, cap mesura preventiva o terapèutica, ni tan sols els antibiòtics, ha tingut majors efectes en la reducció de la mortalitat de la població a tot arreu del planeta.

La carrera científica per trobar vacunes enfront de la pandèmia de la Covid-19 ha permès tenir a punt un bon nombre d'elles altament eficaces i segures en un temps rècord. Malgrat tot, les actuals campanyes de vacunació desplegades per les autoritats sanitàries estan trobant, en uns països més que en altres, no pocs detractors antivacunes, sovint parapetats rere posicions negacionistes i/o teories conspiranoiques, i que s’emparen en la por de la població als possibles efectes secundaris de les vacunes. Res de nou sota el sol. Una caricatura publicada a Anglaterra per la "Societat Anti-vacuna" en 1802 és ben eloqüent al respecte: a les persones que Jenner acaba de vacunar no només els surten banyes, peülles i altres trets propis del bestiar boví, sinó que també els brollen vedells per diferents orificis naturals.

Ara per ara, a falta de fàrmacs que eliminin la infecció pel coronavirus, aquestes vacunes s'estan revelant com l'única arma disponible per frenar la pandèmia. L'objectiu a curt termini de les campanyes de vacunació massiva és accelerar el procés per arribar a l'anomenada “immunitat de ramat” que permetrà protegir de la Covid-19 al conjunt de la població. Si el ritme de vacunacions avança de manera substancial, els grups més vulnerables de població queden immunitzats, i no sorgeix cap nova soca resistent a les vacunes disponibles, cal esperar que no es frustraran les expectatives de mitigar l’impacte de la pandèmia. D'aquesta manera, podran retirar-se de manera gradual les mesures de distanciament com a principal recurs per contenir la pandèmia, sense que ens veiem arrossegats de nou a desbordaments de la demanda assistencial per ingressos de casos greus en hospitals i UCIs, amb el consegüent increment substantiu de morts i risc de col·lapse al sistema sanitari. Ara bé, l'esperança que puguem començar a sortir-nos de la fase més crítica de la pandèmia no pot estar renyida amb que mantinguem una actitud responsable i prudent, allunyada de comportaments tant temeraris com timorats, i sempre atenta i respectuosa amb les normes i recomanacions de les autoritats sanitàries. Unes directrius que, no ens enganyem, cal anar revisant periòdicament a cada comunitat autònoma i país segons oscil·lin les xifres que marquen la incidència de la pandèmia.

Però per superar l'amenaça de la Covid-19 no n'hi ha prou que es vacuni a la majoria de la població de nord global. És indispensable que les campanyes de vacunació s'estenguin a tot el planeta, per raons no només humanitàries (equitat en el dret a la salut), sinó també sanitàries. No fer-ho així seria “pa per avui i fam per demà”, ja que els contagis de la població no vacunada mantindrien activa la pandèmia amb el risc addicional que, com a resultat de l'atzar inherent als processos de selecció natural de les espècies biològiques, sorgeixi una soca viral mutant que sigui no ja resistent a les actuals vacunes, sinó amb una major letalitat que l'actual virus de la Covid-19. Cal no oblidar que els dos coronavirus causants de brots epidèmics previs van provocar la mort del 10% de les persones infectades en el cas de la SARS (2003) i del 20 al 40% en el cas del MERS (2012). Per sort, els seus coronavirus eren menys contagiosos, la seva infecció gairebé sempre donava símptomes i aquests apareixien en molt menys temps, que en el cas de la Covid-19, la qual cosa va ajudar no poc a aturar la difusió d’ambdues pandèmies.

Actualment, hi ha diverses campanyes dirigides a promoure la vacunació de tota la població mundial contra la Covid-19. L'Organització Mundial de la Salut (OMS / WHO) participa en la iniciativa COVAX (Col·laboració per a un accés equitatiu mundial a les vacunes contra la Covid-19). COVAX està promoguda per una gran coalició d'organitzacions públiques i privades de caràcter filantròpic. El seu propòsit és accelerar la recerca d'una vacuna eficaç per a tots els països i donar suport a la creació de capacitats de fabricació i la compra de subministraments amb antelació, per tal que 2.000 milions de dosis es puguin distribuir equitativament per a finals de 2021. D'altra banda, des de finals de maig de 2021, més de cent països de tot el món encapçalats per l'Índia i Sud-àfrica estan patrocinant, en el si de l'Organització Mundial de Comerç (OMC), la supressió de les patents de “tots els productes i totes les tecnologies sanitàries que serveixin per lluitar contra la Covid-19 durant un termini de tres anys” a partir de la seva aprovació. Mentre els EUA ha anunciat que s'ha sumat a aquesta iniciativa, la Unió Europea (UE) segueix resistint-se a alliberar les patents de les vacunes contra la Covid.

Per acabar, no podem oblidar que l'impacte de la Covid-19 no és només epidèmic i sanitari, sinó sistèmic. En efecte, la pandèmia està afectant seriosament a tots els ordres de la vida humana al planeta: econòmic, social, polític, educatiu, cultural, etc. És per això fonamental que la ciutadania vigili i exigeixi l'atenció per part de les autoritats polítiques, a tots aquests fronts en les seves respostes a la pandèmia, perquè no només s'activin mesures d'estímul econòmic, sinó que també se segueixin combatent les desigualtats socials i prioritzant l'atenció als sectors desfavorits i més vulnerables als efectes sistèmics de la pandèmia.

Tampoc podem passar per alt que més aviat que tard vindran noves pandèmies, i que per a fer-hi front haurem d'estar molt més ben preparats de com ho estàvem el març de 2020, quan l'OMS va declarar l'estat d'emergència global per la Covid-19. Per a això, es fa imprescindible potenciar tant els serveis d'assistència sanitària com els de salut pública dels estats, així com reforçar les organitzacions internacionals que vetllen per la salut i el desenvolupament humans, perquè puguin exercir de forma més ambiciosa i eficient les seves funcions, entre elles les tasques de vigilància epidemiològica a escala global.

Finalment, no podem ignorar que la pandèmia de la Covid-19 s'inscriu en el marc d'una emergència climàtica global, estretament relacionada amb un model de desenvolupament insostenible del nostre planeta, basat en la sobreexplotació dels seus recursos naturals i el creixement de les desigualtats socials. Això ens obliga a repensar les relacions amb el nostre entorn ambiental, així com a revisar dràsticament la nostra manera de viure, a risc de veure'ns abocats a l'extinció com a espècie.

Jon Arrizabalaga. Membre adherit a Marea Blanca Sant Cugat.

 

Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC), Barcelona. 

jonarri@imf.csic.es

Notícies relacionades